Quan la dictadura franquista interpretava els seus últims compassos autoritaris, va haver-hi un bon grapat de mestres que empentats pels vents de la renovació pedagògica van plantar cara a l'escola reglada i frustrada. Apòstates de l'adoctrinament, del triangle educatiu de la creu, la sotana i la vara, van engegar uns centres escolars amb una mirada diferent de l'ensenyament, amb el valencià com a llengua prioritària a les aules i els drets humans com a valors indestriables de cada pupitre.
Aquella espurna va permetre el naixement d'un model d'escola cooperatiu que encara perdura. De fet, les escoles cooperatives són un exemple de l'arrelament social i de l'heterogeneïtat del cooperativisme al territori valencià. «El cooperativisme juga un paper molt important a l'economia valenciana. No debades, va representar més d'un 7% de les vendes del PIB valencià del 2003 i s'estima que més de la meitat de la població de l'autonomia han estat cooperativistes», indica Ramón Rodríguez, president de la Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball. «Tenim més de 2.700 cooperatives que aglutinen el 12% de les empreses», agrega.
«València és la província del conjunt d'Espanya en la qual les cooperatives generen més ocupació», ressalta amb el propòsit de subratllar que l'economia social ha aconseguit situar entre les cinc empreses més importants del País Valencià a dues cooperatives: Consum i Anecoop. Amb una taxa d'ocupació femenina a les empreses cooperatives valencianes que frega l'anhelat 50%, el president de la Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball destaca que «les magnituds del sector són per estar-hi contents». «No és casualitat que València haja estat nomenada com a capital espanyola de l'economia social en 2023. És la primera capital de l'arc mediterrani que assumeix aquest títol honorífic, que confirma el bon moment del món cooperatiu valencià», remarca.
L'arrelament i la pluralitat defineixen al sector al territori valencià. «Tenim un sector molt heterogeni. Hi ha des de cooperatives més grans a d'altres més xicotetes. En el sistema financer, per exemple, pràcticament les úniques entitats autòctones que queden són cooperatives de crèdit», accentua. I enumera sectors en els quals el cooperativisme ha penetrat amb prou força: la distribució elèctrica, l'habitatge o el treball associat, que «és la fórmula preferida pels emprenedors quan creen empreses col·lectives participades». «Les cooperatives agroalimentàries ostenten el 21% dels llocs de treball d'aquestes cooperatives a Espanya. Són el principal agent de vertebració territorial», reflecteix la rellevància del cooperativisme valencià arreu de l'Estat espanyol.
«El cooperativisme d'ensenyament destaca com a focus d'innovació pedagògica amb més d'un centenar de centres i un total de més de 25.000 alumnes», incorpora. I apunta: «Hem observat una evolució en la persona emprenedora dintre del moviment cooperatiu valencià, la qual ara està molt millor preparada que en el passat. En aquest cas, es creen cooperatives de consultoria per donar solucions a problemes socials o ambientals. Ara bé, no sols s'engeguen per motius d'aconseguir una ocupació, sinó també per reorientar la seua situació laboral, ja que pensen que el model d'empresa cooperativa els aporta més per arrancar els seus projectes d'emprenedoria en comparació amb les opcions mercantils tradicionals».
Encara que «el cooperativisme valencià atresora una bona salut» i molts emprenedors opten per aquesta fórmula en firmes que busquen respondre als desafiaments del canvi climàtic o la transició demogràfica, la gran explosió d'aquest model al País Valencià va produir-se en la dècada dels setanta del segle passat. De vegades, a imitació de l'experiència basca. «Caixa Popular, per exemple, es va iniciar a partir del model basc, que és conegut, consolidat i de molta importància dintre del cooperativisme de l'Estat espanyol.
«En la dècada dels setanta, més enllà de les cooperatives agràries amb una trajectòria que, fins i tot, assoleix el centenar d'anys, és quan neixen moltes empreses cooperatives valencianes a sectors com ara l'energètic, les finances, l'ensenyament, el consum o l'habitatge», explica. De fet, l'èxit de model al territori valencià rau «en el fet que aquestes cooperatives s'han mantingut, han crescut, i s'han consolidat com a cooperatives de referència al seu sector, així com han facilitat que altres cooperatives s'incorporen més tard al teixit de l'economia social valenciana».
Aquest model empresarial amb fonaments vigorosos, però, atresora reptes de futur. «El cooperativisme opera en el mateix mercat que la resta d'empreses i, per tant, es veu afectat per la mateixa incertesa o pels canvis a l'economia espanyola i europea. Si ens endinsem en el terreny més micro, les cooperatives valencianes tenim desafiaments com ara la creació i consolidació de les cooperatives, la simplificació administrativa o assolir millores en el registre. La incorporació dels joves i establir vies d'ajuda perquè cresquen les cooperatives més xicotetes serien altres assignatures pendents», desgrana.
«El repte del relleu generacional no és un tema específic de les empreses cooperatives, però és crucial que s'aborde, especialment pel que fa als quadres de responsabilitat. És important no perdre el know-how de les persones que han tingut responsabilitats, així com que es produïsca un transvasament a les noves persones que ocupen càrrecs directius», incideix. L'exercici empresarial per potenciar un cooperativisme valencià amb bona musculatura.