-Els temporals de tardor formen part del clima mediterrani. S'inscriu l'episodi que hem vist avui dins d'aquests paràmetres?
Sí, és un temporal de tardor, però no típic, com una llevantada potent que deixa molta precipitació al litoral o a la primera línia de muntanyes. En aquest cas, ha començat més a l'interior. Recorda més als temporals que tenim en el pas de l'estiu a la tardor. Siga com siga, es pot catalogar com un temporal típic de tardor.
-En algunes zones han plogut fins a 300 litres per metre quadrat i a les 22 hores de la nit hi ha observatoris que estan a punt d'aplegar als 400 litres. Quins són els registres precedents similars?
Crec que cal explicar una mica la configuració de l'episodi. No hi ha cap episodi igual a altre, tots tenen les seues particularitats. Aquest episodi té alguna semblança, sobretot pel punt on es produeix el tret, a la pantanada de Tous, tot i que aquella situació va ser encara més extrema. Però el mecanisme a sotavent del Mondúver ha sigut similar.
-Hi pot aprofundir una mica més?
Estem davant un episodi que abans es coneixia com a gota freda, que avui en dia es diu depressió
"Aquest ha sigut un temporal típic de tardor amb semblances a la pantanada de Tous".
aïllada a nivells alts, la DANA famosa. Tenim la típica configuració en que la DANA recorre el territori en direcció sud per situar-se als voltants del golf de Cadís, Andalusia... I per la part davantera ací al País Valencià s'instal·la un camp de divergència en capes altes. És com el sector davanter de la DANA, que en capes altes l'aire divergeix cap als costats i aleshores ha de succionar de baix cap a dalt, en la vertical troposfèrica. Aquest és el que anomenem un mecanisme primari d'inestabilitat. Aquest seria el context general.
Aquesta DANA en capes altes ha derivat en una depressió freda a tots els nivells i això ha acabat tenint efecte en superfície. Perquè, a vegades, en episodis d'aquest tipus només hi ha inestabilitat en capes altes i mitjanes. Però en aquest cas ha tingut reflex a totes les capes. I en casos com aquest, en capes baixes, es forma una depressió en la zona d'Alborà que arrossega un corrent de vent de llevant fins a les costes del País Valencià. Aquest seria el mecanisme general.
A banda d'això, hi ha factors de tipus mesoescalars, més propis del País Valencià.
-Quins són aquests factors?
El primer és que la trajectòria de les tronades ve definida pel que tens a les capes altes, que és un corrent de vents de xaloc. Per això les tronades, a mesura que van formant-se a sotavent del Mondúver, viatgen cap al nord o a l'interior en direcció a la zona d'Utiel, Requena, Xiva o gran part dels Serrans.
Però, a banda, l'alimentació la tenim de la mar, del flux més superficial. Generalment, el tret en la vertical es fa en la primera línia de costa o en els primers relleus pròxims al litoral.
Però no sempre és així i, en aquest cas, no ha estat així. Perquè la inestabilitat i el camp de divergència el tenim una mica més cap a dins, més cap a l'interior de la península. Això provoca que entren en joc altres mecanismes de trets diferents del més aproximat al litoral. I ací entra en acció l'efecte del sotavent del Mondúver, que és el que fa semblant aquest episodi al de la pantanada de Tous.
Què és el que passa? Que la massa d'aire ha de pujar la muntanya litoral -en aquest cas el Mondúver- i baixa per l'altre costat. Generalment, les precipitacions es queden en la part de pujada i no de baixada. Però en aquest cas, aquestes masses d'aire es troben en un efecte buit. És a dir, la massa d'aire, una volta travessat el Mondúver, ha d'estirar-se en la columna vertical quan aplega al buit de la Ribera Alta fins a Xàtiva. En tindre més verticalitat aquesta massa d'aire, guanya vorticitat.
-Vorticitat?
T'ho explico amb un exemple relacionat amb els ballarins de patinatge artístic. Quan volen girar més lentament s'acatxen i estiren les cames arrere i els braços avant i augmenten el radi de gir i així, pel principi de conservació del moment angular, giren més a poc a poc, perquè el gir es reparteix en una zona més gran. Però quan volen guanyar velocitat de gir, es planten totalment i giren més apresa.
Això és el que fa la massa d'aire: en girar més de pressa darrere del Mondúver sobre si mateixa, fa un
"Models de predicció com iMetStat avisaven de la potencialitat d'aquest l'episodi"
efecte de succió i comença a arrossegar tot l'aire més humit que ve de la Mediterrània a través de la Ribera Baixa i la part central del Golf de València. Comença a arrossegar tot aquest vent i comença a formar-se l'embrió del conjunt convectiu, que comença a viatjar cap al nord i cap a l'interior. Fins que el tret màxim es dóna de pujada a les muntanyes de Requena, Setaigües, Xiva, Bunyol. Bàsicament, aquest és el mecanisme: a mesura que arrossega aire humit des del Golf de València, com a les capes altes tenim aire més sec i fred, s'incrementa l'efecte de succió. Això ha provocat el tornado que hem vist en algunes imatges.
-El que hem vist a última hora del matí ha sigut que el riu Magre, afluent del Xúquer, arriba un moment en què se n'ix de mare. I tota aquesta aigua va arrossegant-se terra avall, cap a la costa. Ara bé, si el riu es desborda a Utiel, potser ha faltat previsió que tota aquella aigua aniria baixant i, per tant, generaria els efectes que ha generat?
Des del punt de vista purament meteorològic, hi havia models mesoescalars que donaven un pic de precipitació molt alt, alguns per sobre dels 400 litres per metre quadrat. Potser podríem haver estat més a l'aguait
Després, tu em preguntes per un fenomen més purament hidrològic, que no és la meua especialitat. Però clar, el riu Magre arreplega l'aigua de tota la zona de Requena, fins a trobar-se en la planura del riu Xúquer i ací perd pendent, amb la qual cosa les aigües tendeixen a estancar-se, sobretot perquè en aquesta zona hi ha hagut un conat d'inundació i el terreny està saturat. Si el terreny està saturat, l'aigua s'acumula en superfície.
No sé si és el cas, però si quan el Magre arriba al Xúquer aquest ja va ple crea una onada cap arrere, cap al curs més alt del magre. És un efecte hidrològic típic de tota la zona de la Ribera Alta i Baixa.
-Ha dit que hi havia models mesoescalars que havien previst aquesta quantitat de pluja. S'havia menystingut la ferocitat d'aquest episodi?
Models n'hi ha molts. Les instàncies oficials prenen com a referència els que utilitza AEMET. Però hi ha més. Jo particularment he desenvolupat un model, anomenat iMetStat. La darrera actualització la vaig posar anit, a les 18 hores i indicava pics de fins a 500 litres per metre quadrat. El que passa és que és un model experimental, de la Universitat. La potencialitat de l'episodi, doncs, hi era. En aquest cas s'ha acabat complint en els punts que nosaltres havíem previst.
-És a dir, que l'han encertada més que els models de referència?
Sí, es podria dir que sí. És veritat que encara no hem arribat a 500 mil·límetres, però potser s'acabe arribat al llarg de la nit. Però, més o menys, iMetStat ha encertat.
-Podríem parlar d'un episodi històric?
El primer que cal tenir en compte és que l'episodi no ha finalitzat i que demà encara caldrà vore què
"Aquest és un episodi típicament mediterrani. Ara bé, amb el canvi climàtic esdevenen més freqüents"
passa a Castelló. Hi ha una segona línia de tronades, que va pujant de sud a nord. El que passa és que va més per l'interior. Però vistes les darreres imatges del Meteosat, sembla que es podria formalitzar una segona línia que vaja pujant de sud a nord.
Per tant, cal esperar per dir si és o no un episodi històric. Entra dins dels episodis històrics, però potser no extrems com la pantanada o la riuada del 57 a València. També és cert, d'altra banda, que aquesta DANA es quedarà pegant voltes al mateix lloc. A poc a poc va desfent-se, però tindrem quatre o cinc dies de pluges.
-Fins a quin punt aquest episodi es pot atribuir al canvi climàtic?
La pregunta és difícil de respondre. Un episodi així, sense canvi climàtic, pot aparèixer. La qüestió és saber si la freqüència va a més. En el nostre grup d'investigació de la Universitat vam publicar un paper fa uns anys on analitzàvem els episodis per sobre dels 150 litres per metre quadrat de la conca mediterrània per veure si hi havia una tendència. Perquè són episodis tan irregulars que és difícil detectar una tendència. Nosaltres vam demostrar que al sud-est peninsular tendien a augmentar, però, per contra, en el nord-est de Catalunya, disminuïen.
El que sí que és veritat és que si tenim una mar Mediterrània més calenta en estiu, al remat és el combustible per aquest episodi. Aleshores, aquests episodis tendirà a tenir més gasolina. No podem saber si aquest episodi hauria esdevingut sense canvi climàtic, però, si hi ha més gasolina, els episodis tenen potencialitat de ser més intensos i més freqüents en el temps.
-Estem ben preparats per aquests episodis, pel que fa a les infraestructures?
Hi ha una millora amb el pas dels anys. Tenim instruments que no teníem fa vint o trenta anys, com ara el Patricova, que determina les zones de risc i inundables. També hi ha una ordenació del territori més intensa. Però el territori està més ocupat i, per tant, hi ha més pressió. Cal gestionar bé l'ocupació del territori, perquè si no, ja no és qüestió de risc sinó de vulnerabilitat. La vulnerabilitat augmenta a mesura que el territori està més ocupat. Són qüestions que hem de tenir en compte a l'hora de planificar el territori.
"Potser al nostre país mai no ha sabut ploure, però ara encara menys".
Ara bé, crec que s'hauria de replantejar com ens aprofitem d'aquestes precipitacions. Nosaltres depenem hídricament de l'interior, de les capçaleres de les conques o de transvasaments externs. Però la tendència de precipitació dels darrers cinquanta o seixanta anys en aquestes zones és a la reducció. Però ací al litoral, no. I no tenim cap infraestructura per aprofitar aquesta aigua. No tenim, per exemple, zones de laminació per incrementar la recàrrega dels aqüífers o cap embassament que puga aprofitar les aigües tèrboles. Són qüestions que hauríem d'abordar.
Tenim més bona ordenació, però la vulnerabilitat i la pressió humana s'ha incrementat.
-Episodis com aquests són un avís per navegants, en el cas dels gestors del territori?
Sí, tots els episodis ho són. El que passa és que quan estem cinc o sis anys sense tenir un episodi d'aquests, sembla que la gent s'oblida. La memòria, en aquest sentit, és curta.
-Episodis com el d'avui fan bo el vers de Raimon segons el qual "al meu país no sap ploure"?
Sí, però això sempre ha sigut així, perquè forma part de la nostra mediterraneïtat. El clima mediterrani és un clima d'extrems, sobretot pel que fa a les precipitacions.
Amb el canvi climàtic el que s'ha demostrat és que el nombre o la quantitat de dies sense ploure ha augmentat considerablement: és a dir, tenim períodes de sequera prolongada que es trenquen de forma molt sobtada. Això era típic en el clima mediterrani, però ara tendeix a ser més intens. Potser al nostre país mai no ha sabut ploure, però ara encara menys.