Menorca és una illa de postal. De l’aigua cristal·lina de cala Macarella, les postes de sol a Punta Nati, els carrerons estrets de pedra ataronjada del cor de Ciutadella o la calç que pinta tots els racons de blanc llampant se’n podrien fer instantànies dignes de provocar una punxada de nostàlgia per aquelles vacances. Però els que no la visiten sinó que viuen dins d’aquesta bola de vidre estival, els que han crescut banyant-se a l’aigua cristal·lina i corrent pels carrerons estrets, senten que, d’uns anys ençà, habiten undecorat de pel·lícula.
La Gemma Ferrer, ciutadellenca, explica que passeja pel carrer com si fos a un plató de televisió. A les platges més boniques no hi cap una agulla des de fa anys, però últimament, a més, els centres històrics també s’han transformat per acomodar els visitants. “A l’Imperi, que és un bar de tota la vida que a l’hivern és nostre, a l’estiu és completament impossible anar- hi a prendre alguna cosa, hi ha hores de cua”, assegura la Gemma. Fa deu anys, diu, es podia improvisar. Ara, per culpa del turisme, “no es pot fer res sense molta estona de planificació”.
Allaus de gent omplen la ciutat i revisen les botiguetes de bijuteria, els comerços folkloritzen el producte local a preus molt poc populars, els nuclis es buiden de locals i l’habitatge es ven a estrangers que venen a passar-hi unes setmanes. “Tinc la sensació que estem creant un decorat, una societat no per nosaltres, sinó per un visitant”, explica.
L’illa menys turística
Malgrat que avui, Menorca, topa amb les conseqüències d’un turisme que creix a passos de gegant, la situació de l’illa menor, en xifres, però sobretot en preservació del territori, no és ni molt menys la de les altres illes. Per què? Segurament per un conjunt de factors.
L’historiador Miquel Àngel Casanovas i el catedràtic Guillem López-Casasnovas llisten els motius pels quals es podria entendre aquesta singularitat menorquina en un article a la revista Concret que comença destacant el paper de la dominació britànica que va viure Menorca al segle XVIII. Menorca es va cedir a la corona britànica en compliment del tractat d’Utrecht (1713), fins a la conquesta espanyola de 1781, tot i que els britànics la tornarien a ocupar entre 1789 i 1802.
A diferència d’Eivissa o de Mallorca, Menorca ha viscut un desenvolupament econòmic diversificat al llarg de la història, segurament propulsat per aquest període de dominació britànica. Al segle XIII, l’illa ja es va especialitzar en la producció de llana i formatge. La internacionalització del port de Maó al segle XVII i l’aflorament de tallers i les fàbriques de calçat a partir de 1850 o l’assentament de la indústria del formatge fos amb Caserío, entre d’altres, van fer que l’activitat econòmica fos prou diversa quan va aparèixer el fenomen del turisme de masses, a mitjans del segle passat.
Josep Castells, portaveu de Més per Menorca al Parlament Balear, ho fa senzill: “exagero, però d’alguna manera Mallorca va passar del feudalisme al turisme. Menorca va tenir una revolució industrial i capitalista que no han tingut les altres illes. Això va fer que els empresaris menorquins tinguessin altres coses a fer que malvendre les terres.” A més, les finques menorquines han estat tradicionalment propietat d’una noblesa reticent, com a mínim inicialment, a vendre la terra.
Amb uns anys de retard, el turisme també començà a voler treure el cap a l’illa septentrional, però aquest temps fou clau perquè els projectes desenvolupistes es topessin amb una població organitzada per defensar el seu paisatge. “Quan arriba el turisme a Menorca la gent ja sap el que està passant a Mallorca i a Eivissa i tenen clar que no volen el mateix model”, explica Miquel Camps, coordinador de política territorial del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB).
Macarella, Turqueta, s’Albufera des Grau —el parc natural de Menorca—..., tots aquests racons idíl·lics van ser el punt de mira de projectes d’urbanització que van caure gràcies a l’activisme. L’any 1993, Menorca es va convertir en Reserva de Biosfera, una declaració que promovia la UNESCO.
Per protegir legalment el territori —el títol és només honorífic—, l’any 2003 es va aprovar un Pla Territorial Insular de Menorca. Un instrument molt valent, segons Camps, perquè va eliminar de Menorca 60.000 places turístiques previstes i va prohibir edificar al sòl rústic, que a partir de llavors només es podia destinar a activitats agràries. Tots aquests elements són els que han fet que la situació de Menorca sigui diferent de les altres illes, que el paisatge s’hagi conservat i que estigui menys saturada turísticament.
Malgrat tot, el turisme satura
I, tanmateix, ho està. El turisme ha crescut notablement en els últims temps. Fa deu anys, el 2014, Menorca va acollir 1,1 milions de turistes. L’any passat van ser 1,6 milions. Mig milió de visitants més en menys d’una dècada. Unes xifres que posades en perspectiva del nombre de residents, unes 100.000 persones —d’entre les quals hi ha els estudiants que durant el curs són fora de l’illa—, són ben notables.
Hom imagina que l’augment del turisme es tradueix en un creixement de l’economia. Res més lluny: la renda per càpita de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera ha disminuït. Als anys vuitanta, les Balears encapçalaven els rànquings de renda per càpita. Avui, amb catorze milions de turistes entre tot l’arxipèlag, han baixat fins a l’onzena posició. Més mà d’obra, més intermediaris, poc repartiment.
Com ha crescut, però, el turisme a Menorca, si l’illa gaudeix de les regulacions esmentades? Bé, la legislació no preveia la proliferació de plataformes com Airbnb o Home Away. “Està controlat que a la costa no s’hi pugui créixer gaire urbanísticament, però quan arriba Airbnb no cal que construeixi res nou, sinó que destina cases que ja existeixen a turistes”, explica Camps.
El coordinador de política territorial del GOB explica que a l’illa hi ha 30.000 places Airbnb legalitzades i calculen que n’hi ha 40.000 més que operen il·legalment. “Després de la pandèmia va canviar bastant el tipus de turisme i la quantitat. Si fins llavors el turisme que venia era de polsereta, de tot inclòs, ara tenim un turisme que entra als nuclis històrics, als comerços... És molt més visible.”, relata Gemma Ferrer, membre d’Acció Cultural de Menorca.
Històricament, l’esquerra menorquina ha criticat el turisme de “tot inclòs”, perquè és un turisme molt desarrelat de l’illa amb un impacte paisatgístic fort. Però ara que la tipologia de visitant muta, “el turista i el resident competeixen per l’espai: les carreteres, les platges, el comerç i l’habitatge”, assegura Castells. Qui guanya? La Gemma, com molts, escull resignar-se: “fa anys que no vaig a Cala Turqueta a l’estiu. Dic, ja hi aniré al maig. És una renúncia que fas, com a menorquí”.
Les conseqüències de la massificació
L’impacte principal de convertir un espai en una atracció turística és la inflació que provoca al mercat de l’habitatge. Els menorquins, com els passa als mallorquins, als barcelonins o als valencians, no poden pagar el preu d’un sostre per viure. Els joves, tot i treballar, han de compartir pis per poder-se’l costejar. I les conseqüències són moltes altres.
Les carreteres no suporten la quantitat de cotxes de lloguer —en temporada alta hi ha un 30 % més del màxim de vehicles que permet la infraestructura— i les platges, com explicava la Gemma, queden saturades. I els ajuntaments plantegen si ampliar els aparcaments per accedir-hi. “Bé pots ampliar l’aparcament, però si a la platja ja no s’hi cap, què estem fent? Igual que un teatre té un aforament, quan s’han acabat les places, no hauria de poder entrar ningú més”, rebla Camps.
L’oferta comercial muta per satisfer les necessitats del turisme —als seus preus—. I ho fa, molt sovint, en llengües diferents de l’autòctona. “Volem vendre un tipus de turisme molt arrelat a l’illa, molt propi de casa, amb molta presència del paisatge, del producte local, de la proximitat... Però aquest model turístic no té en compte en absolut la llengua”, explica Ferrer.
El paisatge lingüístic de Menorca és de tot menys català: sobrassades, formatges, sal de Menorca, cartes de bars i restaurants, tot etiquetat en castellà o en anglès. Ferrer considera que és, “en part culpa del turisme, i en part d’un model demogràfic que fa que vingui molta població a treballar de temporada. No li pots exigir a una persona que ve tres mesos que sàpiga català, però al final la perjudicada és la llengua pròpia”
Aquest milió i mig de visitants, siguin dels que no surten del resort o dels que visiten l’illa, necessiten electricitat i aigua potable i generen residus. I la infraestructura de Menorca no dona l’abast. “Les depuradores no poden netejar prou l’aigua i a principis de juliol vam haver de posar en marxa un motor antic, molt contaminant, perquè no hi ha prou electricitat”, diu Camps.
És per tot això que últimament han proliferat les manifestacions de la població balear contra el model turístic. A Menorca, fa un parell de setmanes, unes 250 persones van concentrar-se a Cala en Turqueta per denunciar la massificació. La imatge de “SOS Menorca” que van dibuixar a la platja ha fet la volta al món.
Més regulació
Per tal de reduir aquest impacte i no avançar cap a la direcció de les illes veïnes —més carreteres, aparcaments i dessaladores per difuminar la massificació—, els protestants demanen que s’apliquin mesures com la limitació dels vehicles. Els que entren pels ports de Maó i de Ciutadella i la mida de les flotes de lloguer.
“A Formentera ja fa cinc anys que ho fan. El primer any van decidir que no admetrien més vehicles que l’any anterior, i a partir de llavors cada any van reduint un 4%. Al cap de cinc anys comences a notar la millora en el col·lapse.”, explica Camps. Més enllà d’això, reclamen inspeccions per desmantellar lloguers turístics il·legals i revalorar les llicències turístiques concedides fins avui. “La llicència, regulada per la llei de 2017 de lloguer turístic, té una vigència de cinc anys. Res impedeix no renovar-les. Ara, cal que l’administració s’atreveixi a fer-ho”, diu Castells.
I Ferrer, des del punt de vista d’Acció Cultural de Menorca, reclama que a la Mesa per la Sostenibilitat que va constituir el govern de Prohens per tractar el model econòmic s’hi inclogui la perspectiva lingüística i cultural. “No són elements aïllats en una societat sinó que formen part d’un model econòmic, social, demogràfic...”, assegura.
Al cap i a la fi, la limitació del turisme milloraria la vida dels residents i la qualitat de l’experiència del visitant. Platges verges plenes de gent, poblets de pescadors manufacturats que encadenen les entrades, pots de tàperes a 14 euros etiquetades en castellà... El plató de les postals que, amb el pes de la gent, es desmunta.