Els homes i dones que han de conformar la nova tropa fronterera d’elit d’Europa es connecten cada matí a les nou per videoconferència. A aquella hora s’encenen pantalles a Grècia, Croàcia, Bulgària i Albània. Normalment, els agents de Frontex parlen sobre moviments migratoris i tràfic de persones. Però, des de començament de gener, a les sessions internes es parla sobretot de l’estat d’ànim deplorable de la tropa.
“Feu alguna cosa o aquí aviat ja no hi treballarà ningú més”, va alertar un dels agents en una videoconferència. Els policies que es queixen regularment de les seves misèries són els primers agents fronterers propis de la UE. Conformen la “reserva permanent” de Frontex.
L’agència de control de fronteres de la UE, Frontex, i el seu director, Fabrice Leggeri, estan involucrats en un seguit d’escàndols: han de comparèixer davant de tribunals per devolucions il·legals a les fronteres, per presumpte assetjament laboral i per un possible cas de frau. Ara la crisi també ha arribat a la reserva permanent, el projecte de prestigi de l’agència.
En els pròxims anys, Frontex vol enviar fins a 10.000 agents a les fronteres exteriors de la UE. Se’ls ha assignat equipament nou de trinca; és una missió de la UE amb un sou generós. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat personalment la reserva permanent. A la màniga del nou uniforme blau fosc hi llueixen les estrelles de la bandera europea.
Tanmateix, en els països on estan destacats –Grècia, Croàcia o Albània–, els agents no perceben gens l’esplendor. Tenen massa pocs vehicles de servei, han hagut de llogar vehicles utilitaris cars i en part s’han de pagar ells mateixos la gasolina. Pel que sembla, no els han pagat les dietes per motius burocràtics. A més, els falta part dels nous uniformes, que els agents han hagut de comprar pel seu compte. Així ho descriuen diversos agents a Der Spiegel.
En realitat, els policies haurien de caçar criminals i interceptar traficants. Però els agents de categoria 1, contractats directament per Frontex, de moment no poden portar armes. Frontex no ha aconseguit amb la deguda antelació una autorització legal perquè puguin portar-ne. La suposada tropa d’elit d’Europa, doncs, és escortada per patrulles de les forces de seguretat nacionals.
La pandèmia ha posat entrebancs al destacament de la tropa, ha comunicat Frontex a Der Spiegel. Ara, però, el projecte està encaminat, diuen. Pel que sembla, els agents ho veuen d’una altra manera. Són una “reserva renovada només en aparença”, diu un amb to de burla. “No s’ho val”, diu un oficial que s’està plantejant abandonar.
La construcció de la reserva permanent és una de les iniciatives de política migratòria més importants de la UE. Ha de servir per controlar la immigració il·legal. Ara la CE i els països membres van veient com acaba sent un ridícul.
El fiasco de la reserva permanent s’ha convertit en el símbol d’una autoritat que fa anys que no està a l’altura de les expectatives de l’opinió pública. I d’un màxim responsable que cada cop acumula més poder però que no sap utilitzar-lo.
Amb Leggeri, Frontex va d’escàndol en escàndol. La tardor passada Der Spiegel –juntament amb altres mitjans internacionals– va fer públic que agents de Frontex estaven implicats en devolucions il·legals de refugiats a l’Egeu, les anomenades “devolucions en calent o exprés” (pushbacks, en anglès). El consell supervisor de Frontex està verificant les acusacions, i la defensora del poble de la UE ha obert una investigació. El mateix Leggeri sembla que de moment obstaculitza que s’aclareixin els fets.
Al gener es va saber que l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF, en anglès) havia obert un procés contra Frontex. Leggeri afirma que els investigadors no s’ocupen dels informes de devolucions en calent, però que no en pot dir res més. Segons informacions de Der Spiegel, les acusacions van molt més enllà. En les investigacions es parla d’un possible cas de frau en relació amb un proveïdor de serveis, d’acusacions d’assetjament laboral i d’una possible ocultació d’informació a la comissionada de drets humans de l’agència. Uns documents interns posen de manifest que l’estil de direcció de Leggeri està en entredit.
Com s’ha pogut arribar a aquesta situació? Com pot ser que l’autoritat a la qual la UE va confiar la protecció de les fronteres hagi acabat en un caos d’aquesta magnitud? I què significa això per a la política migratòria d’Europa?
Per a aquest reportatge, Der Spiegel, l’organització periodística Lighthouse Reports i el diari Libération han parlat amb prop d’una dotzena d’oficials en actiu i retirats de Frontex. La majoria han insistit a mantenir l’anonimat. Tenen por de perdre la feina. Leggeri no ha accedit a ser entrevistat.
Juntament amb documents interns que van poder examinar Der Spiegel i els seus socis, les declaracions dels treballadors donen una imatge d’una agència en commoció.
France Télécom: com Leggeri ha acaparat el poder de Frontex
Frontex té la seu en un complex d’oficines del barri de Wola, a Varsòvia, no gaire lluny del centre de la ciutat. Durant anys allà hi van treballar només uns pocs funcionaris que elaboraven informes sobre rutes migratòries; els agents que protegien les fronteres eren membres de les policies nacionals.
Però l’agència va anar creixent: el 2005 el pressupost era de ben bé 6 milions d’euros; el 2020 va ser de prop de 460 milions. Fins al 2027 els contribuents europeus posaran a disposició de l’agència 5.600 milions d’euros.
L’agència disposa ara d’agents propis –la reserva permanent–, d’avions i drons, i aviat farà volar zepelins per damunt de l’Egeu. L’ascens de Frontex té molt a veure amb Fabrice Leggeri, un home que ha marcat l’agència com ningú més.
Fabrice Leggeri, de 52 anys, va néixer a Mulhouse, a l’Alsàcia, i parla alemany amb fluïdesa. Va estudiar a l’Escola Nacional d’Administració d’Estrasburg. Aquesta universitat forma l’elit francesa des de fa temps. A partir del 2013 va treballar al Ministeri de l’Interior a París, al departament de migracions irregulars. Aleshores, el govern va defensar l’ampliació de Frontex. Dos anys més tard, Leggeri va ser nomenat director de l’agència.
Persones que el coneixen descriuen Leggeri com un tecnòcrata. En una celebració de Nadal va pronunciar un discurs davant els congregats i va parlar emotivament dels èxits de la “família Frontex”. Però va llegir el discurs del paper que portava. “Semblava que tot allò li anava massa gros”, recorda un dels assistents.
Arran de l’expansió de Frontex, Leggeri es va fer una agència a mida. Va ampliar el seu gabinet. I va omplir molts dels càrrecs importants amb compatriotes seus.
A Leggeri, segons expliquen companys treballadors, només molt de tant en tant se’l veu pels passadissos. Totes les decisions importants es prenen en un cercle molt reduït. Es diu que té una obsessió pel control, i alguns extreballadors el titllen de “dictador”. “Leggeri dirigeix l’agència com una sotsprefectura”, diu una persona que va treballar molt de temps amb ell. “Així potser es pot dirigir un ministeri a França, però no una organització internacional”.
Persones de Frontex anomenen en privat el gabinet de Leggeri “France Télécom”. La denominació és una al·lusió a l’escàndol de l’autoritat francesa de telecomunicacions: l’assetjament laboral sistemàtic va abocar nombrosos treballadors al suïcidi.
El malestar de molts treballadors de Frontex es dirigeix sobretot contra una de les persones de més confiança de Leggeri: Thibauld de la Haye Jousselin. El francès prové d’una família aristocràtica del sud del país. Va treballar anteriorment per al diputat francès Bernard Cayon, que havia estat membre d’una associació d’estudiants d’extrema dreta. És oficial a la reserva de l’exèrcit francès i té una afició per l’exèrcit i els uniformes. “De la Haye Jousselin és clarament de dretes”, diu una persona que el coneix de fa temps. Ara és el cap del gabinet de Leggeri.
Pel que es diu, De la Haye Jousselin governa amb mà de ferro. De seguida s’exaspera, diuen. Diversos treballadors descriuen insults i faltes de respecte. Frontex no ha rebut queixes oficials sobre De la Haye, segons ha comunicat l’agència. I afegeix que cap dels membres del gabinet han estat nomenats a causa de la seva nacionalitat. El mateix De la Haye Jousselin nega les acusacions, diu que són “falses i injustificades”.
El comportament de Leggeri i del seu cap de gabinet té conseqüències. Sembla que l’oposició no està ben vista a l’agència. Per això, entre altres coses, els mecanismes de control intern cada cop tenen menys efecte.
Inmaculada Arnáez té més de vint anys d’experiència en qüestions de drets humans. Aquesta advocada espanyola ha treballat a l’ONU i a l’OSCE, i des del 2012 treballa a Frontex. Com a comissionada de drets fonamentals, havia d’operar independentment del director executiu i havia de controlar l’agència des de dintre. Però, quan Leggeri va assumir el poder el 2015, de seguida va percebre que al nou cap no li interessaven gaire els drets humans.
A Arnáez se la va deixar de banda, informen extreballadors de Frontex. “Teníem la sensació que Leggeri senzillament la ignorava”. Els drets humans no han estat mai, diuen, la prioritat del francès.
El trencament definitiu entre Leggeri i Arnáez es va produir quan el Parlament Europeu va atribuir més competències a la comissionada de drets fonamentals el 2019. Arnáez havia de tenir el suport de quaranta observadors de drets humans. Així hauria pogut dur a terme investigacions pròpies a les fronteres d’Europa. Però per a Leggeri allò era impensable.
El 19 de novembre del 2019 –Arnáez acabava de tornar després d’un llarg període de malaltia–, el cap de Frontex va treure a concurs la plaça. Així Leggeri feia cas omís del consell supervisor de Frontex, que hauria hagut d’aprovar la convocatòria. A la mateixa Arnáez no la’n va informar fins poc abans. En una avaluació escrita a què ha tingut accés Der Spiegel, la Comissió Europea va qualificar la maniobra de Leggeri de “directament il·legal”. A més, es podria entendre com un intent de debilitar o desacreditar Arnáez.
Si bé la CE va obligar Leggeri a fer marxa enrere en la convocatòria, el cap de Frontex no es va rendir: va afirmar que Arnáez havia de ser substituïda, que no tenia prou experiència de gestió per dirigir quaranta treballadors.
En realitat, Arnáez podia ser una càrrega per al cap de Frontex, sobretot per la seva defensa dels drets humans. Arnáez va alertar reiteradament Leggeri de violacions de drets. Creia en el poder dels seus informes, afirmen companys seus. Regularment informava Leggeri de les violacions dels drets humans a l’Egeu i li va recomanar que interrompés la missió a Hongria. Allà el primer ministre, Viktor Orbán, havia legalitzat les devolucions exprés el 2016.
Leggeri va ignorar els informes de la comissionada de drets fonamentals i va prosseguir amb la intervenció a l’Egeu. D’Hongria no en va retirar els seus agents fins que l’hi va obligar una sentència del Tribunal Europeu de Justícia fa unes quantes setmanes. En preguntar-li per això, Leggeri va expressar que sempre havia valorat la col·laboració amb Arnáez. I que per al càrrec, a causa del fort augment del pressupost, calia experiència de gestió.
Leggeri encara no ha contractat els quaranta observadors de drets humans. Davant el Parlament Europeu va responsabilitzar la CE dels retards. La comissària responsable, Ylva Johansson, el va acusar d’haver enganyat el parlament.
Des del març passat, Arnáez torna a estar de baixa per malaltia. El consell supervisor de Frontex la va substituir provisionalment per l’alemanya Annegret Kohler, que abans treballava al gabinet de Leggeri. “Un conflicte d’interessos evident”, diu un agent de Frontex.
L’escàndol de les devolucions en calent: com Frontex oculta les violacions dels drets humans
A les parets del centre de control de Frontex hi ha muntats diversos monitors. Avions i satèl·lits de reconeixement transmeten imatges de les regions frontereres en temps real. Des dels seus escriptoris, els agents de Frontex poden seguir què passa als marges d’Europa. “Es veu quanta gent hi ha en una barca amb refugiats”, explica una persona que coneix bé les instal·lacions.
Les imatges que es van veure aquí la nit del 18 al 19 d’abril del 2020 encara donen feina al Parlament Europeu. Provenen d’un avió de reconeixement de Frontex que sobrevolava l’Egeu. Això es desprèn de diversos informes interns de Frontex a què ha tingut accés Der Spiegel.
Poc abans de mitjanit uns agents fronterers grecs van aturar un bot pneumàtic al nord de l’illa de Lesbos amb entre vint i trenta refugiats i van fer pujar la gent a bord. Segons la legislació vigent, haurien hagut de portar aquelles persones a Lesbos, on podrien presentar una sol·licitud d’asil. Però, en canvi, van tornar a col·locar els migrants al bot pneumàtic i els van arrossegar en direcció a Turquia.
Uns agents grecs del centre de coordinació del Pireu van donar instruccions al pilot de Frontex de prendre una altra ruta i allunyar-se del bot pneumàtic. El director de l’equip de Frontex va preguntar si hi havia cap motiu concret per al canvi de rumb. “Negatiu”, van respondre els grecs.
A les 3.15 de la matinada a l’avió de Frontex se li va acabar el combustible. El pilot va fer una última fotografia. S’hi veuen els refugiats sols al mar, a uns quants centenars de metres de la costa turca. No hi havia unitats turques a prop, va informar el pilot. El bot pneumàtic no tenia motor. La guàrdia costanera grega se’n va anar. Fins l’endemà al matí, a les 6.32, la marina turca no va rescatar, segons afirmen fonts pròpies, el grup de persones, entre les quals hi havia quatre nens.
La guàrdia costanera grega fa mesos que du a terme devolucions exprés. Atura barques de refugiats en aigües gregues, els fa malbé part dels motors i arrossega els refugiats de tornada cap a Turquia. “Supervisió agressiva”, així anomena oficialment l’estratègia el govern d’Atenes. En realitat, és il·legal.
La normativa de Frontex obliga Leggeri a posar fi a una missió si s’assabenta que es produeixen violacions dels drets humans greus i continuades. La seva tropa ha de protegir els drets humans. Però Leggeri insisteix que no té constància fefaent que es duguin a terme devolucions en calent. I això, malgrat que Der Spiegel i els seus socis han documentat íntegrament que unitats de Frontex han estat a prop de com a mínim set devolucions il·legals.
Les forces de Frontex estan subordinades en les seves operacions al comando d’agents fronterers grecs. Ja el març passat un oficial d’enllaç grec va ordenar a una tripulació de Frontex danesa que abandonés al mar uns refugiats que ja havien estat rescatats. Això es desprèn de correus electrònics interns que ha pogut veure Der Spiegel. Frontex, tanmateix, va arxivar el cas al cap d’un dia. Davant el Parlament Europeu, Leggeri va presentar la situació com un malentès.
La devolució del 18 al 19 d’abril davant de Lesbos la van documentar íntegrament agents de Frontex. Els fets donen crèdit a l’“acusació d’una possible violació de drets fonamentals o de l’obligació d’auxili internacional”, es diu en un informe intern de Frontex que ha pogut examinar Der Spiegel.
Pel que sembla, el cas va ser tan delicat que el mateix Leggeri va assumir-ne la investigació i no el va deixar, com és habitual, a la seva comissionada de drets fonamentals. El 8 de maig va escriure a Ioannis Plakiotakis, ministre grec de la Marina. Der Spiegel ha tingut accés a la carta. Leggeri s’hi mostra preocupat. Demana una investigació interna. L’observança dels drets fonamentals, especialment el principi de la no devolució, és un “requisit bàsic” de la missió de Frontex.
La resposta del govern grec és una barreja de relativitzacions. Els fluxos migratoris a l’Egeu representen un “perill híbrid”, diuen. A causa de la crisi del coronavirus és més important que mai, continua la carta, impedir que es travessi il·legalment la frontera. Cap dels migrants, afirmen, va sol·licitar l’asil. Segons la valoració provisional dels agents grecs, cap d’ells necessitava una protecció especial.
Diversos juristes consideren que l’escrit de resposta dels grecs no té cap valor. “La guàrdia costanera grega va infringir sense cap dubte els drets humans”, diu Dana Schmalz, experta en dret internacional de l’Institut Max Planck de Heidelberg. Des del seu punt de vista, es tracta clarament d’una devolució il·legal. Si algú necessita protecció o corre perill a Turquia, no se’l pot col·locar en un bot pneumàtic poc segur, cal una intervenció individual en terra. A més, la guàrdia costanera grega va posar en perill la vida dels refugiats fent-los pujar en un bot pneumàtic sense motor i retornant-los al mar.
Però Leggeri es va donar per satisfet amb l’informe. Conclusió: no hi va haver devolució en calent ni cap violació de drets fonamentals. El cap de Frontex també va enterrar aquest incident sense fer soroll. “Leggeri ja ens ha informat diversos cops de manera insuficient malgrat que hi està obligat”, diu la diputada neerlandesa Tineke Strik.
En preguntar per això, Frontex diu que el govern grec no ha pogut constatar cap violació de drets. Cal confiar en les autoritats nacionals, diuen, per investigar aquesta mena d’incidents. L’agència no ho pot fer a causa de la seva normativa.
De fet, els agents de Frontex han d’informar quan sospiten que hi ha hagut violacions de drets humans mitjançant els anomenats “Serious Incident Reports” (‘informes d’incidents greus’). Però d’informes com aquests pràcticament no se’n redacten mai. Des de fa anys els agents de Frontex actuen seguint l’exemple de Leggeri: en cas de dubte, callen.
Persones internes expliquen que hi ha una mena d’omertà. Pràcticament ningú vol posar en perill la seva carrera o generar problemes als col·legues d’un país amfitrió. En un cas, un agent va intentar impedir al seu company de feina suec que redactés un “Serious Incident Report”, segons va explicar el cap de la policia fronterera sueca al consell supervisor de Frontex.
Una de les poques persones que s’hi ha oposat és un policia alemany. No vol, però, que s’esmenti el seu nom real. El 28 de novembre del 2020, el seu primer dia en missió de Frontex a l’illa grega de Samos, al seu mòbil va aparèixer un article de Der Spiegel. A la notícia es parlava de l’Uckermark, la barca en què ell havia d’estar de servei aquella mateixa tarda. Els alemanys havien aturat el 10 d’agost una barca de refugiats i l’havien transferida a la guàrdia costanera grega. Seguidament, els grecs van abandonar les persones al mar.
El policia alemany va dirigir-se al seu superior. Va dir-li sensatament que no podia participar en la missió, que no volia ser còmplice de crims. Més tard va explicar-se als seus companys de feina per WhatsApp: “He pres la decisió personal que, com que no estic d’acord amb les mesures dels grecs, no hi puc donar suport”.
El seu superior va contestar uns quants minuts més tard: “És indiscutible que les nostres accions són legals! Estan cobertes pel mandat de Frontex”. Sembla que es referia a l’obligació de complir les indicacions de la guàrdia costanera grega.
La policia alemanya no desmenteix la descripció de l’home, però assenyala que ells no han pres part en conductes il·legals. L’agent alemany, en canvi, ho veu d’una altra manera. Ell es va negar a participar en la missió. Per contra, va fer guàrdia a terra. No vol tornar a intervenir en una missió de Frontex.
Negocis oficials tèrbols: com Leggeri va entrar en el radar de l’autoritat antifrau
L’autoritat antifrau sempre intervé quan sospita que s’ha atemptat contra els interessos financers de la UE.
Ara OLAF ha obert un procediment contra Frontex. El 7 de desembre, investigadors d’OLAF van escorcollar la central de Frontex a Varsòvia i van entrar als despatxos de Leggeri i de De la Haye Jousellin, entre altres dependències.
De moment Leggeri no s’ha pronunciat públicament sobre les investigacions. Davant la comissió d’interior del Bundestag va dir al gener, segons han informat alguns diputats, que el procediment tracta sobre les acusacions de devolucions exprés i que no en pot dir res més. Però això és una mitja veritat.
Segons informacions de Der Spiegel, l’abast de la investigació és molt més gran. Des de fa setmanes, agents d’OLAF citen testimonis i interroguen treballadors de Frontex.
Sembla que al centre de les investigacions hi ha, entre altres sospites, un possible cas de frau: una empresa d’informàtica polonesa va vendre a l’agència software empresarial per centenars de milers d’euros que s’havia d’utilitzar per a la formació d’agents de fronteres. Treballadors de Frontex van queixar-se als seus caps que el software funcionava malament. L’agència va pagar, tanmateix, una gran part de la quantitat pactada. El 2018 uns treballadors van assenyalar als gestors que les irregularitats podien representar un cas de frau. Això es desprèn dels documents que ha pogut examinar Der Spiegel.
Leggeri també va assabentar-se de les acusacions. Hi va haver, com a mínim, una investigació interna. “El director de Frontex, però, està obligat per la normativa de la UE a informar immediatament a OLAF de potencials casos de frau”, afirma Valentina Azarova, del Manchester International Law Centre. En posar-nos-hi en contacte, Frontex no s’ha volgut pronunciar sobre les investigacions d’OLAF. L’empresa ha comunicat que tots els contractes de serveis informàtics amb Frontex s'han executat correctament i segons el que s’havia acordat. Actualment, l’empresa continua rebent encàrrecs de Frontex per valor de milions d’euros.
Els membres d’OLAF també investiguen la sospita d’assetjament laboral a Frontex. Volen saber si Leggeri o el seu cap de gabinet escridassaven o assetjaven els seus treballadors. A més, també investiguen si es va instar els treballadors a ocultar informació a la comissionada de drets fonamentals, Inmaculada Arnáez, i a la seva successora; i en cas afirmatiu, qui n’és el responsable.
OLAF recalca que, malgrat el procediment, s’ha de respectar la presumpció d’innocència. Les investigacions no són, per si soles, cap prova que hi hagués irregularitats. Però hi ha com a mínim indicis seriosos de mal comportament per part de Leggeri. El catàleg de preguntes dels investigadors planteja molts dubtes sobre el seu estil de direcció.
A Brussel·les a Leggeri l’anomenen “Fabrice Teflon”. Tant se val que els seus agents hagin participat en devolucions exprés o no, o que hi hagi hagut una mala gestió a l’agència, fins ara el cap de Frontex ha fet cas omís de tota crítica. Ara, però, va augmentant la pressió sobre ell.
La comissària d’Interior de la UE, Ylva Johansson, ha declarat amb més o menys claredat que no considera que Leggeri sigui tolerable més temps. “És complicat deixar passar més errors a Leggeri”, diu un alt funcionari de la CE. “La prioritat ha de ser protegir la reputació de l’agència. I això és complicat de compatibilitzar amb les actuacions de Leggeri”.
Però el futur de Leggeri no el decideix la CE, sinó el consell supervisor de Frontex, on hi ha representats sobretot els governs dels Estats de l’espai Schengen; la CE només hi envia dos representants. Fins ara els països de la UE sempre han donat suport a Leggeri. Pot ser que molts estiguin contents que Frontex impedeixi l’entrada de refugiats en part amb mètodes agressius, creu Giulia Laganà, experta en migracions de l’Open Society European Policy Institute.
La pregunta és si el consell supervisor també es mantindrà fidel a Leggeri si van sortint a la llum més acusacions d’assetjament laboral i fins i tot de frau a l’entorn de Frontex. El Parlament Europeu ja ha anunciat que vol analitzar l’agència amb un procediment de verificació que durarà quatre mesos. El període d’investigació és intencionadament llarg. També es preveu examinar l’estil de direcció de Leggeri i la cultura laboral a Frontex.
Fins i tot els mateixos treballadors de Varsòvia especulen sobre quant de temps continuarà aferrant-se al càrrec el seu cap. “OLAF ens té en el punt de mira, i la moral de la gent està per terra”, diu un agent. “Em pregunto per què Leggeri no plega”.
Traducció d'Arnau Figueras