Malgrat que el debat polític sobre els possibles límits al turisme ha tapat durant les últimes setmanes les polèmiques per les mesures en contra del català que han pres les majories del PP amb el suport del partit ultradretà Vox a diverses institucions baleàriques, l’Obra Cultural Balear (OCB) no ha cessat en la seva contraofensiva en defensa de la llengua catalana.
La última de les accions l’ha portada a terme aquesta mateixa setmana, en el si del Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC), l’òrgan d’assessorament i consulta en matèria lingüística adscrit a la conselleria competent en aquesta matèria, que actualment és la de Turisme, Cultura i Esports. Segons la descripció oficial que fa del citat Consell la pàgina web del Govern illenc, «l’integren persones i entitats representatives de les Illes Balears, les quals són convidades a participar de forma activa en la planificació de les accions promogudes pel Govern de les Illes Balears per incorporar o reincorporar la llengua catalana als usos socials que li pertoquen com a llengua oficial pròpia de les Illes Balears».
Segons el catalanisme social en general i en particular l’Obra Cultural, el mandat aquí descrit no s’avé gens ni mica amb l’actitud que ha demostrat l’actual Govern balear, presidit per Marga Prohens. Així ho certificà el Consell Social de la Llengua Catalana quan es va reunir el passat dilluns dia 1 de juliol.
El ple del CSLC acordà «reprovar» les polítiques lingüístiques portades a terme per les institucions governadespel pacte PP-Vox que promouen «retrocessos en els pocs àmbits en què el català ha assolit un nivell mínim de normalitat» i que alhora, considera el Consell, «fomenten discursos negatius envers la llengua pròpia del territori».
El ple de l’entitat referida va fer seva la proposta dedeclaració institucional presentada per l’Obra Cultural Balear (OCB), la qual inclou un seguit de demandes dirigides als poders públics. En primer lloc, que es revoquin les mesures regressives per a la llengua catalana adoptades aquest primer any de legislatura, contràries a les propostes de promoció del català que fa el CSLC. En segon, que «desisteixin de noves mesures regressives per a la llengua catalana» a les Illes. Tercer, que si les majories PP-Vox volen tocar qualsevol aspecte de la normativa legal que afecta a la llengua catalana -als ajuntaments, Consells Insulars o administració autonòmica- , «que ho consultin prèviament amb el CSLC». Així mateix el ple del Consell de la Llengua reclamà de les institucions baleàriques que «compleixin la seva obligació estatutària i legal de defensar i fomentar la llengua catalana, amb la implementació prioritària de les propostes que ha anat formulant el CSLC al llarg dels darrers anys».
El Consell Social de la Llengua Catalana ha constatat que en aquest «primer any de legislatura» s'han «contradit diversos plans i ponències aprovats anteriorment pel CSLC, principalment en els casos de la supressió de l’exigència de coneixements de català per al personal sanitari, la modificació del model lingüístic educatiu, l’eliminació de l’exigència de coneixements de català en ajuntaments com els de Calvià i Palma, i la creació d’una Oficina para la Garantia de la Llibertat Lingüística».