El desenllaç del torcebraç entre el PSOE i Junts per aprovar la llei d’amnistia és encara una incògnita. I tot fa pensar que ho serà fins el 7 de març, la data límit per aprovar-la si no volen que la llei torne a començar a tramitar-se des de zero, amb tot el que això comporta. O si no volen que la legislatura salte pels aires si Junts i PSOE trenquen relacions després d’un hipotètic desacord.
Des del PSOE ja han assegurat que creuen que una manca d’acord amb Junts és impensable. I des de Junts pretenen que la llei servisca per a garantir la llibertat de tots els encausats en casos relacionats amb el procés. A hores d’ara, les acusacions judicials contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, i contra la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, fan impossible que la llei, tal com està redactada, els afecte immediatament. És per això que des de Junts volen que l’amnistia incloga també delictes de terrorisme i de traïció, una proposta que des del PSOE donen per impossible, en tant que podria xocar –argumenten– amb els tribunals d’instància superior o fins i tot amb la legalitat europea.
Les exigències de Junts
Preguntat per si són possibles d’assumir les exigències de Junts, els juristes consultats per aquest setmanari no ho tenen clar. Manuel Cancio Meliá és catedràtic de Dret Penal a la Universitat Autònoma de Madrid i un dels qui, des de la capital espanyola, ha defensat reiteradament la legalitat constitucional de l’amnistia i ha criticat, alhora, les actuacions judicials que la volen condicionar.
“Des del meu punt de vista, per principi, no es pot preveure qualsevol hipòtesi que se li puga ocórrer a una autoritat d’instrucció”. Segons aquesta veu, que descarta totalment que durant els anys més convulsos del procés hi haja hagut terrorisme o qualsevol pràctica que s’hi assemble, si el jutge vol perseguir l’amnistia ho podrà fer amb altres acusacions. “Si el terrorisme decau potser se li ocorre que hi va haver temptativa de genocidi. I llavors què s’haurà de fer? Incloure això també en l’amnistia?”, es pregunta, alertant que adaptar la llei a aquests moviments la podria fer encara més vulnerable de cara als tribunals.
Cancio confia que “els arguments que manquen totalment de sentit vagen desapareixent al llarg de la instrucció”. I com que “les normatives europees” limiten l’exculpació dels delictes de terrorisme i “queda estrany amnistiar-los”, tot i que “la realitat és que no hi va haver terrorisme”, el catedràtic creu que allò més “raonable” és aprovar la llei i esperar que les acusacions caiguen. “En política tot ha de ser immediat, però els temps judicials no són els mateixos, i caldrà fixar una interpretació concreta de l’amnistia que acabarà beneficiant tothom”, exposa.
La maduració de la llei
Francisco Javier Mira, professor titular de Dret Penal a la Universitat de València, és del mateix parer. “No és una qüestió de legalitat, sinó política”, reconeix, i recorda que a Europa s’han fet amnisties que han exclòs el terrorisme. “Tot i que és cert que per a la normativa europea una llei d’aquestes característiques, si s’inclou el terrorisme, pot presentar entrebancs i seria una equivocació estratègica”.
Aquest acadèmic va ser un dels cinc redactors de la proposta d’amnistia que va plantejar Sumar en el seu moment. Admet que si s’aprova la llei, tal com està plantejada, persones perseguides com els esmentats Puigdemont i Rovira haurien d’esperar més temps a beneficiar-se’n. Les investigacions dels jutges Joaquín Aguirre i Manuel García-Castellón, per traïció i per terrorisme respectivament, són “delirants” segons Mira, que recorda que la tinent fiscal del Suprem, “que no prendrà la decisió però farà l’informe final”, ha indicat que no hi ha proves per a fonamentar l’acusació. “Posar pals a les rodes per aturar l’amnistia no té recorregut”, diu el professor.
Preguntat per si els jutges tenen suficient poder com per aturar els efectes de la llei d’amnistia a mitjà o llarg termini, Mira diu que “en la judicatura espanyola tot és possible”, però recorda també que la Fiscalia del Tribunal Suprem es va “encabotar” en què els impulsors de l’1 d’octubre havien comès rebel·lió i l’acusació es va acabar descartant. En aquest sentit, considera que “Junts tindria molt difícil d’explicar la seua oposició a amnistiar centenars o milers de persones comunes pel fet que altres dues o tres no se’n podrien beneficiar de manera immediata, però sí posteriorment a través d’altres vies”. Aquestes estarien relacionades amb la desautorització de determinades acusacions judicials.
Per últim, amb aquests arguments, Mira considera que “jurídicament no es pot trobar una solució que s’adeqüe a les exigències de Junts: s’han explorat totes les vies”. Admet, alhora, que la proposta del PSOE de modificar la Llei d’enjudiciament criminal per a fer més curts els terminis de la instrucció i impedir que una investigació s’allargue “interessadament” durant anys no és del tot viable, en tant que són els mateixos jutges “els qui se salten els terminis actuals sense conseqüències”. El professor diu que no veu “una altra via jurídica” que l’amnistia plantejada actualment, i que per a ell “allò raonable” és que Junts “cedisca”, que els investigats per terrorisme i per traïció esperen a que la llei d’amnistia “madure” i a que les acusacions “caiguen pel seu propi pes”.
En aquest sentit, Manuel Cancio recorda que la junta de fiscals del Tribunal Suprem, que donen suport a les investigacions dels jutges citats, forma només “una part de la Fiscalia, i és una part molt peculiar: són els mateixos que volien condemnar per rebel·lió i es va demostrar que no tothom pensava el mateix”. Al seu torn, considera que no creu que altres instàncies judicials compren aquests arguments. El seu dubte és quant de temps tardarà a resoldre’s aquesta qüestió, que està convençut que es resoldria passat el temps.
Per això, aquest catedràtic discuteix “la pretensió que una llei no puga ser debatuda, qüestionada o alentida pels òrgans judicials que s’hi oposen: s’ha comprovat que és impossible. I tampoc no es pot predir què pot arribar a fer un jutge, però si les parts estan d’acord que l’amnistia és necessària, no posar-se d’acord seria una bogeria”.