Felip de Borbó, la consort i les dues filles ja són a Palma. El 29 de juliol seran els protagonistes de la recepció que ofereixen «a la societat balear», segons la terminologia oficial. En realitat es tracta de l’estantís besamans anual que tenen a bé regalar als aspirants a ser cortesans d’estiu: autoritats, polítics, empresaris, militars, noms de l’espectacle i l’esport, fins i tot algun de la cultura...
Com és habitual, hi ha convidats que s’estimen més no assistir-hi. És el cas de Lluís Apesteguia, el líder de Més per Mallorca, que contestà la invitació expressant que «si vull menjar quatre canapès i beure dues coles encara m’ho puc pagar i no tenc necessitat de rendir homenatge al representants d’una institució antidemocràtica, d’un poder repressor del meu poble i d’una família multisecularment corrupta». Val a dir que aquest setmanari, que també hi ha estat convidat, tampoc hi assistirà, com sempre.
Els que sí faran acte de presència, tot i quedefora del recinte, davant de les portes,són els activistes de «Recuperem Marivent». Com fan des de 2020, es reuneixen davant del palau de Marivent el dia del besamans per expressar el seu rebuig al furt que Joan Carles de Borbó i la seva dictadura franquista van perpetrar contra el poble de Balears, quan a través de la Diputació del règim totalitari es quedaren amb l’edifici i el gran jardí que l’envolta, perquè així ho va voler el Borbó, tal i com aquest setmanari explicà amb detall l’any passat, en ocasió del cinquantè aniversari del furt.
Enguany Recuperem Marivent es concentrarà el dia 29 a les vuit de l’horabaixa per protestar perquè «ja fa cinquanta-un anys que, de la mà de la Diputació franquista, el poble de les Illes i els seus visitants pateixen la usurpació del Museu Saridakis, de l’edifici, del major part dels seus jardins, dels seus annexos i del seu contingut».
Seguint el que aquest setmanari contextualitzar fa un any, l’edifici, ubicat en primera línia de mar a la zona de Portopí - Cala Major, va ser llegat el 1965 al «poble balear» per la viuda del magnat que el va fer construir, Ioannes Saridakix, amb la intenció que acollís un museu d’art. En el seu nom l’acceptà la Diputació de les Illes, l’únic ens oficial que, durant la dictadura de Francisco Franco, tenia la representació institucional del conjunt de l’arxipèlag. I, en efecte, es dedicà a museu pictòric durant els vuit anys següents, obert per a tots els ciutadans. Tanmateix, per a desgràcia de la cultura a les Illes, es creuà amb aquell llegat la personalitat maleducada, aviciada i consentida fins a l’extrem de Joan Carles de Borbó, successor del dictador des de 1969.
Com que li agradava molt passar quasi tot l’estiu a Mallorca navegant, sortint a sopar i de bauxa, col.leccionant amants... va encarregar a un amic seu, Zourab Tchokotua, que li busqués una casa. Aquest li parlà del palau on hi havia el citat museu i el Borbó s’entusiasmà. Dit i fet. Va fer tancar el museu de pintura que hi havia a l’edifici i que la Diputació balear —titular per la cessió de l’antiga propietària— li cedís l’ús a ell i als seus descendents. O sigui: fa 51 anys que Marivent va ser furtat vergonyosament a la ciutadaniade les Illes per part de l’aleshores príncep del franquisme i després rei espanyol. El seu fill no ha fet ni menció de reparar la injustícia.
Per això cada estiu Recuperem Mariven es concentra davant de l’antic museu per reclamar la devolució. Aquesta associació va néixer el 2020 amb l’objectiu de recuperar el palau i tota la propietat que inclou els grans jardins. «Volem recupera Mariven per respectar els drets de tots els ciutadans (de Balears) que som els legítims propietaris. Aquest palau ha de tornar estar al servei de tots els seus propietaris, els pobles de les Illes».
En una decisió propagandística, Zarzuela ordenà el 2017 obrir els jardins per a gaudi de la ciutadania. Ara bé, tal i com recorden des de Recuperem Marivent , «els jardins ocupen 33.000 metres quadrats i tan sols n’han obert 9.000 i únicament durant algunes èpoques de l’any. Això no és més que un rentat de cara. Els partits, tant d’esquerres com de dretes, no han fet el que cal fer», com és reclamar la devolució.