El pla d’introducció voluntària del castellà com a llengua vehicular -amb el català- dels centres d’ensenyament, que ha impulsat el Govern de Marga Prohens com a pagament del vot de Vox a la seva investidura, ha fracassat estrepitosament. Únicament 11 centres -tots ells privats- s’han acollit a la nova normativa, sobre un total de 339 de primària, en el primer curs en que es posarà en pràctica, el que s’inicia el pròxim mes de setembre.
Segons el pla, posteriorment s’anirà ampliant la castellanització voluntària a la resta de l’ensenyament no universitari de les Illes. El Govern no havia fet pública cap previsió sobre el grau d’acollida que esperava per part dels centres, però a ben segur que només s’hi hagi sumat un 3,24% és pot considerar un fracàs d’allò més rotund.
Les dades les va fer públiques el propi Govern el dijous dia 4 de juliol. Immediatament, l’Obra Cultural Balear (OCB), l’entitat que s’ha oposat frontalment al pla, va agrair «la demostració de professionalitat dels centres i dels equips directius que han posat seny per reconduir un despropòsit pedagògic que només cercava satisfer les dèries ideològiques de l'extrema dreta».
L’OCB valora especialment que «cap centre públic de les Illes Balears manifesta la seva voluntat de participar en el pla de segregació lingüística» i pel fa als privats i concertats també valora positivament que«no superin els 11» els que s’hi ha adherit.
El passat 18 d'abril l'entitat fa fer una crida pública a directius i claustres de docents perquè rebutgessin la intenció de Prohens. A tal efecte va enviar més de 400 cartes als equips directius dels centres públics i concertats de l’arxipèlag per demanar-los que no s’hi adherissin.
Davant el fracàs del referit pla, l’Obra Cultural veu ara «la necessitat de suspendre cautelarment la seva posada en marxa a l'etapa de primària el pròxim curs escolar» i demana «que els recursos prevists per a aquest despropòsit es destinin a necessitats més peremptòries dels centres educatius, històricament desateses, com la millora i manteniment de les infraestructures, l'eliminació de barracons, l'equipament i la climatització de les aules, l'increment de les plantilles docents, la baixada de ràtios, la millora de la inclusió educativa o les beques i altres ajuts, entre d'altres».
Val a dir que l’Obra va presentar un recurs contenciós administratiu contra el pla citat, amb petició de mesures cautelars perquè no es pugui aplicar el pròxim curs escolar a l'etapa de primària, com pretén la Conselleria d'Educació. Al parer del l’entitat és un pla «clarament contrari a la legalitat vigent i que pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en conjunt».