720 LITRES PER METRE QUADRAT DE PLUJA EN 12 HORES
El 29 d'octubre el cel es va obrir sobre el centre del País Valencià. L'estació que AEMET té al municipi de Torís va registrar 720 litres per metre quadrat en dotze hores i 772 en vint-i-quatre hores. En sis hores el registre va ser de 621 litres; en una hora, 185 litres. Són xifres rècord a escala de l'Estat. AEMET considera torrencial el registre de 60 litres per metre quadrat en una hora.
1.686.000 LITRES D'AIGUA PER SEGON
L'aigua caiguda en l'interior de la província de València va tindre com a conseqüència la crescuda del barranc del Poio. A les 16.13 hores, pel seu llit passaven 280.000 litres d'aigua per segon. A les 18.43 hores la quantitat era d'1,6 milions d'aigua per segon, segons els registres de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta xifra equival a quatre voltes el cabal mitjà del riu Ebre i 35 voltes el transvasament Tajo-Segura.
97% DE L'EMBASAMENT DE FORATA
La dana va presentar dos fronts de batalla. El primer a fer-se visible va ser el del riu Magro, que naix a la zona d'Utiel i va acabar afectant la Ribera. A la vesprada, l'embasament de Forata, al terme municipal de Iàtova, i que recull les aigües del Magre, va acaparar tota l'atenció. A les 13 hores, aquest embasament estava al 17% de la seua capacitat. A les 18 hores va aplegar al 97%, amb 35,92 hectòmetres cúbics.
4.235 TELEFONADES AL 112
El telèfon d'atenció a emergències va rebre durant la jornada del 29 d'octubre 4.235 telefonades de persones que reclamaven algun tipus d'ajuda. Són vint-i-quatre voltes més telefonades que les rebudes en els nou mesos anteriors.
198 CORREUS ELECTRÒNICS
Hi hagué apagada informativa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer el 29 d'octubre? L'organisme estatal ha especificat que, entre les 5.33 del matí d'aquell dia i fins les 23.18 hores, va enviar al Centre de Coordinació d'Emergència de l'Eliana un total de 198 correus on s'informava de dades de precipitació i crescudes de rius i barrancs. El primer correu sobre la crescuda de la rambla del Poio es va activar, afirma la Confederació, a les 12.07 hores.
90 MINUTS
La Generalitat Valenciana ha acusat reiteradament la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de no haver informat al Centre de Coordinació d'Emergències de la crescuda del Poio. Segons el Consell, durant 90 minuts de la vesprada d'aquell dimarts no va disposar de cap informació. Són els 90 minuts que van des de les 16.13 i les 18.43 del 29 d'octubre. A partir d'aquella hora, la Confederació, sempre segons el Consell, no va enviar cap altra informació. L'organisme estatal ha explicat que la força de la barrancada va arrencar els sensors.
224 MORTS
La xifra de morts oficials per la dana és de 224 persones. A partir d'avui, les famílies de les tres persones que continuen desaparegudes, podran sol·licitar a les autoritats el certificat de defunció. Als 227 morts per causa directa de la dana, caldria sumar els dos operaris morts durant les tasques de neteja. Un treballador va faltar el 24 de novembre mentre netejava un col·legi de Massanassa. L'altra mort es va produir el 18 de gener, a causa del col·lapse d'una escala d'accés al garatge en un edifici de Benetússer.
48,1% MORTS MAJORS DE SETANTA ANYS
La catàstrofe es va acarnissar amb els més vulnerables. Així, almenys, ho certifiquen les dades aportades pel Centre d'Integració de Dades: el 48,1% de les persones que van perdre la vida tenien més de setanta anys. Nou eren menors d'edat.
97 MORTS A CASA O EN GARATGES
En quin mesura el retard en l'avís a la població pot haver magnificat la tragèdia del 29 d'octubre continua sent un element de discussió tres mesos després. Poder pujar a una primera planta va ser una taula de salvació per a moltes persones. Seixanta-cinc dels cadàvers, de fet, es van trobar en l'interior de les cases. Trenta-dos estaven en l'interior de garatges.
45 MORT: EL RÀNQUING LUCTUÓS QUE ENCAPÇALA PAIPORTA
Si en algun municipi la dana ha deixat una ferida difícil de cicatritzar, aquest lloc és Paiporta. En aquest municipi de l'Horta Sud, travessat pel barranc del Poio van morir 45 veïns. El segon municipi amb més morts és Catarroja, amb 25. Amb 17 se situen les pedanies sud de la ciutat de València.
562,7 QUILÒMETRES DE SUPERFÍCIE AFECTADA
Quina superfície va quedar negada pel fang i l'aigua a causa de la dana? La dada més precisa disponible fins ara l'ha aportada un equip d'investigació del departament de Geografia de la Universitat de València coordinat per la professora Carmen Zornoza. Segons aquest equip, la superfície total afectada és de 562,7 quilòmetres quadrats, l'equivalent a quatre voltes el terme municipal de la ciutat de València (139,34 quilòmetres quadrats).
10% DE SUPERFÍCIE HABITADA
Dels 562,7 quilòmetres quadrats afectats, un 10% estan ocupats per habitatges, comerços i empreses. 475,4 quilòmetres quadrats corresponen a superfície agrícola, de la qual, quasi la meitat són cultius fruiters, segons les dades de la Universitat de València.
x 3: L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE L'HORTA SUD
Des de la dècada dels seixanta, els municipis de l'Horta Sud han més que triplicat la seua població, tot mantenint un ritme de creixement demogràfic superior al del conjunt de la província, que no va arribar a duplicar-se en el mateix període. L'any 1960 els vint municipis de l'Horta Sud tenien 152.120 habitants. El 2024 eren 492.143.
1.591,7 HABITANTS PER METRE QUADRAT
L'Horta Sud té 20 municipis i una densitat de població de 1.591,7 habitants per metre quadrat. La mitjana, a la demarcació de València, és de 250,5 habitants per metre quadrat.
269.695 HABITANTS AFECTATS
Un total de 90 municipis es van veure afectats en diferents graus per la dana. D'aquests, quinze han estat afectats de forma severa. Constitueixen el que s'ha vingut a anomenar la zona zero de la dana. Segons els càlculs de l'IVIE, el nombre de persones que viuen en aquests municipis són 269.695 i representen el 10% de tota la població de la demarcació de València.
1.539 HABITATGES NO HABITABLES
Segons l'Institut Valencià de l'Edificació, en aquests moments 1.539 habitatges afectats per la dana no són habitables. D'aquests, 516 han estat desallotjats en certificar que l'edifici presenta problemes estructurals greus. En aquests moments tenen ordre de demolició un total de 305 habitatges. Catarroja és el municipi amb més habitatges no habitables, amb un total de 200, de les quals 58 han estat desallotjades. En segona posició figura Picanya, amb 150 cases no habitables i 40 forçades a ser abandonades.
15.752 EMPRESES AFECTADES
En els quinze municipis de la zona zero de la dana es comptabilitzen 15.752 empreses. Representen el 8,9% de la província de València i donen ocupació a 92.174 persones.
13.314 MILIONS D'EUROS D'IMPACTE EN EL TEIXIT PRODUCTIU
En els darrers tres mesos diversos organismes han quantificat el dany causat per la dana en l'economia valenciana. La Cambra de Comerç de València calcula que les pèrdues generades per la torrentada en el teixit empresarial apleguen als 13.314 milions d'euros. Els danys al sector industrial s'estimen en 4.503 milions d'euros.
26.000 PERSONES EN ERTO
En data de 15 de gener, 26.000 treballadors i treballadores afectats per la dana es trobaven sota la cobertura d'un expedient de regulació temporal d'ocupació. El total d'empreses que s'han acollit a aquesta opció és de 2.862. Segons dades del Ministeri de Treball, als 26.000 treballadors i treballadores se'ls han abonat 24 milions d'euros.
278 MILIONS DE PÈRDUES EN COLLITES PENDENTS
La dana també va tindre una gran afectació sobre l'agricultura. Segons AVA-Asaja, es van perdre cultius per valor de 278 milions d'euros. Els productes més afectats van ser cítrics (192 milions), caquis (54 milions), hortalisses (24,8 milions) i alvocats (7,2 milions).
486 MILIONS DE PÈRDUES EN INFRAESTRUCTURES AGRÀRIES
Segons AVA-Asaja, les pèrdues en infraestructures agràries apleguen als 486 milions d'euros. En camins rurals, l'afectació ha sigut de 260 milions, per 120 milions en infraestructures de reg, 15 en hivernacles, 54 en reg localitza, 25 en construccions rurals i 12 en murs i tancats.
92 CENTRES EDUCATIUS AFECTATS
La llengua de fang ha tingut una greu afectació en l'àmbit de l'ensenyament. Noranta-dos centres educatius es van veure afectats directament per la dana. Uns pocs van poder reincorporar-se en les següents tres setmanes, però molts altres alumnes han hagut d'estar reubicats en altres centres fins fa poc. Alguns encara romanen en aquesta situació d'interinatge.
120.000 VEHICLES DESBALLESTATS
Una de les imatges més impressionants que ha deixat aquesta dana ha sigut la de les muntanyes de vehicles amuntegades en els carrers, arrossegats per la força de l'aigua. S'estima que un total de 120.000 vehicles s'han llançat a perdre.
120 DEPURADORES INUTILITZADES
La força de l'aigua va malmetre molts equipaments municipals. Entre elles, les depuradores. La riuada va danyar o, directament, va deixar inutilitzables, 120 depuradores, circumstància va condicionar durant setmanes l'accés al subministrament d'aigua.
85.000 METRES CÚBICS DE RESIDUS A L'ALBUFERA
La dana també ha tingut un greu impacte en el medi ambient i més concretament en l'Albufera, el llac on desemboca el barranc del Poio. En les setmanes posteriors a la dana es va calcular que l'acumulació de residus sòlids en el llac ocupava una superfície de 85.000 metres cúbics.
130.000 MANIFESTANTS
El 9 de novembre, una cinquantena d'entitats van convocar una gran manifestació a València per protestar per la gestió de la Generalitat Valenciana. Dos dies abans, ElDiario.es va fer públic que Mazón va arribar tard al CECOPI perquè es trobava en un dinar. Segons Delegació del Govern, 130.000 persones van eixir al carrer. El crit de "Mazón dimissió" va ser el lema més sentit durant la marxa més multitudinària viscuda al País Valencià.
897 MILIONS D'EUROS PER REHABILITAR BÉNS PÚBLICS MUNICIPALS
Segons un informe de Tragsa, avançat pel diari Levante-EMV aquesta setmana, la rehabilitació dels equipaments municipals danyats per la dana tenen un cost de 897 milions d'euros. Les obres de reconstrucció de les infraestructures de proveïment, sanejament i depuració d'aigua freguen els 600 milions d'euros. La partida de carreteres ascendeix a vora 500 milions. En escoles infantils la factura ascendeix a 36 milions d'euros, mentre que la dels equipaments esportius aplega als 135 milions.
84.050 EUROS DE SOU
Una de les conseqüències ha estat la remodelació del Consell. Fou una remodelació a comptagotes, que va suposar l'eixida de Nuria Montes, responsable d'Indústria i Turisme, i de Salomé Pradas, consellera d'Interior i Justícia. La principal novetat del tercer Consell de Mazón ha estat la incorporació del tinent general retirat José Gan Pampols. El sou de Gan Pampols va estar envoltat de polèmica, en saber-se que el Consell pretenia eliminar el topall salarial vigent fins aleshores per als consellers, per tal d'acomodar al tinent general. Finalment, la mesura va ser retirada i Gan Pampols té un sou com a vicepresident segon de Recuperació Econòmica i Social 84.050 euros.
(X)
És la xifra desconeguda, la variable que l'oposició ha demanat a Mazón amb insistència: A quant ascendia la factura del dinar que el president de la Generalitat va mantenir aquell dimarts d'octubre amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro? Durant l'àpat, segons la versió oficial, Mazón li va oferir a la comunicadora la direcció d'À Punt. El Partit Socialista va reclamar a Presidència de la Generalitat la factura. Presidència va respondre-hi que Mazón havia assistit al dinar en qualitat de president del Partit Popular i no com a cap del Consell. L'absència de Mazón durant les hores decisives de la dana és el gran llast de la gestió de la catàstrofe.