Quan el mes de juliol Santiago Abascal va anunciar la ruptura de l’acord amb el PP per governar a diferents territoris, aquest setmanari analitzava els escenaris possibles. Inclòs el d’una mena de nou pacte estrictament balear sense, però, que fos reconegut formalment. Un acord de no agressió que permeti negociar llei a llei amb voluntat de sumar. Que és el que està clar que ha passat. Segurament no és del tot estable ni afecta a totes les iniciatives del Govern, però li dona a Marga Prohens la tranquil.litat que no hi haurà una majoria de bloqueig entre els ultres i l’esquerra, cosa que li faria impossible mantenir-se al front de l’executiu i aleshores li seria quasi impossible evitar la convocatòria d’eleccions anticipades.
Amb el famós afer del feixista president del Parlament Gabriel Le Senne, es va poder copsar que en efecte existia aquest nou pacte que no es reconeix i que convé tant al PP com a Vox. Així, la presidenta Prohens, que quan Le Senne esqueixà un retrat de l’assassinada pels franquistes Aurora Picornell, el juny, li mostrà la porta de sortida -«no s’entendria que no dimitís»- acabà més tard per imposar l’abstenció al seu grup parlamentari i així evitar la remoció de Le Senne impulsada per l’esquerra.
Prohens juga a dues bandes amb els ultres. Per una ha tornat a pactar amb el grup parlamentari de Vox -sis diputats- i per l’altra ha pactat amb els dos trànsfugues que abandonaren el grup d’extrema dreta i ara fan part del grup mixt de la Cambra. D’aquesta manera manté el suport dels vuit vots originaris, de tots diputats que foren elegits per la llista de Vox.
Gràcies a aquesta estratègia de relació amb els titulars dels escons d’extrema dreta, Prohens va aconseguir aquesta setmana aprovar el sostre de despesa, la passa prèvia i imprescindible per, després -el desembre-, aprovar els Pressupostos de 2025, que és el seu gran objectiu. Cosa que li donaria un gran tranquil.litat política.
Cal recordar que fa un any Vox votà en contra per forçar Prohens a negociar mesures anticatalanistes com la creació d’una oficina per castellanitzar la societat balear i el pla a les escoles per introduir-hi el castellà. Un any després la situació s’ha capgirat totalment. A pesar de la suposada ruptura entre Vox i PP els ultres a Balears són -fins ara, almanco- molt més dòcils amb la presidenta del Govern per mor de les seves successives crisis internes. Cal recordar que a banda dels citats dos trànsfugues, altres dos diputats encara ubicats en el grup parlamentari de Vox han manifestat discrepàncies amb la direcció i no volen fer caure el Govern de Prohens. Per tant, la presidenta té una posició de molta més força que ara un any, davant Vox. S’ha notat ara amb l’aprovació del sostre de despesa.
Des de l’oposició s’ha considerat un «escàndol» que Prohens se suporti sobre el vot de dos diputats trànsfugues per aprovar la passa prèvia i necessària per als Pressupostos. En aquest sentit, el diputat Carles Bona, del PSOE, acusà la presidenta de voler governar sobre «interessos espuris», que serien els dels trànsfugues, i que fer-ho així és «una estafa política».