L’Obra Cultural Balear (OCB) exigeix a la Mesa per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears, promoguda per la presidenta Marga Prohens, que també incorpori el que defineix com a «sostenibilitat lingüística i cultural».
Per a l’entitat catalanista «sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat» perquè, al seu entendre, «no tindria sentit pensar en una sostenibilitat econòmica, social i ambiental que consumàs un procés de subordinació, arraconament i erosió de la llengua i la cultura pròpies d'aquestes illes»
L’Obra està queixosa perquè la citada Mesa «no ha prestat atenció a la dimensió lingüística i cultural de la sostenibilitat. No sols són absents la llengua i la cultura en el nom de la Mesa, sinó que no hi ha una representació directa, amb veu pròpia, dels sectors culturals i lingüístics entre les entitats que hi participen, i per tant és previsible que en quedin exclosos o minimitzats els objectius i propostes referents a la sostenibilitat lingüística i cultural en les conclusions i mesures sorgides de la Mesa».
L’organització troba que aquesta omissió «ja seria un error en qualsevol altra societat», però en el cas balear «pot tenir efectes especialment greus per la situació crítica en què es troben la llengua i la cultura pròpies, en gran part com a conseqüència del model insostenible de creixement de la nostra economia, del tot subordinada al turisme de masses», amb l'impacte creixent que ha tingut en les darreres dècades sobre totes les formes de vida de la societat illenc, en especial per mor del «gran augment de població molt heterogènia que s'ha produït darrerament».
Per a l’OCB els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 i un dictàmen -a l’any 2020- del Consell Econòmic i Social illenc sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats baleàriques a l’horitzó 2030 -publicat el 2021- ja remarcaven com a part dels objectius referents a la cohesió social, la necessitat de «defensar millor el nostre patrimoni cultural i lingüístic en la societat pluricultural que es va construint» i de valorar «el patrimoni i la cultura com a tret diferencial».
Per tot això la demanda de participació «dels sectors culturals i lingüístics» en la Mesa de sostenibilitat «no és cap pretensió estranya, sinó ben al contrari: el que és estrany i injustificable és que no hi siguin presents». Per tant, l’Obra Cultural reclama que «el Govern atengui aquests arguments, incorpori a la Mesa de sostenibilitat representacions qualificades dels sectors culturals i lingüístics i sobretot que també inclogui entre els objectius de sostenibilitat la sostenibilitat lingüística i cultural, i asseguri les actuacions necessàries per garantir la plenitud i la continuïtat futura de la llengua i la cultura pròpies de les nostres illes, a hores d'ara en declivi i en un estat evident de progressiva minorització».