Glossa número 3. Els barrufets
[Irromp enmig de l'acte el Barrufet Z. Té una curiosa semblança amb el Pau Beltran, d'11 anys. Entra pel passadís de platea del Palau demanant a crits si algú li sap dir on és el Gran Barrufet, que té una curiosa semblança amb el Màrius Serra, i que sortirà acompanyat del Barrufet Poeta, que té també una curiosa semblança amb el Josep Pedrals. Quan el Barrufet Z passa pel costat de la butaca on seu l'Albert Jané, li farà una reverència: “Ai, hola Barrufet Jané...”]
-BARRUFET Z: Gran Barrufet, Gran Barrufet! Vull fer un gaming molt pro per barrufar la FORTNITE CHAMPIONSHIP SERIES, un torneig on barrufen molts calers. Avui barrufen el llançament de la nova temporada i amb tots els amics de tardeo hem barrufat d’apuntar-nos-hi. Em podeu barrufar l’okey?
-GRAN BARRUFET: L’hoquei sobre herba congelada, et barrufarem! Has sentit com parla la canalla, Barrufet Poeta? Quan senten una cosa diuen que ho escolten i quan haurien d’escoltar no escolten. On anirem a barrufar! Ben cert que vivim en una barrija-barreja de llengües molt estimulant, però cada cop barrufen menys imaginació. En comptes d’anostrar paraules per barrufar les coses noves, les copien tal com ragen d’altres llengües sense prendre’s la molèstia de buscar-ne d’altres sota les pedres, quan tothom sap que un bon barrufet de cada pedra en pot fer set. A veure, poeta, series tan amable de barrufar una bona lligacama amb tirabuixons de somiatruites tocacampanes dalt d’un gratacels!
BARRUFET POETA
Per més que els mots l’entrebanquin,
la llengua fa la viu-viu
i pot barrufar un bon rànquing
per distingir les fake news.
-GRAN BARRUFET: Ho veus, Barrufet Zeta, com no cal dir-ne Fortnite Championship Series d’un simple Campionat. Escolta bé el que sentiràs ara. Si vols que et barrufem aquest okey que demanes, abans hauràs d’escoltar atentament les quatre regles d’or del Barrufet de les Ulleres Albert Jané, una per cada lletra de Jané. I perquè ho entenguis bé, t’ho barrufarem en prosa i en vers. La primera, amb la Jota de Jané, barrufa així: “Ja sabem que el llenguatge és un patrimoni comú i per tant res no ens dona el dret de fer-lo malbé”.
BARRUFET POETA
Amb la llengua es pot fer el cabra
o bé es pot barrufar el simi.
No cal que parlem com Fabra
però cal respectar uns mínims.
-GRAN BARRUFET: La segona, amb la A de JANÉ: “Ara tots els mots amb un cert sentit negatiu acaben essent políticament incorrectes. Acabarem que només podrem parlar amb analogies i perífrasis”.
BARRUFET POETA
Gran Barrufet, com enyoro
saltar-me aquests formalismes.
Ara hem de dir “blat de moro”
o “gall d’indi” amb eufemismes!
-GRAN BARRUFET: La tercera, amb la N de JANÉ: “No s’ha de supeditar la idea a la paraula, sinó la paraula a la idea. De què serveix, anar repetint paraules de moda que amb prou feines signifiquen res?”
BARRUFET POETA:
Jo darrerament recelo
de l’excés de germanor
si a qualsevol xitxarel·lo
se li pot barrufar un “bro”.
-GRAN BARRUFET: La quarta, amb la E de JANÉ: “Els bons escriptors han de maldar per deixar el diccionari permanentment antiquat”.
BARRUFET POETA:
Cal reviscolar la llengua
com qui la feny i la maura
i no seguir cecs els rengles
dels nostres predecessaures.
-GRAN BARRUFET: Doncs ja ho has sentit, Barrufet Zeta, estarà bé que deixis el diccionari antiquat, però per barrufar-lo ben antiquat primer l’has de conèixer. Què me’n dius?
-BARRUFET Z: No tots els mots que són al diccionari tenen les mateixes ganes d’entrar-hi. Perquè mira, a més dels vegetarians, ara al diccionari tindrem els vegans i els vegetalistes, que no són pas els mateixos ni de bon tros, perquè no tots s’ho agafen amb la mateixa passió. Hi ha els més laxos, que es limiten a no menjar carn però mengen peix, passa que aleshores hi intervé el llenguatge, en el seu aspecte més temible, que és la terminologia. Així, el peix és carn o no és carn? n’hi ha que diuen que sí i n’hi ha que diuen que no. Però tant entre els uns com entre els altres, n’hi ha que en mengen i n’hi ha que no en mengen. I com deia el gran barrufet Fabra, dins els quatre camps en què es troben separats els vegetarians per aquestes dues soles qüestions, qui menja ous i qui no en menja, qui beu llet i qui no en veu, qui mata mosques i qui no en mata, qui és naturista però no és teòsof, qui és teòsof però no és naturista, qui és teòsof i naturista i qui no és ni una cosa ni l’altra, és a dir, que per aquesta qüestió ja tornem a tenir tots els camarades dividits en quatre camps. I tots ells voldrien que el diccionari, amb tantes entrades i subentrades com convingués, reflectís fidelment aquesta esplèndida pluralitat. Un cas semblant va ser el dels diglòssics, que van afegir-se als bilingües, perquè una cosa és el bilingüisme i una altra la diglòssia. Molt bé, cirerer.
-GRAN BARRUFET i BARRUFET POETA l’aplaudeixen i l’abracen: Bravo!!! Visca!!! Bravo!!! No barrufa tan malament, tampoc!
(Quan sembla que la situació ha acabat i que ja es retira, apareix la BARRUFETA, que té una curiosa semblança amb la filòloga Míriam Martin Lloret; reivindica també la seva visibilitat.)
-BARRUFETA: Ep! Un moment un moment! Que jo també vull llegir una petita història escrita per l’Albert Jané: La senyora Samant(h)a Larruga, encara que no és lectora habitual de poesia, considera que llegir un bon poemet, de tant en tant, no fa cap mal. I ara, seguint un suggeriment de l’il·lustre teòleg Co de Lapoma, ha llegit un famós poema de Nadal del poeta Foix, aquell de la novetat que hi ha hagut a cal fuster. I ha quedat esgarrifada fins al punt més alt a causa del llenguatge intolerablement sexista del poeta de Sarrià. Efectivament, fins ara potser no ho havia gosat dir ningú, però és un fet que en aquest poema tan celebrat hi surten els de la Vall, els de Colera, els de la Selva, els de Banyuls, els de Portvendres i els de l’Urgell! Molt bé! I les de la Vall, què? I les de la Selva, que no són ningú? I les de Colera, doncs?
-GRAN BARRUFET: Ai, Barrufeta, que la felicitat mai no és completa!
-BARRUFETA: Sort que, de tant en tant, barrufem alguna alegria!
[els barrufets marxen amb la barrufeta]
Sort del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, que inclou estar fins als ovaris d’algú. Perquè quan em poso les ulleres de barrufeta descriptora del que tenim per aquest món… Barrufet Zeta, sí o no?
-GRAN BARRUFET: Calma! Qui deia allò d’«anem lents perquè anem lluny»?