-En una pàgina web m'acaben d'informar sobre què em costaria tenir un xiquet a través de mare subrogada: 27.700 euros a Xipre, als quals caldria afegir els 14.000 euros pel part. Hi ha un qüestionari on puc triar quina edat vull que tinga la mare o si vull que siga casada, soltera o divorciada...
-Informacions com aquestes només reforcen la meua opinió sobre la maternitat subrogada. Imagino que el sector s'ha adonat que fins ara és una cosa molt elitista, així que fan un gran esforç per trobar més dones disposades a fer-ho. Si tenir un bebè a través de la gestació subrogada surt a aquest preu, pots imaginar en quines condicions tenen a les mares gestants perquè surti a compte.
La maternitat subrogada, tanmateix, és una forma d'explotació, una pràctica que vulnera els drets de les mares gestants i que va en contra, en la majoria dels casos, dels drets dels infants. El llibre vol ser una denúncia anticapitalista sobre un món que estipula que, si tens diners, ho pots comprar tot i, si no en tens, pots estar en venda.
-Hi ha qui defensa que, en realitat, els detractors d'aquesta pràctica estan en contra dels 'nous models de família' i que s'està generant un 'pànic social' al voltant d'això. Què en pensa?
-No estem davant un nou model de família. La diversitat familiar existeix i és molt àmplia. No tota la maternitat passa per ser home i dona i un xiquet que s'ha tingut per gestació natural, només faltaria. Existeixen moltes altres alternatives.
Però amb la maternitat en el fons s'utilitza dones precaritzades que necessiten els diners. Perquè, no ens enganyem: les dones sense problemes econòmics no es plantegen prestar-se a aquesta pràctica. Per tant, hi ha, de partida, una situació de desigualtat econòmica. Aleshores, a partir d'aquesta desigualtat se signa un contracte pel qual les dones gestants renuncien als seus drets. I, mentrestant, hi ha empreses que s'aprofiten de la vulnerabilitat de les famílies que no poden tindre criatures.
"Si comprar un bebè et costa 27.700 euros, imagina en quines condicions viuen les mares gestants".
D'una altra banda, sovint es pensa poc en la criatura. No estic dient que els pares que han contractat una maternitat subrogada no s'estimen la criatura. Però, no es pot ni es deu negligir que existeixen riscos per a la mare gestant. Per exemple, s'opta per la cesària per tal de minimitzar la vinculació afectiva amb la mare subrogada. Això té riscos, tant per a la mare com per al bebè.
Per tot això, crec que hauríem de posar els esforços en millorar les alternatives, com ara l'adopció o l'acollida de criatures que ja estan ací. Els podem oferir una llar a unes criatures que ja hi són i a les quals se'ls estan vulnerant els drets, més que no al dret de tenir un bebè. Òbviament, soc crítica amb els processos d'acollida i d'adopció, però hem d'aprendre a fer les coses d'una altra manera.
-En tot cas, als ventres de lloguer arriben en moltes ocasions persones i parelles que han patit molt després d'un llarg procés de tècniques de reproducció assistida i una aspiració per convertir-se en pares i mares biològics.
-El primer que cal dir és que no hi ha un dret a ser mare. En tot cas, existeix un desig, que és una cosa completament diferent. Crec que el primer que ens hem de plantejar és perquè és tan important ser pare o mare biològic, perquè existeix aquesta mena de manament que fa que semble que si una dona no és mare és menys dona. Hi ha una imposició pròpia d'una societat patriarcal molt interioritzada.
Però una maternitat significa cuidar una criatura, independentment de si té el teu material biològic o no. Per a mi, el ventre de lloguer no és una alternativa perquè significa aprofitar-se de la precarietat i vulnerabilitat de moltes dones. Exposar tant a les criatures com a les gestants a tants riscos no té sentit, a parer meu.
S'està creant un gran mercat d'explotació de dones en situació de vulnerabilitat. Només l'any passat, la gestació subrogada va moure 15.000 milions d'euros i s'espera que en el termini de cinc anys la xifra pugi fins als 75.000 milions. Hi ha, per tant, empreses que s'hi estan enriquint molt, perquè els contractes que se signen no protegeixen ni a la gestant ni a la criatura, sinó a les companyies.
-Hi ha partits polítics que defensen que la regulació és la manera d'assegurar que aquest intercanvi es done sense que hi haja explotació.
-En els països on és legal s'explota igualment a les dones. I sovint ens trobem que en els països on es regula i només és possible la modalitat altruista -és a dir, quan no pot haver pagament-, cau en picat el negoci. Perquè ningú vol fer-ho de manera altruista. Ha passat per exemple al Regne Unit. També ho és al Brasil o al Canadà, però feta la llei, feta la trampa. Hi ha molt de frau al darrere.
-En aquest sentit, es sol argumentar que les dones accepten lliurement esdevenir contenidors d'una nova vida. És una argumentació semblant a la que utilitzen certs sectors per defensar la regulació de la prostitució: que són dones que utilitzen el seu cos per fer una feina, com també una dona de fer feines o una dona que treballa recol·lectant al camp.
-En el cas de les dones que no són víctimes de tràfic -i és molt important remarcar això-, pot ser una opció legítima, però no podem passar per alt que es tracta de casos en els quals es posa el cos al servei d'un capitalisme feroç que obliga a treballar en determinades condicions a persones precaritzades.
En el cas de subrogació, jo puc entendre que una dona en una situació de vulnerabilitat econòmica vulgui posar el seu cos al servei d'aquesta pràctica. Però crec que s'hauria de posar molt d'èmfasi en el fet que durant aquesta pràctica es vulneren els drets de les dones gestants. En el moment que signen el contracte, es manlleva el seu dret a canviar d'opinió a mitjan procés, se li pot obligar a avortar si la criatura té una malformació i s'apliquen sobre ella tota una sèrie de mecanismes de controls sobre el seu cos molt ferotges.
-Els pro-ventres de lloguer sempre esmenten un estudi de la professora de psicologia de la Universitat de Londres Olga Akker que concloïa que les mares gestants no patien conseqüències psicològiques?
-El que els estudis ens diuen és que les dones que han estat sotmeses a una cesària tenen més risc de patir
"S'està generant un mercat mundial que s'aprofita de la situació de vulnerabilitat de les dones més pobres".
una depressió postpart i problemes de salut. A tot això cal afegir que, en moltes ocasions, les mares gestants són sotmeses a tècniques de manipulació sectària per acceptar acríticament el procés i la privació de llibertats a què són sotmeses. Em pregunto si al darrere d'aquest estudi d'Olga Akker existeix algun tipus d'interès empresarial.
-Des de postures liberals s'argumenta que no posar a l'abast aquesta opció significa renunciar a un avanç tècnic que posa a disposició de parelles o individus amb problemes de fertilitat la possibilitat de formar una família.
-Però, tot i que la tecnologia ho permeti, és ètic? Crec que és una pregunta que ens hem de fer. On és el límit ètic? Perquè la tecnologia ens permet fer moltes coses, però hi ha certs consensos, com passa en el cas de la clonació. Hem de fer un pensament sobre si ens sembla ètic que estiguem generant un mercat mundial que s'aprofita de la situació de vulnerabilitat de les dones més pobres.
-Ara bé, existeix una certa hipocresia en tots aquests temes: a Espanya no és legal, però, tanmateix, les parelles que vulguen i puguen fer-ho, poden optar per la maternitat subrogada en un país estranger i, en arribar a Espanya, els xiquets són registrats com a fills del pare i la mare contractant...
Sí, és cert, és hipòcrita. Això passa perquè hi ha uns poders públics que ho permeten. Perquè, òbviament, el que no podem fer és deixar en l'estacada a tots els xiquets que ja han estat engendrats. Per tant, caldria regular açò d'una altra manera per no permetre aquestes situacions. També caldria treballar sobre les empreses que ofereixen aquests serveis perquè donen un servei que en el nostre país és il·legal. Com pot ser que continuïn operant? Les parelles moltes voltes han de mentir per poder inscriure'ls. Evidentment, això és una trampa legal i ens hem de plantejar qui s'està enriquint amb aquesta xarxa.
-Sigma Dos va realitzar per al periòdic El Mundo una enquesta poc després del cas Ana Obregón. Segons aquesta enquesta, el 58,3% dels espanyols estava a favor de la gestació subrogada?
-És un índex molt alt i això és degut, en bona part, a les intenses campanyes de màrqueting. Si entres a les seues pàgines web sempre apel·len de forma emotiva als problemes d'infertilitat de les famílies, que poden aconseguir al somni de ser pare o mare gràcies a ells. Presenten a les gestants com heroïnes. Aleshores és fàcil de comprar el seu discurs.
Però quan analitzes la xarxa que hi ha al darrere i els drets que es vulneren, la perspectiva canvia. El llibre vol donar una imatge del que realment passa. Ens cal esperit crític. Hi ha una tergiversació del llenguatge que s'utilitza per blanquejar i romantitzar la maternitat subrograda dins d'una lògica capitalista. No és casual que es parli de 'ventre de lloguer': es pretén fer veure que es lloga un ventre quan en realitat es reemplaça és la mateixa maternitat.
-Potser el que caldria seria una regulació global...
-Seria molt desitjable que tots els països es posessin d'acord i adoptaren un mateix posicionament a favor dels drets humans de les dones. Més que garantir que tot home o dona pugui convertir-se en pare o mare, assegurar-nos que totes les criatures que ja han nascut tinguin els seus drets garantits. Crec que això hauria de ser realment el realment prioritari.