És una de les veus joves amb més personalitat i gruix de la nova literatura catalana. Autora de dos llibres que ja van ser celebrats amb esperança i alegria –el seu debut, Bèstia, va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, i amb Els dics aconseguia el Documenta i la unanimitat de la crítica– , l'osonenca Irene Solà (1990) ara suma a la seva trajectòria literària el premi Llibres Anagrama 2019, dotat amb 6.000 euros. El jurat ha reconegut Canto jo i balla la muntanya, una obra "juganera i irònica", tot i que també "transcendental a estones", tal com ha qualificat ella mateixa, somrient i agraïda, en una accidentada connexió via telemàtica.
"La novel·la parla i viu la muntanya des de perspectives molt diferents –ha detallat–, i explica la història i esdeveniments que passen en un tros de món. Ho fa a partir de la mirada, de la perspectiva i de la veu de tots aquells que habiten aquell tros de muntanya i s'hi relacionen". La novel·la se situa al Prepirineu, entre Camprodon i Prats de Molló, amb dues morts que detonen el que és la trama del llibre. Primer, la d'en Domènec, un pagès poeta abatut per un llamp i, vint anys després, la del seu fill Hilari, que mor per un accident de caça.
Canto jo i la muntanya balla és, en paraules de Mita Casacuberta, que ha actuat en al roda de premsa com a representat del jurat, una "gran novel·la" en què prenen la paraula "éssers humans, dones d'aigua, fantasmes, bolets, gossos i cabirols, veus que representen els cosmos, les bèsties, les persones, la mateixa terra i muntanya", amb una "energia desbordant i encomanadissa".
"La primera frase ja em va enganxar i em va xuclar a un mon estrictament literari –ha prosseguit–, amb els núvols parlant, en femení, que porten la panxa plena i acaben descarregant en un bosc". Més enllà de l'inici, a Casacuberta li va "sobtar i interessar moltíssim com es pot parlar del mal a través d'un llenguatge poètic", amb una novel·la feta "de textures i de veus distintes, convertida en un viatge personal pel record, per l'exploració de cadascun de nosaltres i, sobretot, per la complexitat del món, amb el mal perfectament integrat amb la vida".
Veus que conformen una gran polifonia
El llibre, que serà publicat al mes de maig –Solà és actualment de viatge per l'est asiàtic i això també la farà ser absent d'aquest Sant Jordi– conté, segons l'autora, molts interessos i molts temes. Entre ells, la importància cabdal de la mirada. "El llibre s'estructura a partir dels punts de vista, de la mirada dels animals, dels bolets, tempestes, fantasmes, personatges mitològics i fantàstic que suposadament habiten la mateixa muntanya. Això m'ha permès experimentar amb la llengua, la literatura i la imaginació".
Una obra que és capaç de donar veu a una tempesta o a la muntanya mateixa, amb un optimisme relacionat amb la brutalitat de la muntanya i de la natura, i amb un títol que és un vers d'un poema d'un dels personatges. "Penso que resumeix molt bé el que és la novel·la, on totes les veus presents fan una polifonia, una vibració, la cançó que fa ballar la muntanya". Una vibració que també fa ballar la narrativa catalana contemporània.