El Govern balear va publicar la setmana passada el resultat de la lliure elecció de llengua d’escolarització a l’ensenyament per als infants, per al primer curs de segon cicle d'educació infantil. És contundent: el 78,5% de les famílies triaren el català mentre que el 16% optà pel castellà. El catalanisme sindical i social ha mostrat la seva satisfacció pel «fracàs» del canvi legal del PP. Des de l’extrema dreta s’ha «lamentat» que Marga Prohens no hagi «fet publicitat adreçada a les famílies» per assegurar un resultat més favorable a la castellanització.
Davant d'aquestesdades, l’STEI Intersindical ha expressat aquesta setmana en un comunicat el seu «agraïment» a les famílies pel «suport al català». Al parer del sindicat demostren amb la seva decisió «l'amor per la llengua, el país, la cultura pròpia i la tasca normalitzadora de les escoles d'arreu de les Illes Balears».
Per aquests sindicalistes cal posar èmfasi en «la feina de les entitats que han treballat en xarxa per informar les famílies dels avantatges de triar el català per als infants, així com la gran tasca duta a terme pel professorat» en el mateix sentit. Una feina que ha donat el resultat que ara està a la vista, assegura l’STEI.
El sindicat no ha deixat passar l’oportunitat per criticar el que considera les «polítiques erràtiques» de la Conselleria d'Educació i Universitats del Govern balear que intenten «arraconar la llengua catalana a l'ensenyament». I reclama al Govern, una vegada més, que enlloc de perdre el temps amb el que ho fa, com les citades mesures contra el català, posi en marxa mesures efectives per fomentar la llengua catalana. Adreçant-se directament a Prohens li adverteix que «és el moment de deixar de dependre de l'extrema dreta».
Gairebé en el mateix sentit s’ha manifestat l'Obra Cultural Balear (OCB), la qual va expressar la seva satisfacció després de fer-se públiques les dades referides i que indiquen que un 78,5% varen triar el català com a primera llengua. La valoració de l’OCB és que «les famílies no es deixen entabanar per la confusió generada pel Govern entorn d'aquesta qüestió, creant problemes on no n'hi havia, ni es deixen arrossegar pel renou provocat per l'extrema dreta i grupuscles afins, que, esperonats per l'odi a la nostra llengua, només cerquen trencar la convivència i la cohesió social».
Per a l’entitat catalanista degana de les Illes, el que hauria de fer el Govern de Prohens és retirar «el pla de segregació lingüística a educació primària per al curs 2024-25, que renunciï definitivament a implantar-lo a educació secundària en el curs 2025-26 i que destini la doblerada que hi tenia pressupostada a necessitats reals dels centres educatius».
Cal recordar que aquest pla voluntari d’introducció del castellà a l’ensenyament -per a dues assignatures com a màxim- també va fracassar, atès que només un petit grup de centres escolars privats s’hi han adherit, un 3% sobre el total. Així i tot l’OCB considera que s’ha de retirar perquè «és il.legal» i per això l’ha recorregut als tribunals.