Un any després de les eleccions Marga Prohens s’ha consolidat i si hi hagués ara eleccions al Parlament amb tota probabilitat seguiria a la presidència. L’esquerra torna quedar lluny de poder arribar al Govern. Així si més no ho assegura l’única enquesta realitzada i publicada a Balears en aquest dotze mesos. L’ha feta l’IBES (Instituto Balear de Estudios Sociales) i l’ha publicada el diari Última Hora. Val a dir que aquest institut d’opinió avançà l’any passat què passaria a les urnes del 28 de maig, si bé es quedà curt -per poc- a l’hora de quantificar la victòria de la dreta.
El sondatge fou realitzat entre el 13 i el 17 de maig, per tant després de pocs dies després de la gran mobilització del dia 5 de maig de l’Obra Cultural Balear contra la política lingüística del PP i Vox. A pesar de la qual Prohens millora la seva posició. De 25 diputats passaria a un mínim de 28. Afortunadament per als progressistes, el desastre de la dreta a Formentera -amb el president del Consell que és un trànsfuga, denúncies entrecreuades entre ell i el seu antic partit del qual fou expulsat el gener, Sa Unió...- evita que Prohens segueixi comptant amb l’únic diputat de la més petita illa, cosa que la deixa a dos de la majoria absoluta. Ara bé, el percentatge de vot que el PP marca a totes les Illes, 38,8%, tres punts percentuals més que fa un any, deixa clar que no rep cap càstig sinó tot el contrari. De fet, és el partit que creix més.
El seu aliat ultra, Vox, no rebria un càstig en percentatge, que mantendria en el 13,1% -13,9% fa un any- però l’increment del PP i la redistribució dels suports per a cada illa dels dos partits li faria perdre 2 dels 8 diputats que va obtenir el 2023, així que es quedaria en 6. En total, la dreta sumaria 34 diputats, els mateixos que fa un any.
Per al PSOE la situació s’està complicant. La seva estratègia opositora no pareix donar-li cap rèdit. Ha passat de recollir el 28,5% dels suports a tenir ara una intenció de vot del 23,9%, cosa que li fa perdre dos escons, de 18 a 16. A més, Podemos desapareixeria del mapa de la representació parlamentària, atès que si bé mantendria el percentatge de paperetes a tot Balears -4,7% en el conjunt illenc i per sota del 5% a cada circumscripció, a cada illa, és a dir no arribaria al tall per entrar en el repartiment d’escons- disminuiria suficient a Menorca com per restar la diputada que hi va aconseguir, que és l’única que té en el Parlament, per tant quedaria com a força extraparlamentària.
Tant Més per Menorca com Més per Menorca augmentarien representació a costa del PSOE i també gràcies, a ben segur, de les mobilitzacions catalanistes, però no de forma suficient com perquè tota l’esquerra sumi la majoria absoluta. En el cas de Menorca mantendria percentatge -2% en el conjunt balear, molt superior a la circumscripció a la qual empataria amb els socialistes- però passaria de 2 a 3 diputats. A Mallorca els sobiranistes també pujarien un representant, de 4 a 5, passant del 8,4% en el total balear -prou més a la circumscripció d’illa- al 10,9%, dos punts i mig per sobre de fa un any. El conjunt sobiranista passaria de 6 a 8 escons.
Gent per Formentera es faria amb l'unic diputat de l'illa.
L'esquerra en el seu conjunt sumaria 25 representants, igual que l'any passat.
El PI-Proposta per les Illes pareix allunyar-se de la possibilitat de recuperar la seva representació, que va perdre fa un any quan quedà com a força extraparlamentària. Del 3,8% a totes les Illes que va assolir aleshores, ara baixaria a un 1,8% i no obtendria ni un diputat.
Respecte als Consells Insulars la situació seria semblant. La dreta augmentaria els suports populars i l’esquerra retrocediria, excepte a Formentera, on per mor del cas citat els progressistes podrien recuperar la institució. Però a Eivissa el PP seguiria amb una còmoda majoria absoluta i a Menorca l’assoliria i, per tant, ja no dependria de Vox. En el Consell de Mallorca el PP pujaria de 13 a 14 escons i es quedaria tres per sota de la majoria absoluta, però com que Vox aguantaria amb els 5 de 2023, la suma de les dues forces faria incrementar la força dretana conjunt dels 18 al 19 -sobre 33- membres electes.