Des de la tragèdia de la dana, Pedro Sánchez no havia atacat Carlos Mazón per la seua gestió de la tragèdia com ho ha fet aquest dissabte al Palau de Congressos de València, en el marc del 15è congrés nacional del PSPV-PSOE. En aquests tres mesos, les úniques crítiques al president valencià havien arribat per boca d’alguns ministres. En especial, és clar, de la valenciana Diana Morant, que en el conclave que se celebra aquest cap de setmana ha estat reelegida secretària general.
«El lema del vostre congrés ha estat molt ben triat: ‘Ací estem’», ha observat de bon començament. «Uns altres no han estat mai, ni en el dia de la tragèdia ni en la reconstrucció ni a l’hora de votar a favor del decret llei que significa 1.000 milions d’euros més a la Comunitat Valenciana... On està el PP de la Comunitat Valenciana?», ha preguntat Sánchez, provocant la reacció dels 584 delegats, que han cridat repetidament «Mazón, dimissió!».
Sánchez ha dit que «la Comunitat Valenciana i els seus servidors públics li peguen mil voltes a Mazón. Quan els ciutadans hagen d’expressar-se, els valencians posaran cadascú al seu lloc: a Carlos Mazón, fora de la Generalitat Valenciana, i a Diana Morant, a la presidència». Ha destacat la tasca de la delegada del Govern al País Valencià, Pilar Bernabé, i ha afirmat que la gestió d’una catàstrofe com la del 29 d’octubre hauria sigut ben diferent amb Ximo Puig a la presidència del Consell.
Sánchez, per contra, s’ha escandalitzat perquè el Govern del PPCV haja reduït de 500 a 200 metres la construcció d’hotels a la primera línia de costa. En aquest sentit, ha subratllat que la «coalició negacionista» que conformen PPCV i Vox a l’hemicicle valencià constitueix un «perill públic». «En valencià teniu una expressió molt adient per definir el PP i Vox... Són com l’arròs empastrat», i en 2027, ha pronosticat, la ciutadania els retornarà a l’oposició. El president ha insistit que el seu Govern posarà «tants recursos com calga» per a les tasques de reconstrucció.
Pedro Sánchez ha animat el socialisme valencià a eixir a guanyar en la cita electoral de 2027 no sols la Generalitat, sinó també «centenars d’alcaldies». «Si en els últims cinc anys, malgrat la pandèmia, guerres, inflació, una onada reaccionària hem aconseguit tants avanços, què no podem fer en els pròxims cinc anys?», ha preguntat. «Hem d’escollir els millors, els més representatius, els necessitem més que mai», ha afegit amb la mirada posada en 2030, quan aspira a aconseguir l’«ocupació plena», un «6% de vivenda protegida» i una economia verda reforçada, amb un total del 81% d’energies renovables i «una indústria que represente, al conjunt estatal, el 20% del PIB».
«Ser socialista significa, ara més que mai, estar del costat bo de la història», ha reblat Sánchez com a dic de contenció davant «l’onada reaccionària». «Qui defensarà la democràcia en ple segle XXI, si no ho fem els socialistes?», ha interrogat. En el seu discurs ha lamentat que Carlos Mazón comparara les ajudes per la dana amb les rebudes per Gaza de part del Govern espanyol.
Abans, en ser proclamada de nou secretària general, Morant havia agraït la presència de Sánchez al País Valencià, «una vegada més, com des del primer dia», encara que les seues visites han sigut escasses des de la tumultuosa visita a Paiporta del 3 de novembre, acompanyat de Mazón i del rei, Felip VI.
A més, en la seua salutació fraternal davant el plenari, Ismael Sáez, el secretari general de UGT al País Valencià, ha dedicat paraules encara més dures que Sánchez a Mazón. Li ha dit «cara dura», «personatge sense dignitat» i li ha recriminat «que no estava on havia d’estar per un compromís que encara no sabem si era privat, públic o de quin tipus».
Tot plegat, la mateixa setmana en què Mazón s’havia reunit de nou amb la mesa del diàleg social, de què Sáez forma part. De fet, aquest fou l’últim acte que va tenir Mazón a la seua agenda el fatídic 29 d’octubre, just abans de dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro. Aquest mateix dissabte per la vesprada, els carrers del centre de València seran l’escenari de la quarta manifestació per a exigir la dimissió de Mazón per la seua inacció en el dia D.