Un estudi demoscòpic sobre la joventut illenca insisteix en la delicada situació del català en aquest segment de la població: només el 20,4% té el català com a llengua materna, enfront del 47% que té el castellà. La resta, altres idiomes, un dada que com a poc duplica la d’altres territoris.
Són xifres que ofereix la primera Enquesta de la Joventut que ha presentat aquesta setmana la Conselleria de Famíia i Afers Socials del Govern balear. El sondatge es va fer a partir de l’entrevista amb 2.356 joves d’entre 15 i 34 anys resident a les Illes. El treball de camp es va dur a terme entre el juliol de 2022 i el gener de 2023 i posteriorment s’ha estat redactant. És a dir, va ser un encàrrec de l’anterior Govern, el de Francina Armengol.
Segons l’anàlisi que fa l’enquesta, el català és especialment poc present com a llengua entre la franja del 30 als 34 anys, amb tan sols el 17,2%.
A banda del comportament lingüístic, l’estudi també reflecteix la dificultat de l’emancipació, per mor dels alts preus de l’habitatge. Així, el 53% de la joventut baleàrica de les edats referides encara viu amb els pares, mentre el 34,3% ha assolir l’emancipació i un significatiu 12,7% viu a un domicili diferent als pares -en part per estudis- però aquests els mantenen. Dels emancipats, el 64,7% no se n’ha pogut anar de ca els pares almenys fins als 30 anys. La manca de recursos per fer front als alts preus del lloguers és la raó per tan baixa emancipació, tal i com reconeix el 60,9% dels joves que no poden viure pel seu compte. Entre els que ho fan, tan sols un 9,9% poden viure tot sols, la resta comparteix l’habitatge, bé en parella o bé amb companys de pis.
Respecte a la relació estudis-feina, el 47,2% declara que treballa, un 19,1% que estudia i un 12,1% que compagina les dues activitats. Tan sols el 33% dels que tenen entre 30 i 34 anys han assolit una titulació universitària.
El 42,4% dels enquestats es troben en una situació que qualifiquen de «malestar emocional» per mor sobretot de la dificultat d’emancipar-se, el problema de l’habitatge i la precarietat laboral.
La consellera del ram, Catalina Cirer, assegurà, durant la presentació de l’estudi, que amb aquesta enquesta «podrem ajustar les polítiques efectives per ajudar a resoldre els problemes dels joves».