A les dàrsenes de Borriana, a la comarca de la Plana Baixa, les mascaretes, els gels hidroalcohòlics i els ritmes de vacunació restaven en un segon pla. La pandèmia semblava mostrar símptomes de control amb els vaccins i la preocupació per les captures pesqueres tornava a inundar les converses dels treballadors de la mar.
El port bullia d'activitat, però no tothom endreçava els seus vaixells amb xarxes pesqueres. Hi havia embarcacions preparades per a donar assistència humanitària. En agost de 2021, quan el món encara mirava de reüll la corba de contagis del coronavirus, 1.016 persones migrants havien perdut la seua vida al mar Mediterrani d'ençà que s'havia encetat l'any, segons les dades que va oferir ACNUR, és a dir, l'Agència de l'ONU per als Refugiats.
Borriana va erigir-se en un dels enclavaments portuaris predilectes per a les ONG i les entitats que efectuaven tasques de salvament humanitari. L'exempció de les taxes portuàries que havia aprovat el Govern del Botànic va ser un dels motius perquè s'instal·laren fins a vuit embarcacions. La mesura va veure la llum l'any 2016 després d'una demanda efectuada per les organitzacions humanitàries al Consell del PP d'Alberto Fabra.
El tomb polític a la Generalitat Valenciana ha canviat l'actitud de l'administració envers els vaixells que presten accions de rescat a les persones migrants que estan a la deriva. L'ONG Salvament Marítim Humanitari ha denunciat que el Govern valencià del popular Carlos Mazón ha exigit a les diferents embarcacions que van atracar al port de Borriana unes taxes de les quals estan exemptes. «Ens demanen 63.000 euros de manera retroactiva, quan la legislació aleshores indicava que estaven exonerats de pagar aquests tributs. És un símptoma del posicionament ideològic del nou govern envers les accions de rescat humanitari», assenyala Íñigo Mijangos, de l'embarcació Aita Mari que impulsa l'entitat basca Salvament Marítim Humanitari.
«Ningú té 63.000 euros per a pagar en 30 dies, en ple període estiuenc i sense cap mena d'avís previ. Ens hem posat en contacte amb l'administració valenciana per si hi havia alguna manera de suspendre el pagament fins que es resolgueren els recursos que interposarem a la decisió, però ens ha dit que si els recursos es rebutgen, hauríem d'abonar els corresponents recàrrecs. Una decisió que no ens deixa cap altra opció que pagar», explica. La situació, però, no és exclusiva de l'Aita Mari. Altres entitats que van embarcar al port de Borriana, convertit en espai d'acollida d'entitats humanitàries durant l'executiu botànic, com ara See Watch, See All o Open Arms, també han rebut la factura del Govern valencià del PP.
En el cas d'Open Arms, la Generalitat Valenciana de Mazón exigeix el cobrament de les estances de 2022 i 2023. «Ens demanen dues quantitats: una de 34.039 euros i una altra de 18.349. En total, sumen prop de 52.000 euros, que són molts diners per organitzacions com la nostra, que al final ens financem per donacions de particulars. El nostre objectiu és destinar la quantitat més gran dels nostres recursos a les operacions de rescat marítim. Aquesta mena de despeses, imprevistes i que xoquen amb la legislació que va aprovar el mateix Govern valencià, detrauen capacitat d'actuació a la nostra entitat», exposa Gerard Canals, cap d'operacions d'Open Arms.
«Tant la llei com ara un comunicat que va emetre el gabinet de comunicació de la conselleria d'Obres Públiques, Política Territorial i Mobilitat, de setembre de l'any 2018, afirmen que no es cobraran aquestes taxes a cap vaixell que preste ajuda humanitària. I, per tant, entenem que els rebuts que ens exigeix la Generalitat Valenciana no s'ajusten al que marca la llei», replica. Instal·lats a Borriana per recomanació de See Watch arran del «tracte rebut» i «la infraestructura disponible», observen «aquest canvi d'actitud com a un símptoma d'oposició» a la seua estança als ports valencians. «S'està notant la mà de la pressió de Vox, que ha protagonitzat protestes als molls contra els nostres vaixells per assenyalar que no érem benvinguts», agrega.
Traves governamentals
Salvament Marítim Humanitari, una associació sense fins lucratius amb projectes educatius al País Basc i Navarra, xicotetes iniciatives de cooperació internacional a l'Amèrica Llatina i un historial ampli de rescat de persones migrants al mar Mediterrani, s'ha trobat amb més impediments per desenvolupar la seua tasca humanitària que els controvertits pagaments sol·licitats per la Generalitat Valenciana del PP. «La situació per donar assistència a les persones migrants ha empitjorat. En lloc de crear rutes d'accés segures per a les persones migrants, Europa ha apostat per més tanques, l'establiment de més controls, la militarització de les fronteres i la instauració de més fronteres interiors als països de trànsit», descriu Mijangos.
«Tota aquesta mena d'accions facilita i incentiva el tràfic de persones. Estan creant-los i engreixant-los el mercat a les màfies», denuncia. «S'ha produït una regressió del panorama en aquests darrers anys. Malta, per exemple, havia estat històricament una de les seus d'operacions de moltes ONG i en l'actualitat no queda pràcticament cap entitat humanitària. Malta, de fet, no ens agafa el telèfon quan informem d'un rescat o d'una operació de salvament. En cas d'agafar-lo, ens acaben penjant», incorpora Canals. «Itàlia sí que ens agafa el seu telèfon, però el seu rang d'acció ha disminuït molt», lamenta.
Fa quasi una dècada, pels volts de l'any 2016, l'estat transalpí mantenia una altra actitud envers les operacions de salvament d'embarcacions de migrants a la deriva. «En aquell moment, coordinava completament totes les operacions i no es limitava a la seua zona de cerca i rescat, sinó que estava treballant tant en l'àmbit de coordinació com en desplegament d'efectius. Encara més, desplegava vaixells i avions per tot el mar Mediterrani, així com proporcionava la coordinació als vaixells humanitaris sense problemes. Això ja no succeeix. A poc a poc, Itàlia s'ha desvinculat i s'ha retirat. En l'actualitat, només treballa en les primeres 24 milles de manera efectiva», desgrana.
«Les autoritats italianes ens envien als ports més llunyans. En ser una embarcació de l'Estat espanyol, ens traslladen a ports que estan pròxims amb els espanyols perquè desistim d'aturar-nos a Itàlia», indiquen des de l'Aita Mari, amb un full de servei de 2.000 persones migrants rescatades d'ençà que solca les aigües del Mediterrani. «Malta no ha subscrit alguns convenis internacionals i s'abstrau de les seues obligacions humanitàries. És cert que en el cas d'Itàlia s'assumeixen les tasques de desembarcament, però no la coordinació. Les autoritats italianes insisteixen en tot moment que elles no coordinen el salvament i, per tant, que no es fan responsables de l'èxit de l'operació», afegeix Mijangos.
Persecució ultra
L'accés de l'extrema dreta al comandament governamental d'Itàlia ha comportat l'establiment d'obstacles a la tasca solidària d'aquestes entitats i dels seus vaixells d'ajuda a les persones nouvingudes. «La nova legislació impulsada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, provoca que els vaixells hàgem de recórrer grans distàncies per a poder desembarcar. Se'ns obliga a navegar més dies, entre cinc o sis dies de rumb d'anada i tornada, i d'aquesta manera, perdem temps de permanència a la zona de rescat i la despesa en combustible s'incrementa», retrau Canals.
«Des de fa un temps, a més, les organitzacions humanitàries s'han dotat de vaixells més preparats i més moderns. Ho van fer amb l'objectiu de superar les traves que ens imposaven els governs ultres d'Itàlia. Atès que antigament les embarcacions humanitàries eren més velles, les autoritats italianes aturaven els nostres vaixells sota l'argument que calia fer inspeccions tècniques. Quan trobaven alguna qüestió que poguera ser dubtosa, la qual cosa era fàcil pels anys de les embarcacions, ja tenien l'excusa per detenir-nos», relata. «Amb la compra de vaixells més moderns, s'ha deixat de banda aquesta estratègia i ara tracten de maximitzar la nostra despesa per desgastar-nos», censura.
Les embarcacions humanitàries s'enfronten, fins i tot, al risc de ser detingudes per part de les autoritats italianes. «La nova llei estableix que si, per exemple, fas un rescat i et donen un port, i de camí al port trobes una embarcació de persones migrants a la deriva i els rescates de manera espontània, podries ser detingut durant un mínim de vint dies i haver d'assumir una muta de com a mínim 10.000 euros. La reiteració implica una ampliació del temps de detenció i de la quantia de les multes, així com l'establiment de mesures més radicals com ara la confiscació del vaixell», alerta.
«Nosaltres entenem que un país com Itàlia no tinga la capacitat per assumir tota la gestió migratòria que arriba a través del mar, però sí que creiem que la Unió Europea compta amb els instruments i els recursos necessaris. Encara més, estaríem disposats a col·laborar i a prestar la nostra ajuda si fos pertinent, tot i que considerem que la nostra tasca l'hauria d'assumir l'administració i no dependre d'entitats humanitàries», reflexiona la veu de l'Open Arms. I apunta: «El problema no és només que Europa no vulgui estar, sinó que finança països amb cossos armats implicats en el tràfic de persones, així com criminalitza la nostra tasca, com fa Frontex».
Amb les autoritats comunitàries apostant per l'Europea fortalesa, no s'albira cap pla per resoldre la qüestió migratòria des dels valors humanitaris. O, si més no, així ho aprecia el portaveu de l'Aita Mari: «La pressió migratòria persistirà per molt que s'incrementen les polítiques de militarització a les fronteres. Sense cap mena de possibilitat d'accedir a Europa mitjançant vies legals i amb situacions desoladores als seus països, buscaran les rutes necessàries per a arribar a territori europeu». «La solució només és possible des dels drets humans», afirma. Les entitats humanitàries tractaran de defensar-los a pesar de les traves d'algunes administracions.