Salvador Illa constatarà aquestes setmanes que dos mesos passen molt de pressa quan es tracta d’arribar a acords per ser investit. Amb el rellotge de la repetició electoral activat després de la celebració d’un acte equivalent a una sessió d’investidura per manca de candidats, el líder del PSC té pressa per recollir els suports que fins ara no ha aconseguit. Durant la sessió plenària del dimarts, Illa va deixar clar que la seva única opció per formar govern seria amb els suports dels comuns i el d’Esquerra Republicana. I va descartar un pacte que passés pel PP i Vox, tot i que l’experiència dels darrers mandats a Barcelona obliga a posar un asterisc a aquestes pretensions manifestes. Els socialistes també descarten una gran coalició amb els puigdemontistes.
Salvador Illa és ara en fase de prometre el món i la bolla als republicans per tal d’aconseguir l’anhelada presidència de la Generalitat. No aconseguir el poder després de guanyar les eleccions per segona vegada li pot podria pesar internament i externa. Per això, no escatimaran en esforços, sobretot si aquests esforços són paraules que després poden quedar en paper mullat. Si no, que li preguntin a la CUP pel darrer acord d’investidura amb ERC. O als propis republicans pels terminis de reunió de la taula de negociació amb el Govern espanyol del PSOE.
Al darrer ple, Illa va assegurar que preparava una proposta “ambiciosa” en termes progressistes per tal de seduir els republicans. Per exemple, el PSC assegura a ERC que tindran especial atenció per la situació de la llengua catalana, un tema que ha estat un dels grans cavalls de batalla dels republicans durant el darrer mandat. Fa unes setmanes, Illa també obria la porta a promulgar un finançament singular, concepte que els de Pere Aragonès, i en especial la consellera d’Economia Natàlia Guix, han posat sobre la taula durant els darrers mesos de mandat i la campanya electoral i que vol ser una mena de concert econòmic com el basc o el navarrès a la catalana.
Al capdavant d’aquestes negociacions, els socialistes hi han situat a la portaveu del grup parlamentari Alicia Romero, la cap de campanya i vicesecretària d’estratègia electoral Lluïsa Moret i el diputat experimentat Ferran Pedret. Tots tres tindran fins al dia 26 d’agost per replegar els suports que necessita el PSC. Amb Esquerra hi ha converses des del 18 de maig, que encara no han prosperat.
Les comanda, des de l’exili, Marta Rovira, secretària general del partit i dirigent en funcions després de les dimissions de Junqueras i Aragonès a l’espera del Congrés que el partit celebrarà al novembre. Sobre el terreny, però, l’equip negociador el formen noms tant del pinyol de Rovira i Aragonès com del de Junqueras. Hi ha Marta Vilalta, que és secretària general adjunta i portaveu del partit; i Josep Maria Jové, que fa de president del grup parlamentari i era al nucli dur de Junqueras quan aquest era vicepresident, tot i que ara se’l considera afí a les tesis de roviristes, com a Vilalta. Tots dos ja van ser part de l’equip negociador ara fa tres anys. També hi ha Oriol López, vicesecretari general de coordinació interna, i l’exconseller Juli Fernández. Tots dos són considerats part de l’equip junquerista, de tal manera que el grup negociador quedaria repartit a parts iguals entre faccions.
Si l’acord no prosperés –dins ERC hi ha diversitat d’opinions sobre si els convé o no–, el més possible és que cap de les altres aritmètiques sigui factible i que Catalunya avanci cap a unes noves eleccions, que serien el 13 d’octubre. És a dir, que fàcilment es podria arribar a Nadal amb el país encara pendent de qui serà el nou president.
Junts per Catalunya segueix sostenint que volen intentar que Carles Puigdemont sigui investit amb el suport d’ERC i la CUP i l’abstenció del PSC. La possibilitat de fer xantatge als socialistes via Madrid per aconseguir la concessió, però, per ara no sembla molt activa. De fet, dins les files juntistes, sobretot es treballa amb la hipòtesi de la repetició electoral. Consideren que un nou pas per les urnes –i els ho refermen les enquestes– els serviria per acabar d’ensorrar ERC.
Veient aquesta por als ulls dels republicans, també fa setmanes que han posat part del seu aparell mediàtic a treballar per implantar el discurs de la necessitat d’una nova llista conjunta dels dos partits a l’estil de Junts pel Sí. Des del partit creuen que una repetició electoral donaria marge a que s’acabés de resoldre l’amnistia per poder planejar un retorn de Puigdemont per la campanya que li permetés participar-hi sobre el terreny en persona o, en el pitjor dels escenaris, des de la presó. Consideren que un eventual empresonament podria ser un impulsor de la mobilització independentista, tan al carrer com a les urnes, que afavorís al president que encara és a l’exili.