La Xarxa Educativa per la Llengua ha exigit aquesta setmana al Govern balear que enlloc de destinar diners públics a lluitar contra el català faci exactament el contrari i les partides pressupostàries destinades «a la segregació lingüística» a les escoles passin a ser-ho per a promocionar el català a l’ensenyament.
Així li demanà l’organització citada al conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, al qual també li expressà el «descontent de la comunitat educativa davant la implantació del Pla Pilot de segregació lingüística a secundària per al curs 2025-2026», és a dir el pla que preveu que cada centre educatiu triï si vol o no incorporar el castellà com a idioma en el qual s’imparteixin dues assignatures com a màxim. A més, també li demanaren la retirada immediata del pla a primària per ser «una pretensió política que va en contra del tots els preceptes jurídics que regulen el coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears i un projecte que ha fracassat en aquesta etapa educativa».
L’esmentada Xarxa explica que les proves fetes a l’alumnat de les Illes demostren que no té prou coneixements en llengua catalana. Al respecte, les últimes fetes «han posat de manifest la baixada en 10 punts respecte de l’alumnat de fa dotze cursos».
Davant d’aquesta panorama l’organització que lluita a favor del català a l’escola demanà al conseller que el Govern «dediqui els doblers» d’aquestes iniciatives en contra del català «a potenciar l’ús i el coneixement de la llengua catalana, amb la posada en marxa per al pròxim curs d’un Pla de xoc de mesures socioeducatives per a promoure un major ús de la llengua als centres».
Segons reconegué la Xarxa «el conseller no s’ha compromès a engegar cap mesura concreta», cosa que lamenta perquè «calen mesures valentes i decidides per revertir la situació de retrocés del català a les Illes i perquè aquesta sigui la llengua d’acollida i cohesió social a la nostra terra».
En paral.lel a la Xarxa, Més per Mallorca instava al Govern a impulsar «l’ús social de la llengua catalana davant l’emergència lingüística, en lloc de continuar pressupostant el pla de segregació lingüística a les aules o campanyes informatives perquè més famílies s’adhereixin al pla». Al parer de la formació catalanista «vivim una emergència lingüística que pot conduir en poques generacions a la desaparició de la llengua pròpia del país en un procés ‘d’irlandització’ que pot fer que tothom la sàpiga però que ningú no l'empri», segons expressà la diputada sobiranista, Maria Ramon, durant la seva pregunta de control a l’executiu del ple parlamentari del passatdimarts, formulada al conseller d’Educació a qui havia demanat què pensava fer la conselleria d’Educació davant el fet que el nivell de català en els alumnes de quart de primària hagi baixat 10 punts des del curs 2012-2013. Assumint les paraules del president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, afirmà que «no fer política lingüística» a favor del català «és una manera d’anar-hi en contra».