A finals del segle XIX, a Alacant, com en molts altres llocs, hi proliferaven les publicacions satíriques en català. La sàtira, adreçada a les classes popular, s’escrivia en un català alacantí mancat d’una normativa ortogràfica i gramatical. Encara no s’havien implementat les Normes de Castelló, que inclourien la normativa de Pompeu Fabra al valencià, l’any 1932.
Ara, més d’un segle més tard, aquests fulls volants satírics escrits en una llengua que replica l’alacantí oral han tornat. Internet, que és un calaix de sastre, és la plataforma a través de la qual un usuari d’X (Twitter) va decidir començar a publicar aquestes portades de diari humorístiques.
Es tracta de @l_astral_, un perfil anònim que comparteix assíduament contingut que s’inspira en la sàtira alacantina de finals del segle XIX per fer mofa de l’actualitat política i social. “Dos de ca quatre alacantins, en fogueres, fugiran de la ciutat. Es altres dos que ne queen, no tenen cap puesto a on anà-se-ne, que si no ascamparien el poll”, es llegeix al titular principal d’una de les últimes edicions de L’astral. “Es lloga un pis de merde per un futracà dinés. Interessats que quirden de vesprà”, escriu a l’apartat de la publicitat fictícia.
Si ets un friqui (en el millor sentit de la paraula) de l’actualitat del sud, t’interessa la sàtira i et fa gràcia veure com s’escriuria el català alacantí si no existís la normativa, faràs bé de seguir L’Astral a Twitter.
