L'última setmana de juny d'aquest any, les Corts Valencianes, amb els vots favorables de PP i Vox, va aprovar la Llei de Llibertat Educativa. La llum verda parlamentària arribava precedida de crítiques, no només dels grups polítics de l'oposició, sinó també d'entitats i organismes. Les universitats públiques valencianes, les entitats en defensa de la llengua i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre més, van mostrar la seua disconformitat pel sentit d'un text amb què el Consell de Carlos Mazón pretén dilapidar el paper que l'escola ha tingut des de principis de la dècada dels vuitanta, en la promoció i normalització del valencià.
El text legal, però, no només és controvertida en el seu plantejament, sinó que també és problemàtica des del punt de vista legal. La Llei de Llibertat Educativa, incompleix 28 article de lleis superiors. En concret, vuit articles de la Constitució, setze de la llei educativa estatal, un de l'Estatut d'Autonomia; i tres reials decrets.
Així ho denuncia Compromís, a partir d'una anàlisi pormenoritzada d'un grup d'experts. "És una llei sense criteri pedagògic però, a més, tritura la legislació estatal", alerta Gerard Fullana, portaveu d'educació de Compromís a les Corts Valencianes.
La formació valencianista està explorant les vies legals més adequades per plantar batalla jurídica al text. L'objectiu és presentar un recurs d'inconstitucional. Per materialitzar aquest objectiu, hi ha tres vies: que el recurs el presente el mateix govern espanyol, amb la qual cosa es paralitzaria l'aplicació de la llei; que
Gerard Fullana: "És un llei sense criteri que pedagògic, però, a més, tritura la legislació estatal"
el presente el Ministeri d'Educació; o bé a instàncies de 51 diputats del Congrés.
El termini per presentar el recurs finalitza a finals del mes de setembre, circumstància per la qual Compromís ha intensificat els contactes durant aquests dies. La Llei de llibertat educativa hauria d'entrar en vigor el pròxim curs. "Hi ha fonaments de sobre per presentar el recurs", estima Fullana.
Compromís detecta fins a vuit eixos de vulneració en el text impulsat des del departament de José Antonio Rovira. Així, adverteixen, la Llei de Llibertat Educativa regula matèries que estan reservades a lleis orgàniques aprovades pel Congrés i que són competència exclusiva de l'Estat. En aquest sentit, col·lideix amb la Constitució perquè regula la "llibertat educativa" i aquest és un concepte abordat pels drets constitucionals. S'hi vulnera, en concret, l'article 149.1.30a de la carta magna i l'article 6 bis de la Llei orgànica d'Educació.
En segon lloc, el Programa de Llengües Vehiculars contemplat en la Llei entra en col·lisió amb els articles 84.9 i 121 de la Llei orgànica d'Educació (LOE) aprovada el 2006, en la mesura que no incorpora les mesures necessàries per garantir que la totalitat de l'alumnat puga adquirir els coneixements suficients en valencià per poder expressar-se i comunicar-se com ho farien en castellà.
L'informe encarregat per Compromís també posa la lupa sobre l'adequació lingüística individual, que permet modificar la llengua vehicular en determinades àrees i matèries. Segons la comissió d'expert, aquesta premissa vulnera el principi d'igualtat consagrat en l'article 14 de la Constitució, així com l'autonomia pedagògica dels centres, reconeguda en la disposició addicional quarta de la LOE. La llei Rovira no arreplega el motiu o justificació pel qual s'ha d'aplicar aquesta figura, ni estableix quina persona o òrgan ha de decidirr-ne la seua aplicació o no.
Un altre dels punt cecs que els experts troben és que les famílies seleccionaran els centres on volen que estudien els seus fills a les palpentes, sense saber quin serà el programació lingüístic que s'aplicarà finalment en el centre, ja que aquesta no es determinarà fins que finalitze el procés d'admissió. A més, la llengua base es fixarà atenent l'elecció realitzada per altres famílies. Això, asseguren des de Compromís, vulnera la llei educativa estatal i la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
Els experts avisen que deixar que els alumnes trien la llengua per fer els exàmens és inconstitucional.
A més, els experts consideren problemàtic que en les zones de predomini lingüístic castellà no existisca l'opció de triar el valencià com a llengua base. També alerten de la inconstitucionalitat del precepte que permet a l'alumnat triar la llengua dels exàmens. En concret, vulnera l'article 3 de la Constitució, en la mesura que atempta contra l'objectiu d'adquisició de coneixement que van vinculats a la llengua oficial en la qual es vehicula cada assignatura. Vulnera, a més, els articles 12 i 91 de la LOE perquè margina al professorat en l'avaluació dels exàmens, que està unida a l'adquisició de competències curriculars.
També resulta problemàtic part del redactat de la Llei pel que fa al professorat i la manca de garanties del compliment dels drets lingüístics de l’alumnat valencianoparlant. La llei impulsada pel govern Mazón estableix que al personal docent funcionari de carrera, sense distinció de cossos, amb destinació a altres autonomies i que sol·licite comissió de servei al País Valencià, no se li exigirà el requisit de coneixement de valencià. Fet i fet, atorga un dret preferent al dret que tenen les famílies a que els fills i filles reben l’ensenyament en valencià, tal i com està arreplegat en l’article 6.2 de l’Estatut.