Els populars europeus, els socialdemòcrates i els liberals mantenen la majoria al Parlament Europeu, malgrat la victòria de partits d'extrema dreta en alguns dels grans països. Segons els resultats provisionals, el Partit Popular Europeu s'ha imposat i es manté com a primera força amb 191 eurodiputats, seguits dels socialdemòcrates amb 135 representants. Els liberals aconsegueixen la tercera posició amb 83 eurodiputats i en la quarta i la cinquena es queden els grups ultres Conservadors i Reformistes Europeus i Identitat i Democràcia, amb 71 i 57 eurodiputats respectivament. Els resultats provisionals confirmen la davallada dels Verds, que els situa com a sisena força (53) i l'Esquerra es manté com el grup amb menys representants (35).
Segons els resultats provisionals, el Partit Popular Europeu ha aconseguit el 26,53% dels vots, els socialdemòcrates el 18,75% i els liberals l'11,53%. Els Conservadors i Reformistes Europeus tenen el 9,86% dels suports, Identitat i Democràcia el 7,92%, els Verds el 7,36% i l'Esquerra el 4,86%. El 6,25% dels vots hauria anat a parar a partits que no estan adscrits a cap grup europarlamentari, que les primeres projeccions apunten que són 45 eurodiputats. El 6,94% restant correspon a nous membres electes no adscrits a cap grup.
Segons dades provisionals, la participació en les eleccions europees ha estat del 51%, una xifra lleugerament superior a la dels comicis del 2019, quan la participació es va situar en el 50,66%.
Una cambra més conservadora
En comparació amb la legislatura actual, el bloc conservador guanya representants, mentre el progressista en perd. Segons els primers resultats, els populars europeus guanyen 15 eurodiputats, mentre els socialdemòcrates en perden quatre. Els liberals mantenen la tercera posició malgrat haver perdut 19 representants, una xifra semblant als Verds, que tenen 18 eurodiputats menys. En el cas de l'Esquerra, perd dos eurodiputats.
En canvi, els dos grups de l'extrema dreta guanyen representants. Identitat i Democràcia és el que més augmenta amb vuit eurodiputats més, mentre els Conservadors i Reformistes Europeus en guanyen dos.
Von der Leyen demana el suport a socialdemòcrates i liberals per formar una "majoria proeuropea d'estabilitat"
La candidata del Partit Popular Europeu (PPE), Ursula von der Leyen, ha demanat el suport a socialdemòcrates i liberals per formar una "majoria proeuropea d'estabilitat". Després que els primers resultats provisionals apuntin a una victòria dels populars, que es mantenen com a primera força al Parlament Europeu, Von der Leyen ha apel·lat a la "responsabilitat" dels "partits de centre" davant l'augment dels "extremistes de dreta i esquerra". La candidata popular ha subratllat que els tres grups comparteixen "l'interès per l'estabilitat" i per una "Europa forta i efectiva". Sobre la possibilitat que sigui reelegida com a presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen s'ha mostrat "confiada".
El candidat dels socialdemòcrates, Nicolas Schmit, ha dit estar obert a negociar amb "totes les forces democràtiques" i ha tancat la porta a qualsevol pacte amb l'extrema dreta. "No hi ha possibilitat de col·laborar amb aquells que volen desmantellar i debilitar l'Europa que hem construït en les últimes dècades", ha apuntat en una declaració des del Parlament Europeu de Brussel·les. En aquest sentit, el dirigent luxemburguès ha felicitat la candidata del PPE, Ursula Von der Leyen, i s'ha mostrat "satisfet" davant la predisposició de les forces "democràtiques" per treballar plegats durant la pròxima legislatura.
Al mateix temps, Schmit ha advertit que la UE es troba davant de "grans reptes" -ha destacat qüestions en matèria de seguretat interna i externa, autonomia estratègica i canvi climàtic-, tot i que s'ha mostrat "convençut" que es poden assolir solucions. "La gent ho espera de nosaltres", ha resumit.
Al seu torn, la portaveu dels liberals, Iskra Mihaylova, ha apostat per una coalició que mantingui "els valors" de la UE. Després que els resultats els situïn novament com la tercera força a Brussel·les, la dirigent búlgara ha destacat que "cap majoria proeuropea serà possible sense Renew" i s'ha compromès a "formar part de la solució".
Els Verds: “No estem satisfets”
Bas Eickhout, candidat dels Verds a presidir la Comissió Europea, ha reconegut que no estan “satisfets” amb el nombre d’escons global, ja que perdre’n és “un revés”. “Estem desil·lusionats”, ha admès. Ell mateix ha explicat que sobretot es deu a les pèrdues que han patits els ecologistes a Alemanya i França, si bé ha destacat que han tingut bons resultats en altres parts d’Europa. En concret, ha destacat que els Verds siguin la primera força a Dinamarca, però també ha parlat de l’èxit als països nòrdics i ha indicat que esperen tenir una entrada dels Verds a Itàlia.
En el camí que arrenca ara a Europa, ha indicat, volen tenir un paper “constructiu i responsable”. “Les coses són massa serioses per entrar en jocs polítics”, ha assegurat tot parlant de “desafiaments”. El neerlandès ha defensat que cal una “majoria estable” a l’Eurocambra per respondre “a les expectatives” de la ciutadania i ha afegit que els Verds estan disposats a assumir la seva “responsabilitat” en aquest procés pel futur de la democràcia europea.
ECR vol abordar "qüestions que preocupen a la ciutadania"
Els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on s'inclouen grups com Vox o Germans d'Itàlia de Meloni-, han celebrat la millora dels resultats respecte a les anteriors eleccions, però conscients que la gran coalició de la darrera legislatura té altes opcions de repetir-se. "La nostra prioritat serà que es tornin a adreçar qüestions que preocupen a la ciutadania com la defensa, la seguretat, la migració o els valors europeus", ha remarcat la portaveu Assita Kanko.
L'Esquerra adverteix sobre l'extrema dreta
El candidat de l'Esquerra a presidir la Comissió Europea, Walter Baier, ha celebrat que el grup "mantingui la força" a l'Eurocambra després de les eleccions. També ha advertit que no cal "interpretar erròniament" l'auge de l'extrema dreta a Europa. Baier ha dit que el fet que la gran coalició pugui mantenir-se aquesta legislatura no ha de ser una "carta blanca" a aplicar més polítiques d'austeritat, que, ha dit, han estat un "fracàs" i han "creat el terreny" per a l'ascens de la ultradreta.