El Tribunal Suprem ja ha fet els primers passos després de la publicació de la Llei d'amnistia al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El jutge Llarena ha donat un termini de cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre com creuen que s'ha d'aplicar la norma, i manté l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig i Toni Comín. Paral·lelament, la Sala Penal que va jutjar els líders del procés i la instructora de la causa del Tsunami, Susana Polo, també demanen a les parts que es pronunciïn en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.
El Suprem actua després de rebre ja bona part de les peticions per a l'aplicació de la llei. El jutge Pablo Llarena, que porta la instrucció de la causa contra els exiliats, demana a les parts que l'informin en un termini de cinc dies sobre si consideren o no que s'ha d'aplicar la llei d'amnistia a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira, i sobre si ha de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells, com les ordres de detenció.
Ordres de detenció
En tot cas, Llarena comunica als Cossos i Forces de Seguretat que "continuen vigents i actives les ordres nacionals de detenció" que va dictar el gener del 2023, i per tant "que han de procedir al seu compliment mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades".
Llarena apunta a Europa
A la seva interlocutòria, Llarena recorda que l'amnistia s'ha d'aplicar als actes tipificats a l'article 1 de la llei d'amnistia, que conté tots els fets amnistiables, però destaca que en queden fora els que consten a l'article 2, que estableix les exclusions, i destaca que "correspon al poder judicial identificar les persones concretes compreses en l'àmbit d'aplicació de la llei en els seus respectius casos".
Per això demana a les parts –tal com estableix la llei- que informin sobre "l'aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma als diferents fets que s'atribueixen als encausats", i "sobre la pertinença de mantenir o modificar les mesures cautelars acordades contra ells".
Llarena va més enllà i demana a les parts que facin referència especialment a si entenen que els fets es poden encabir al que consta a l'article 1 de la llei per als delictes de desobediència i malversació, o bé "si poden considerar-se exclosos de l'àmbit d'aplicació de la llei per la previsió específica del legislador recollida a l'article 2.e".
L'article 2.e de la llei d'amnistia diu literalment que en queden exclosos "els actes tipificats com a delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea". És la línia que van defensar els quatre fiscals del procés en el seu document contra l'aplicació de la llei d'amnistia.
La Sala del Penal i la magistrada del Tsunami també obren termini
Paral·lelament, la Sala Penal que va condemnar Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Forcadell, Forn, Bassa, Vila, Borràs i Mundó, i també la instructora del cas Tsunami Democràtic contra Marta Rovira i Rubén Wagensberg, també han demanat a les parts que es pronunciïn en un termini de cinc dies i deu dies, respectivament.
D'aquesta manera, la Sala Penal demana al Ministeri Fiscal, l'acusació popular i les defenses de Junqueras, Romeva, Turull i Dolors Bassa perquè formulin les al·legacions que considerin procedents sobre els efectes de la llei d'amnistia.
En tot cas, a la seva providència la Sala ja recorda que la llei d'amnistia assenyala que "només es podrà entendre amnistiat un acte determinant de responsabilitat penal... quan així hagi estat declarat per resolució ferma dictada per l'òrgan corresponent", de manera que la inhabilitació que pesa contra ells es manté.
La magistrada instructora del cas Tsunami Democràtic, Susana Polo, estableix un termini de 10 dies perquè "informin sobre l'aplicabilitat o inaplicabilitat de la norma d'acord amb els articles 1 i 2 de la llei, als diversos fets que s'atribueixen a Puigdemont i Wagensberg".
Posicions creuades a la fiscalia
Els fiscals del Suprem que van participar en el judici del procés ja van advertir el passat 30 de maig que consideren que la llei d'amnistia no es pot aplicar al delicte de malversació pel que van ser condemnats Oriol Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, perquè el desviament de fons que es considera provat a la sentència encaixa -sostenen- amb el capítol d'excepcions de la llei.
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, podria discrepar d'aquesta línia. Fonts de la Fiscalia General de l'Estat van apuntar la setmana passada a l'ACN que la Fiscalia és un òrgan jeràrquic i s'aplicarà el criteri que estableixi la Fiscalia General. En cas de xoc, i segons l'Estatut del Fiscal, el Fiscal General pot ordenar un canvi de criteri del fiscal del cas o bé rellevar-lo, com ja ha passat en ocasions anteriors.
El Tribunal de Comptes pregunta a les parts si cal plantejar una qüestió prejudicial al TJUE sobre l’amnistia
El Tribunal de Comptes (TdC) ha donat deu dies a les parts del procediment per les despeses de l’1-O i d’Exteriors durant el ‘procés’ perquè es pronunciïn sobre la procedència de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació a la llei d’amnistia. Segons la consellera d’enjudiciament que porta el cas contra una trentena d’ex alts càrrecs del Govern, diversos articles de la llei podrien oposar-se a determinats preceptes del dret de la Unió Europea (UE), sobretot pel que fa a la protecció dels seus interessos financers. El termini per dictar sentència ha quedat en suspens fins que es resolgui definitivament sobre el plantejament de la qüestió prejudicial al TJUE.
Els articles qüestionats són el número 1, que enumera els actes amnistiables; el 2.E, que exclou de l’amnistia els actes delictius que hagin afectat els interessos financers de la UE; el 8.3, que preveu l’alçament de les mesures cautelars del propi TdC; el 10, que preveu la tramitació preferent i urgent de la petició d’amnistia i la seva aplicació abans de dos mesos; i l’article 13.3, que preveu l’absolució per part del TdC dels encausats per responsabilitat comptable si les administracions públiques afectades no s’hi oposen.
Pel que fa als preceptes del dret de la Unió Europea la interpretació dels quals podria demanar-se al TJUE pel Tribunal de Comptes mitjançant el plantejament de la qüestió prejudicial són els relatius a la “lluita contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE”, i els principis de cooperació lleial, igualtat i no discriminació, seguretat jurídica i confiança legítima, i el principi de l'Estat de Dret.
García-Castellón dona 10 dies a les parts perquè es pronunciïn sobre l'aplicació de l'amnistia en el 'cas Tsunami'
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha dictat una providència on dona deu dies a les parts personades a la causa del Tsunami Democràtic perquè l'informin sobre si consideren o no que cal aplicar la llei d'amnistia. El jutge assenyala que d'acord amb el que estableix la llei, els jutges han de determinar si la norma s'aplica o no als casos concrets, i ho poden fer d'ofici o a instància d'una part o de la fiscalia, però sempre després d'escoltar els arguments del Ministeri Fiscal i la resta de parts personades. Bona part de les defenses ja han fet aquest dimarts la petició perquè se'ls apliqui.
En aquesta causa estan investigats Marta Rovira, Josep Lluís Alay, Oleguer Serra, Josep Campmajó, Marta Molina, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani i Nocola Flavio Guilio.
Part de les defenses ja han demanat aquest dilluns l'aplicació de la llei. Són els casos de Marta Rovira, Marta Molina i Vendrell -a través d'ERC- i d'Oleguer Serra, membre de la junta directiva d'Òmnium. Gonzalo Boye, que porta el cas d'Alay, esperarà al fet que el magistrat actuï abans de fer el pas.
Malgrat que la causa es va començar a instruir el 2019, no va ser fins al novembre del 2023 que el jutge va decidir investigar els fets com a terrorisme, suposadament per esquivar els efectes de la llei d'amnistia que aleshores s'estava negociant.
El fiscal general de l'estat demana als fiscals de l'1-O un nou informe sobre l'amnistia
El fiscal general de l'estat, Álvaro García Ortiz, ha demanat als fiscals del judici de l'1-O, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, un nou informe sobre la llei d'amnistia, després que el Tribunal Suprem hagi donat cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre la norma. García Ortiz ha demanat el nou text en una reunió que ha mantingut aquest matí amb Zaragoza i Moreno, segons han indicat a l'ACN fonts de la Fiscalia. Els fiscals han recordat al seu superior que ja havien elaborat un informe sobre la llei, en què la consideraven no aplicable per al delicte de malversació, però ell els ha replicat que aquell text era "genèric" i que ara en cal un de "processal". Zaragoza i Moreno han entomat l'encàrrec d'elaborar el nou estudi.
La cimera entre els tres fiscals ha tingut lloc poc després que el Suprem hagi fet els primers passos després de la publicació de la Llei d'amnistia al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El jutge Llarena ha donat un termini de cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre com creuen que s'ha d'aplicar la norma, i ha decidit mantenir l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident Carles Puigdemont, Marta Rovira, Lluís Puig i Toni Comín.