Les dades turístiques que es van coneixen mes a mes validen la presumpció que enguany es batran tots els rècords d’arribades de turistes a les Balears. Segons els registres oficials -de l’INE i de l’Ibestat, el servei estadístic baleàric-, el mes de maig varen visitar l’arxipèlag gairebé 2 milions de turistes, en concret foren 1.997.997, un 17% més que el 2023. L’acumulat durant els primers cinc mesos d’aquest 2024 -d’1 de gener a 31 de maig-ja supera els 5 milions. Els visitant que arriben a les Illes des de la resta de l’Estat ha crescut un 7,6% respecte a l’any passat i marca un poc més d’1 milió de visites. En el mateix període el turisme internacional acostà als 4 milions, amb un 8,9% d’increment en relació a 2023. La xifra agregada dels dos orígens del flux de visitants super de poc els 5 milions, amb un augment sobre l’any anterior del 8,6%.
Cal recordar que durant tot el 2023 arribaren a Balears 17,8 milions de turistes. A l’espera del plat fort que són els mesos de juny, juliol i agost, l’increment de l’acumulat de gener a maig ja suposaria -de mantenir-se el mateix augment la resta de l’any- arribar enguany als 19,5. Les xifres per si soles no permeten entendre l’impacte que estan rebent les societats insulars. A cada illa la saturació és una realitat durant tot l’estiu i part de la primavera i la tardor perquè la temporada alta cada any s’eixampla. Les molèsties per la massificació creixen cada any. I com és conegut, també ho fan les protestes contra la massificació turística, que enguany han sovintejat com mai.
Fins i tot els principals hotelers de les Illes se n’han adonat que no es pot seguir com fins ara. Així ho reconeixia aquesta setmana Gabriel Escarrer, el director general de Meliá Hotels International -i que també és president del lobby turístic Exceltur: Aliançaper a l'Excel.lència Turística-, la principal cadena hotelera de Balears i una de les més rellevants a nivell internacional -disposa d’uns 400 establiments a prop de mig centenar de països del món-, quan presentà un manifest d’Exceltur que vol ser una mena de full de ruta per la col.laboració privada-pública en la millorar de l’oferta turística, amb l’objectiu d’aturar «la turismofòbia» que podria ser «perillosa» si els mercats emissors acaben per considerar que les protestes contra la saturació que s’estan fent a diferents territoris creen un ambient hostil per al turista. Al seu parer les manifestacions, com les que es fan a les Illes, «no ajuden» perquè «donen la imatge que el turista no és benvingut i això és el pitjor que ens podria passar».
Les propostes cerquen actuar en cinc eixos: contra la saturació, contra la gentrificació, a favor de l’ocupació, del medi ambient i de la governança. Segons va explicar Escarrer, la proposta hotelera es basa sobretot en «eradicar els viatges d’estudis que no tenen res d’estudis, que són viatges per desbarrar que no aporten res» a cap de les destinacions en general i en concret a Balears.
El màxim responsable de Meliá Hotels es mostrà partidari de no créixer més turísticament a les zones com les Illes, on s’ha arribat «al límit»: «hem d’apostar pel creixement zero», assegurà. I com s’hauria de fer, això? Doncs al seu parer «lluitant contra les il.legalitats que cada estiu veim tots i sempre seguim igual». La crítica s’adreça directament contra «els taxis pirates, festes en iots, guies turístic sense qualificació» i, sobretot, contra «el 90% dels habitatges d’ús turístic que es comercialitzen en les plataformes» que «són il.legals, és quelcom obvi» i que «donen mala imatge i això s’ha de combatre de forma immediata». Segons va publicar aquesta setmana el diari de Palma Última Hora, es calcula que fins a uns 2 milions de turistes s'allotgen en aquesta oferta. Curiosament, el que diu Escarrer coincideix fil per randa amb el que defensa el Govern de Marga Prohens: res de decreixement ni de canvi de model productiu, sinó atacar tot allò que molesta al sector empresarial hoteler.