En una jornada celebrada dissabte al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona, l’exconseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, va apuntar que la pobresa és «la pitjor de les malalties i la més estesa, al món i al nostre país, on n’hi ha un 35%”. Per això va alertear que, per tal d’aconseguir "una societat més justa, equilibrada i cohesionada, hem d’anar a l’arrel del problema: una educació que ens permeti a tots la igualtat d’oportunitats”.
L’advocada laboralista Mireia Montesinos va recordar que “està comprovat que tenir una feina és la primera pantalla protectora per evitar desigualtats i que, per tant, el món del treball és una garantia dels drets de les dones víctimes”. I Teresa Blasi, de la comissió de dones advocades de l’ICAB, va donar importància a la «corresponsabilitat en les tasques de cura». En aquest sentit, «una bona conciliació incrementa la nostra motivació i ajuda a millorar el benestar de les persones i a retenir talent». És difícil d’assolir perquè «la cultura patriarcal està molt arreladaa la nostra societat, i per molt que legislem i ens ho creiem, sense consciència col·lectiva no ens en sortirem”.Blasi també ha afegit que la qüestió clau és la corresponsabilitat de les cures, “amb els homes en peu d’igualtat en l’exercici del treball no remunerat. Només així aconseguirem la igualtat”.
Encarna Canet, professora de Treball Social de la Universitat de València va afegir que «vivim en un capitalisme caníbal on, quan deixes de produir, et tornes invisible».
Per tant caldrà preveure que la gent gran i els afectats per la pobresa seran segments de població que necessitaran especial atenció. Però no només. El catedràtic d’ecologia de la UAB i director del CREAF, Joan Pino Vilalta, ha plantejat si els habitants dels Països Catalans poden ser a llarg termini «part dels futurs migrants climàtics». I el gerent de la Fundació ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya), Albert Puigvert, va recordar que «portem 50 anys de despoblament de la zona rural» i és evident que «mantenir la població del mon rural serà bàsic per les cures». Per això ha proposat que un dels eixos del nou Congrés de Cultura Catalana sigui «com mantenim la població al territori».
Un grup de relators han recollit les propostes i tesis defensades pels participants per abocar-les, properament, al web www.noucongres.cat.
L’acte va tenir també un vessant artístic, amb l’obra en directe de Tàssies, que ha creat obres sobre les temàtiques de la trobada a mesura que els convidats exposaven les seues opinions.