La Llei d’amnistia s’aprovarà definitivament al Congrés dels Diputats aquest dijous 30 de maig. A l’endemà, previsiblement, Felip VI, rei d’Espanya, la signarà perquè es publique al BOE en un marge de quinze dies. Amb la publicació oficial, la Llei estarà oficialment aprovada i en vigor durant la primera quinzena de juny.
Malgrat això, hi ha possibilitats que el president Carles Puigdemont, quan torne, siga detingut. L’actual candidat de Junts a la presidència de la Generalitat, que aspira a recuperar aquest càrrec malgrat la dificultat evident després del resultat electoral del 12 de maig, va dir que tornaria per a un debat d’investidura que encara no té data i que possiblement s’anunciarà durant la setmana del 10 de juny, dia en què es constituirà el Parlament i en què es coneixerà el nom de qui ocupe la presidència de la cambra.
Amb la Llei d’amnistia en vigor, el jutge instructor de la causa de l’1 d’octubre, Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, teòricament té el mandat de retirar l’ordre de detenció vigent contra Puigdemont en territori espanyol. La causa del Tsunami Democràtic, instruïda des de l’Audiència espanyola per Manuel García-Castellón i en què Puigdemont és investigat per terrorisme, encara no ha derivat en una ordre de detenció que, per contra, es podria activar si el jutge així ho decideix. L’amnistia hauria de servir per a evitar aquestes temptacions judicials, però la història recent de la judicatura espanyola en relació amb el procés català convida a no descartar cap escenari.
Josep Costa, exvicepresident del Parlament i un dels juristes que més de prop ha seguit la situació judicial del president a l’exili, explica que la Llei d’amnistia que s’aprovarà el 30 de maig “deixa clar que és el jutge qui ha de decidir la retirada de l’ordre de detenció. De fet”, continua, “aquesta és una de les discussions que hi havia quan es va fer la primera versió de la llei, segons la qual quedaven sense efecte les ordres de detenció amb la seva entrada en vigor, però es va considerar que es podia estar vulnerant la independència judicial i la separació de poders, fet que va fer rectificar-la”. La Llei que s’aprovarà dijous indica que seran els jutges els qui retiraran les ordres de detenció. “És una cosa diferent”.
Sobre si això obliga als jutges a retirar les ordres de detenció, Costa confirma que sí, “però la Llei també diu que les ordres es retiraran sense perjudici de l’article 267 del Tractat de la Unió Europea i del 163 de la Constitució”. El primer dona potestat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a pronunciar-se, amb caràcter prejudicial, “sobre la interpretació dels tractats” i “sobre la validesa i la interpretació dels actes adoptats per institucions, òrgans i organismes de la Unió”. El segon habilita un jutge per plantejar qüestions al Tribunal Constitucional si considera que “una norma amb rang de llei aplicable al cas pot ser contrària a la Constitució”.
Per tant, un òrgan judicial es podria emparar en aquests supòsits per arrestar Puigdemont argumentant la presumpta inconstitucionalitat de la Llei i plantejant-ho al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en cas que vulga defensar que la Llei és contrària al dret de la Unió. “La Comissió de Venècia va ser estricta quan va dir que és imprescindible que una llei com aquesta sigui interpretada i aplicada pels jutges. No pot ser que el poder legislatiu decideixi els efectes i l’aplicació de les lleis a cada cas”, apunta Costa.
Possible durada d’un hipotètic arrest
En cas que s’execute l’ordre de detenció per part del Tribunal Suprem, Puigdemont seria presentat davant Pablo Llarena, qui decidiria sobre l’empresonament provisional, la llibertat sota fiança o la llibertat sense cap contraprestació. Segons Costa, una hipotètica detenció podria derivar en hores d’arrest o en mesos d’empresonament fins que el Constitucional o el tribunal europeu resolguen les qüestions elevades des del Suprem. “Hi ha un marge d’incertesa que la llei en si mateixa no pot resoldre”, apunta l’exvicepresident del Parlament.
Costa, admetent que elabora ara un exercici d’especulació, diu tindre la sensació que el comportament judicial podriavariar en funció si Puigdemont té o no té possibilitats de ser investit. “Estic convençut que tindria moltes més possibilitats que el deixin en llibertat si se sap que no serà investit. Diria, de fet, que per al jutge seran més importants aquestes possibilitats que el que diu la mateixa Llei”.
D’altra banda, el president a l’exili també està investigat per la causa del Tsunami Democràtic, instruïda per l’Audiència espanyola. Aquesta, i la de l’1 d’octubre, podrien derivar en una situació de presó provisional contra Puigdemont. “Si el volguessin mantenir en presó provisional haurien de sostenir que aquestes dues causes, o una de les dues, o bé no estan cobertes per l’amnistia, o bé Puigdemont en particular no ho està o bé que l’amnistia és inconstitucional i presenten un recurs que, mentre no es resolgui, no aplicaran l’amnistia”, raona Costa. “És a dir”, continua, “que per mantenir-lo a la presó s’haurien de donar bastantes circumstàncies que jurídicament no són fàcils de construir, perquè evidentment l’amnistia ha de tenir algun efecte: no pots dir que mantens a la presó una persona de manera provisional si hi ha una llei d’amnistia que diu que aquesta causa està amnistiada”, argumenta.
Tot i així, atesos els precedents, no seria inversemblant imaginar l’empresonament provisional de Puigdemont una vegada torne, però Costa creu que el Suprem, “probablement, retirarà l’ordre de detenció vigent i podrien deixar en el tinter la causa del Tsunami amb l’amenaça de detenció present”. Moltes incògnites que no es resoldran fins la tornada de Puigdemont i la posterior reacció dels jutges, que encara és una incògnita.