Literatura

Màrius Serra i la humanitat del moviment

Deu anys després de la seva publicació, Empúries reedita 'Quiet', un dels grans èxits de l'autor, amb més de 30.000 exemplars venuts. Un llibre que demostra que "la literatura és capaç d'explicar qualsevol cosa".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Quiet no només és un llibre fonamental pel catàleg d'Empúries, sinó per la literatura catalana dels últims vint anys". Així de rotund es mostra l'editor Josep Lluch en la presentació de la reedició d'un dels grans èxits de Màrius Serra (Barcelona, 1963) –es calcula que porta 30.000 exemplars venuts, amb vendes contínues i regulars cada any–. Un llibre que demostra que "la literatura és capaç d'explicar qualsevol cosa", com subratlla el propi autor.

Publicat ara fa deu anys, Quiet arribava quan Màrius Serra ja era un nom molt conegut i consolidat en l'escena literària del país, amb una quinzena de llibres entre els quals destacaven la fita aconseguida amb els contes autobiogràfics de La vida normal –premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 1998– i el ressò –pel que fa a lectures, però també a nivell lingüístic– de Verbàlia (2002), peça que acaba de certificar la importància de la llengua com a matèria primera de la –bona– literatura.

 

El luxe de la normalitat

Quiet és "un llibre que pot ferir la meva sensibilitat", com diu la primera frase de l'obra, tota una declaració d'intencions. Amb tot, el distanciament és un dels motors de la narració. "No ha estat mai un llibre autobiogràfic en el sentit de dietari –explica Serra–. Em volia acollir a la literatura per abordar i explicar una cosa que m'afectava de manera molt intensa". Amb un procés creatiu que comportava una lluita per distanciar-se del jo. "El protagonista és el narrador, però el Llullu exerceix de mirall".

Un mirall que ens fa adonar del luxe de la nostra normalitat. "Coses tan simples com caminar o que et toqui l'aire", afegeix Serra. En aquest sentit, en Llullu, en Lluís Serra Pablo, és la peça que tot ho mou, en contraposició al títol del llibre i a la seva condició de quiet. "Quan vas al darrere d'una cadira de rodes no és a tu a qui miren. Et converteixes en un voyeur i pots veure la por o la complicitat en la cara de qui mira a qui empenys". En Llullu patia una "encefalopatia no filiada", el que popularment es coneix com a paràlisi cerebral. Va morir mesos després de la publicació del llibre.

"No sé si és terapèutic escriure sobre això, però verbalitzar sempre és bo", confessa l'autor. "Em provoca rebuig la gent que transforma això en autoajuda, el famós 'mindfullness', que ho banalitza i ho transforma en una matèria de mercadeig emocional". Màrius Serra s'allunya d'aquesta mena d'artefactes lacrimògens que actuen de manera barroera. "Jo no volia caure en excessos de cap banda: ni el món és una meravella, ni estic plorant tot el dia".

Amb aquests preceptes clars, la nova versió arriba revisada convenientment per l'autor. "He topat amb algunes errades que l'oralitat em feien veure que no funcionaven, com el poema final, per exemple". Aquesta composició –tan ben acompanyada per les fotografies de Jordi Ribó, que van aconseguir que en Llullu es mogués– tenen un deix de Georges Perec, com la resta del llibre. "Je me souviens, de Perec, és la influència més clara. Quan escrivia el llibre, el relat no estava tancat i ni jo mateix no sabia on aniria a parar. Em vaig acollir a la crònica literària d'uns fets, sempre amb una voluntat realista, però amb fugides cap a la comicitat". La dosi necessària per contrastar el dolor amb el plaer.

Màrius Serra i Joan Arqué, director de l'adaptació teatral de l'obra | Esteve Plantada

Estrena de l'obra de teatre

Una dècada després de la primera edició, Quiet demostra que és un llibre ben viu, amb nous lectors temporada rere temporada. Un llibre que genera altres experiències, com demostra l'obra de teatre que es podrà veure a l'Espai Lliure del 5 al 10 de febrer, Quiets, un muntatge dirigit per Joan Arqué i protagonitzat per Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz, que han treballat sobre l'adaptació que ha fet el propi Màrius Serra.

"L'obra –explica Arqué– és un homenatge al Llullu, però el protagonista és el Màrius". Una obra on es l'equip creatiu s'ha trobat amb el problema de parlar d'un autor viu, i de representar-lo. "T'has d'allunyar del personatge per poder parlar del Màrius de veritat. El procés m'ha servit per descobrir la seva talla humana. Quiets és una història d'humanitat, immortal". Una obra que juga –com podria ser, si no?– amb la pregunta "qui ets?" i el fet de no moure's. En síntesi: "si et mous pels quiets descobriràs qui ets". L'oportunitat de gaudir d'un text que ens interpel·la, que ens fa pensar, que ens commou. Pur Màrius Serra.

Quiet
Màrius Serra.

Editorial Empúries
Número de pàgines: 224

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.