Barcelona Gallery Weekend celebra una dècada d'art i descobriment en una nova edició del 19 al 22 de setembre. Les galeries d'art contemporani i modern de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat obren les portes per mostrar el talent de més de 30 artistes nacionals i internacionals. A més d'un programa expositiu fascinant i ben divers, l'esdeveniment ofereix una varietat d'activitats gratuïtes, com xerrades, performances i visites guiades, fent de la capital catalana i la seva ciutat veïna, un punt de trobada vibrant per a artistes, col·leccionistes i amants de l'art. Un cap de setmana replet de creativitat, diàleg i connexions artístiques.
L'edició d'aquest any ofereix una àmplia gamma de galeries i artistes que abasten una gran diversitat d'estils i tècniques. En aquest context, des d’El Temps de les Arts ens hem centrat en dues línies temàtiques que brillen per la seva singularitat. D’una banda, dues exposicions que remeten a figures històriques de l'art oferint una immersió en obres d'artistes que han deixat una empremta indeleble en la nostra herència cultural, rememorant èpoques clau de la història. D’altra banda, l’esdeveniment acull propostes que es distingeixen per la seva originalitat i innovació, amb creacions contemporànies que desafien les convencions establertes i exploren noves dimensions creatives. Aquesta dualitat de perspectiva permet al públic no només apreciar clàssics, sinó també descobrir les veus més avantguardistes del panorama actual.
Les diferents etapes històriques han jugat un paper fonamental en les creacions dels artistes i les seves obres, modelant tant les seves tècniques com les seves temàtiques, i oferint una finestra única per entendre el context en què es trobaven. Això es fa especialment evident en l’obra d’Esther Boix (LLers, 1927-Anglès, 2014), la seva evolució artística documentada en l’exposició “Esther Boix. Pintures. 1955-1975” a la galeria Marc Domènech és un testimoni del compromís social i polític que va impregnar la seva obra. A través d’un llenguatge plàstic auster i aspre, Boix denuncia les tensions d’una època marcada per la repressió franquista. Obres com Autorretrat amb colom i Dona de terraabracen un realisme cru que transmet la desesperança i el descontentament que recorrien la societat del moment.
Tot seguit, als anys seixanta, Boix va ser una de les primeres artistes (dona) a qüestionar els rols tradicionals de gènere i a alinear-se amb moviments antifranquistes, com ho demostra la seva implicació en el grup Estampa Popular de Barcelona. En les seves sèries reivindicatives dels “anys durs”, com la “Sèrie Dianes” i la “Sèrie del pa”, l’artista oscil·la entre el Pop Art i el Realisme Social per articular una crítica política i feminista contundent. En obres colpidores comUn dia se’t berenaran es mostra el seu compromís amb les causes socials, que després es va estendre també als temes ecològics durant la dècada dels setanta, tal com revela la seva peça Límits confusos. Així, Boix no només va ser una de les veus pioneres en l’art feminista i social, sinó també en la defensa de la natura.
Una altra exposició única que ens transporta a una època d’eufòria i eclecticisme de la capital catalana és “Barcelona 1978-92. Cànon i anticànon”, comissariada per Vicenç Altaió a la galeria Mayoral. A través de les obres de tretze artistes clau, es mostra per primera vegada la dualitat entre un ressorgiment de la pintura i l’escultura, representat per figures com Miquel Barceló i Jaume Plensa, i l’explosió de l’art més transgressor, vinculat a la performance i a la cultura underground, encarnat per artistes com José Pérez Ocaña, Francesca Llopis o Joan Gelabert (Dalí JR). Aquest període, marcat per la transició a la democràcia i la candidatura olímpica, va generar un espai d’experimentació i de confrontació creativa que va deixar una empremta inesborrable en l’art contemporani català.
Just al costat, també a la galeria Mayoral a través de la seva sala vinculada amb l’art contemporani, es presenta “Agñipé”, de Catalina León (Buenos Aires, 1981). Aquesta és la primera mostra a Europa de l’artista argentina, on reuneix obres creades entre el 2014 i el 2024. León explora materials diversos com teles, fustes, brodats i fulles transformant-ho en suports carregats de vitalitat i cromatismes molt vius, que són el resultat d’un procés creatiu lent i intuïtiu. La instal·lació inclou un gronxador, afegint un element lúdic que convida els espectadors a gaudir de l’experiència, reflectint l’esperit vibrant i alegre que impregna tota la seva obra.
Per altra banda, l’espai RocioSantaCruz acull l’obra de Lionel Sabatté (Tolosa de Llenguadoc, 1975) en la seva primera exposició a Catalunya i Espanya, “Va tornar amb sacs de terra vermella i rebuig”. Sabatté explora la naturalesa i l’ecologia des d’una perspectiva poètica, utilitzant materials com la pols, la terra i els pigments orgànics recollits a les Terres de l’Ebre per crear fotografies úniques. Aquestes es revelen amb un material transparent i adhesiu que atrapa l’essència del lloc. El seu treball s’enriqueix amb la recuperació de materials en escultures, com els tòtems fets amb restes de bronze dels tallers. Aquesta fascinació per aquest tipus de materials s’estén a les seves pintures inspirades en les coves d’art rupestre i a peces impactants, com un bonsai florit amb pells de plantes dels peus humans, que simbolitza la relació entre l’home i la natura. Sabatté també ha creat ocells a partir de restes recollides al metro de París. Amb les seves obres, l’artista francès reinterpreta el llegat de Marcel Duchamp i Man Ray, especialment en la seva fascinació per les empremtes del temps, tal com ho va fer Man Ray en la seva icònica fotografia Élevage de poussière. Així, Sabatté ens convida a reflexionar sobre la nostra percepció dels materials i la seva capacitat de capturar el temps.
L’energia circula a Bombon Projects amb “Firefly”, de Lara Fluxà (Palma, 1985), i es manifesta en forma d'escultures i instal·lacions que imiten el flux elèctric. Les obres, inspirades en els insectes lluerna, vibren i emeten llum. Fluxà aconsegueix una representació de la circularitat energètica a través de conductes que evoquen el cablejat elèctric i la forma orgànica dels animals, generant un diàleg amb la natura. No és la primera vegada que l’artista d’origen mallorquí treballa amb aquesta idea de circularitat, ja que a la Biennal de Venècia va utilitzar l’aigua del Canal di San Pietro com a element conductor entre les seves escultures. A “Firefly”, l'artista ofereix una experiència espacial immersiva on la disposició de les peces condiciona el nostre pas i la manera de moure'ns per l'espai.
Finalment, acabem aquesta tria a l’espai àngels barcelona, que acull la tercera exposició de Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982) "Escena", on l’artista peruana convida a reflexionar sobre la quotidianitat i la manera com vivim el dia a dia, lluny de relats grandiloqüents. A l’entrada, una instal·lació de xinxetes forma patrons que recreen els emojis utilitzats a les xarxes socials per expressar emocions, destacant la simplificació amb què comuniquem els nostres sentiments. Coderch traça una línia que representa la nostra vida com una escena concreta en constant adaptació, i ho explora a través d’un vídeo que trenca la quarta paret, on els personatges abandonen els seus papers per parlar de realitats concretes. Amb una investigació material i literària sobre com les vivències es modelen mitjançant la ficció, l’exposició inclou també la peça Amb vista, una videoinstal·lació que retrata la gent congregada cada dia al mirador de Montjuïc per contemplar la posta de sol. La mostra reflexiona sobre l’aquí i l’ara, allò que experimentem i sentim en l’instant present, mitjançant una exploració d’objecte i so que capta l’essència de la nostra existència quotidiana.
