El Parlament balear ha aprovat aquest dijous, gràcies a l’abstenció del PP, una proposició no de llei de Més per Mallorca que insta el Govern a rebutjar la creació de l’Oficina de LLibertat Lingüística -el que els sobiranistes en diuen "Oficina de castellanització"- que volia Vox i a utilitzar els 750.000 euros previstos -en el Pressupost d'enguany- per a la seva creació en altres polítiques «útils i necessàries per a la ciutadania», segons ha informat el partit sobiranista mallorquí. Així mateix, la cambra ha aprovat que el català tengui «tractament preferent al Parlament i ha rebutjat els intents de crear crispació entorn del necessari, positiu i encara incomplet procés de normalització lingüística de la llengua catalana» a les Illes.Cal precisar que es tracta d’una mera proposició no de llei, és a dir d’una declaració, no de l’aprovació de cap norma legal i, per tant, no té més recorregut que el propi del que és, una declaració política.
Així i tot Més li ha donat una gran importància. El seu líder, Lluís Apesteguia, ha assegurat que els sobiranistes mai es cansaran «de lluitar per acabar amb els atacs a la llengua catalana i tornar al camí de la normalització de la llengua pròpia del país i, per tant, també del Parlament de les Illes Balears». S’ha congratulat d’haver portat al PP a una abstenció rellevant però alhora ha lamentat que els de Marga Prohens hagin impedit l’aprovació del punt relatiu a derogar l’anomenat l’Acord per al bilingüisme aprovat pel Parlament el passat mes de març.
Malgrat que no sigui cap reforma legal ni suposi cap norma nova, la declaració té una clara rellevància política pel fet que el PP s’hagi abstingut contra Vox. Prohens, així, dona un toc d’atenció als ultres en el confús ambient que marca la relació entre els dos partits d’ençà que Santiago Abascal anuncià el trencament del pacte.
La presidenta ha deixat entendre, en alguna conversa informal, que el seu objectiu sempre ha estat evitar fronts d’agitació social contra el Govern, en especial amb tot el que es refereix al català. I pensa que ho ha assolit, tal i com demostraria al seu entendre la manca de tensió a les escoles a l’inici del curs escolar. Ara aquesta abstenció de clar interès propagandístic l’ajuda a desfer l’etiqueta -que li volia adjudicar fa un any el catalanisme polític i social- de ser una mena de nou José Ramón Bauzá, el president de les Illes entre 2011 i 2015 que es mostrà obsessionat en contra del català, del qual abomina.