El sector hoteler ha assenyalat el lloguer turístic com el principal responsable de la saturació. I acusa aquest sector de negoci d’actuar sovint de forma il.legal: «quasi tot» ho és, va dir recentment el cap de Meliá Hotels International i del lobby empresarial hoteler Exceltur, Gabriel Escarrer. La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, s’ha referit sovint -d’ençà que diu que vol imposar límits- a la necessitat de «lluitar contra l’oferta il.legal», en clara al.lusió als pisos turístics. I fins i tot també Pedro Sánchez ha llançat sospites sobre aquesta oferta i ja ha anunciat que el seu Govern reformarà la Llei de Propietat Horitzontal per fer més difícil que en els edificis plurifamiliars hi hagi pisos que es dediquin a ser llogats per a turistes, possiblement a través de l’opció que els veïns ho puguin vetar amb una majoria més baixa que l’actual que és de dos terços. Val a dir que a Balears no es permet des de 2018 aquest tipus de lloguer en plurifamiliars excepte en zones determinades -cada Consell Insular les defineix; a Palma, per exemple, estan prohibits- i sempre que els veïns no s’hi oposin.
En tots els discursos contra els excessos turístics i la massificació a les Illes apareix com a principal sospitós el lloguer turístic. Sobretot per part dels hotelers. Les seves patronals asseguren que el seus afiliats no són els responsables de la saturació sinó que ho són els que es dediquen a aquesta altra activitat. I això molesta molt a l’Associació d’habitatges de lloguer turístic (Habtur).
Després d’una reunió de l’esmentada patronal -celebrada aquesta setmana-, Habtur ha fet públic un comunicat en el que diu està ja farta de les acusacions: «ja n’hi ha prou dels atacs dels hotelers». Segons expliquen, «dels 17,8 milions de turistes que reberen les Balears (l’any passat) només 2,06 s’allotjaren a cases de lloguer turístic, mentre que la majoria foren turistes allotjats en hotels».
Els llogadors d’habitatges turístics diuen que«estam totalment d’acord en que es necessita un debat sosegat i amb dades reals» sobre la saturació turístic. I a tal efecte ells tenen dades per oferir.
Per exemple, que «els llits supletoris dels hotels no computen en el registre de places, per això pots trobar estadístiques que donen més d’un 100% d’ocupació hotelera». O que «les cases vacacionals s’han de llogar senceres i no poden allotjar menors addicionals de cap edat, mentre els hotels poden allotjar menors de 16 anys amb aquests llits supletoris». O que «el percentatge de turistes allotjats a cases vacacionals a l’Estat espanyol representa un 8% damunt el total de turistes de l’Estat i un 15% de les pernoctacions»...
Per a Habtur és jugar amb foc posar en dubte un sector econòmic com el del lloguer turístic que, al seu entendre, «genera 2.000 milions d’euros d’efectes directes en l’economia balear i el 70% de la despesa es realitza fora de l’habitatge, al comerç de proximitat, restauració, cultura, etc.» i que ajuda a «conservar el nostre patrimoni en mans dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs».
Habtur assegura que «no podem aguantar més aquesta situació constant de fake news i desinformacions sobre el nostre sector. Si hem de ser seriosos, anem a ports i aeroport a registrar els viatgers on van, així sabrem no només quin és el volum de turistes que s’allotja a cada sector».