La mort d’un rei sol provocar una allau de bona imatge de la monarquia de la qual era el titular. Almenys és així si l’estat en qüestió sap aprofitar l’avinentesa per desplegar una àmplia campanya de propaganda de la institució.
La monarquia dels Borbons pareix estar preparant una operació en aquest sentit. En paral·lel a la gran campanya de promoció de l’hereva Elionor —que s’inicià quan va començar la seva suposada formació militar—, es nota en els últims dos anys un increment de les visites a Espanya de Joan Carles. L’antic rei, al contrari del que es pensa, ja no passa la major part de l’any als Emirats Àrabs Units —on s’instal·la l’agost de 2020 després d’haver esclatat l’escàndol dels seus diners ocults a Suïssa, producte de comissions rebudes quan era cap de l’Estat—, sinó a Suïssa, on es tracta la seva delicada salut en un hospital de Ginebra. Allí resideix la seva filla Cristina, i el visita sovint l’altra filla, Elena, i des d’allí resulta fàcil desplaçar-se discretament a Espanya —entre set i deu vegades l’últim any.
Per què passa així? Jaime Peñafiel, el veterà periodista de la Casa del Rei i un dels principals propagandistes de la figura de Joan Carles —però no de Felip i, encara menys, de la consort Letizia Ortiz—, ha escrit que «seria una deshonra si Joan Carles morís fora d’Espanya, no beneficiaria Felip VI ni la corona». No és l’únic monàrquic que pensa així. I els fets pareixen donar la raó als que talment també ho creuen, en el sentit que tot condueix a pensar que, en efecte, es vol evitar que el vell Borbó mori a l’estranger. Si més no, està ben clar que se li permet passar cada cop més temps a Espanya. I, mentrestant, ell intenta amarrar un futur funeral d’estat que voldria que culminàs una biografia que no vol que quedi marcada pels escàndols que ha protagonitzat.
Si es compara amb el que passà al Regne Unit amb la mort d’Isabel II, s’obté un paral·lelisme que ajuda a entendre el valor polític que pot arribar a tenir per a un estat monàrquic la desaparició d’un rei.
D’Isabel a Carles
Després d’anys d’escàndols provocats pels membres de la família Windsor, la mort d’Isabel II es va traduir en una injecció de suport popular a la institució com feia dècades que no passava.
Des de la desaparició de Lady Di —Diana Spencer, divorciada del Príncep de Gal·les, Carles— l’agost de 1997 en un accident de cotxe a París, els Windsor caigueren en un pou de descrèdit social que s’anà fent cada cop més profund. L’actitud extremadament freda d’Isabel cap a la morta, que, al cap i a la fi, havia estat la seva nora i que era adorada pels mitjans i bona part de l’opinió pública, va costar a la monarquia una gran crítica social i la forta caiguda de la popularitat de la reina.
A partir d’aleshores, tot anà de rota batuda per a la distingida família. Els mitjans sensacionalistes no pararen de publicar escàndols dels seus membres. Habitualment, estaven relacionats amb festes salvatges, episodis sexuals més o menys polèmics, infidelitats, consum excessiu de drogues i alcohol... Però no només. El cas més greu fou el d’Eduard, el germà petit de Carles, quan va ocupar l’interès mediàtic internacional per mor de ser investigat per l’FBI com a potencial responsable d’algun acte il·legal amb menors d’edat durant festes sexuals organitzades pel seu amic nord-americà Jeffrey Epstein, el famós milionari que fou detingut per haver creat una xarxa de captació de menors per abusar d’elles i que se suïcidà a la presó el 2019.
Sense arribar a tant, en els últims anys també ha fet les delícies de la premsa sensacionalista britànica —i en general de tota la del cuore del món— la contínua polèmica provocada pel fill petit de Carles, Enric, casat amb l’actriu estatunidenca Meghan Markle; un matrimoni que va generar tota mena d’incidents en el si de la selecta nissaga, en especial quan Markle acusà de «racistes» els familiars del seu espòs perquè —segons deia— feien befa de la seva filla, de pell més obscura que els pàl·lids Windsor; no debades la seva àvia materna és negra. Per aquest motiu, entre d’altres, el gener de 2020 el matrimoni anuncià que abandonava les obligacions formals de la família reial i que s’instal·lava als Estats Units.
Tota l’allau d’aquest tipus d’escàndols havien fet caure el suport popular a la monarquia. El jubileu d’Isabel, el juny de 2022, en ocasió del 70è aniversari de l’accés al tron, millorà un poc la situació. Tanmateix, tres mesos després, en el moment de la seva mort, el 8 de setembre de 2022, la corona que portava havia entrat en zona de risc. No obstant això, la desaparició de la longeva reina concentrà de bell de nou l’atenció popular sobre la institució. Després d’unes reticències populars inicials sobre Carles i, sobretot, sobre la seva dona, Camilla Parker-Bowles —odiada popularment durant anys—, tot el procés que es va desenvolupar des del funeral fins a la coronació del nou titular, el 6 de maig de 2023, suposà una injecció de suport públic.
En el moment en què l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, posà sobre el cap de Carles la corona, a l’acte solemne celebrat a l’abadia de Westminster, la institució aixecava l’opinió positiva de quasi el 70% dels ciutadans britànics, d’acord amb les dades de l’empresa demoscòpica YouGov publicades per elelectoral.com.
Posteriorment, ha minvat la bona valoració. Però està fora de dubte que aquells mesos que van transcórrer entre la mort d’Isabel i la coronació de Carles foren una gran inversió en bona imatge per a la monarquia dels Windsor.
Quelcom semblant pareix estar preparant l’Estat espanyol per a quan es mori Joan Carles. Per descomptat, no serà exactament el mateix cas que el britànic. La diferència principal és que el nou rei ja està proclamat fa deu anys —des que son pare va abdicar la corona—, però hi ha un evident paral·lelisme en el sentit que la institució borbònica també està —com la britànica fa dos anys— sota mínims de suport popular —fins al punt que el Centre d’Investigacions Socials fa molts anys que no demana als enquestats que la valorin, per no deixar-la en evidència— i que pot voler aprofitar la mort de l’antic rei per recuperar prestigi social.
Joan Carles
Segons va publicar el mes d’abril passat la pàgina web d’informació reial monarquiaconfidencial.com, citant com a font «persones properes al rei emèrit», després d’instal·lar-se als Emirats Àrabs Units el Borbó fugit va arribar a estar «obsessionat amb com s’organitzaran les coses quan mori» i, en aquest sentit, estava molt preocupat per l’actitud del fill que pareixia no voler saber res més d’ell, cosa que «va arribar a influir-lo anímicament fins al punt de deprimir-se» perquè no vol que se’l recordi pels escàndols, sinó per tot el que ell considera que ha fet bé per al país i que mereix, a parer seu, un gran funeral d’estat.
La relació paternofilial ha estat canviant els darrers temps. Així ho assevera la mateixa publicació, segons la qual pare i fill arribaren a un acord. El vell es començaria a desplaçar a Espanya per fer com si participàs en proves nàutiques a Sanxenxo (Pontevedra) i progressivament i discretament aniria incrementant les visites. Això sí, res de trepitjar La Zarzuela. Talment s’ha fet. L’interès mediàtic de la seva primera visita a Galícia, el maig de 2022, fou enorme. Però ha decaigut força en les ocasions següents, entre set i deu el darrer any. «La situació pareix que es va normalitzant i, amb més naturalitat, ja retorna a Espanya quan vol», diu el mitjà monàrquic referit.
Tant s’ha normalitzat que Joan Carles vol comprar una casa per residir no molt lluny de Sanxenxo i, de fet, segons el mitjà citat, va encarregar a persones de confiança que n’hi cercassin una que estigués prou aïllada per evitar la presència de mitjans de comunicació. Però el nou escàndol que el va tenir de protagonista a principis d’octubre —les famoses fotos amb Bárbara Rey— ha ajornat l’adquisició de l’immoble.
La discreció de la qual fa gala Joan Carles en les seves cada cop més freqüents visites a Espanya no és només per imposició del seu fill. També respon a la seva voluntat de no ser vist patint les dificultats de mobilitat que té a les cames, que li impedeixen poder estar dret. La salut li està fugint.
No s’ha fet públic oficialment res sobre com està. Ara bé, en la citada informació publicada l’abril, monarquiaconfidencial.com també assegurava que tots els grans mitjans de comunicació i en especial les televisions espanyoles més importants, amb TVE al capdavant, ja estan preparant el material per emetre quan mori. Tot i que la publicació procurava deixar clar que era «normal» atesa «l’avançada edat» de l’exrei espanyol, que el gener complirà 87 anys, no es pot defugir el fet que pateix una mala salut creixent.
L’únic que s’ha conegut últimament sobre els problemes mèdics del Borbó és que passa prou temps a Suïssa, en una prestigiosa clínica (Hôpital de La Tour), especialitzada en la recuperació de la mobilitat personal, en especial per superar lesions d’esportistes d’alta competició. D’ençà que fou operat del maluc el 2012, ha empitjorat fort ferm. Segons va publicar l’Hola —vertader portaveu oficiós de la monarquia espanyola—, les estades a La Tour obeeixen al desig de l’exrei espanyol de sotmetre’s a tècniques de medicina regenerativa.
Altres capçaleres —com vozpopuli.com i elnacional.cat— han explicat que el tractament es fa a base de cèl·lules mare i plaquetes en sang que li permetrien estar dret —amb ajuda de gaiato i, també, normalment anant del bracet d’algun assistent— prou per evitar la cadira de rodes quan ha d’aparèixer en públic. Es dedueix que la resta del temps està confinat a la cadira. En qualsevol cas, els metges —diuen els mitjans referits— ja l’han advertit que hi acabarà assegut aviat de forma definitiva.
La salut l’està abandonant ràpidament en els últims anys. No és només la manca de funcionalitat de les cames, sinó que també seria tractat d’altres problemes de salut importants. En diverses fotografies recents, com una del mes de febrer passat en el funeral de Constantí de Grècia, a Londres, se li pogué veure un anell negre en el dit d’enmig de la mà esquerra que és d’aquells anomenats «intel·ligents» i que serveixen per controlar, entre altres aspectes del cos, la freqüència cardíaca. Els tres mitjans citats asseguren que està creixent força la preocupació entre les seves dues filles, Elena i Cristina, que pressionen al germà coronat perquè li cerqui una solució per evitar que mori fora d’Espanya. Les mateixes capçaleres donen per fet que Felip hauria atès el prec de ses germanes, i per això ara ja li permet visitar el país quan vol.
Diu monarquiaconfidencial.com que l’antic monarca està pitjant fort ferm a favor que quan arribi el moment se li dispensi el tractament de rei i, per tant, se li organitzi un funeral d’estat. La publicació assegura que està obsessionat a tenir unes exèquies semblants a les d’Isabel II i no com les del seu cunyat Constantí, el qual, sense corona, va tenir un comiat a l’estranger, privat i sense la importància oficial que el Borbó troba que mereix. El model de funeral d’estat en què pensa —sempre segons el que diu la capçalera monàrquica esmentada— és com el que va tenir el seu avi Alfons XIII: acomiadat formalment per caps d’estat i de govern d’arreu del món, pels seus parells de cases reials, amb una desfilada militar d’honor pels cèntrics carrers de Madrid, missa a El Escorial...
A banda del que vulgui Joan Carles, tot dependrà finalment del que decideixi el seu fill i, per descomptat també, el Govern del moment. Ara per ara l'únic que es pot donar per segur és que les visites discretes a Espanya del suposadamentresident a Emirats Àrabs Units són cada cop més freqüents, cosa que permet deduir que està en marxa l'operació —atesa la seva edat i mala salut— per evitar que mori fora de les fronteres espanyoles.