Recomanat per Manuel Lillo
En aquest llibre Salvador Ortells fa una descripció molt detallada de l'obra poètica de Joan Fuster, especialment prolífica als anys quaranta i cinquanta i que ha restat desconeguda degut a la magnitud de l'obra assagística de l'autor de Sueca. Malgrat el protagonisme del seu assaig, Fuster va ser un poeta sol·licitat pel públic i pels editors del seu temps, valorat al País Valencià i a Catalunya -on s'admiraven del seu domini del llenguatge- i que, com en el seu assaig, va ser capaç de tocar temes de tot tipus a través dels seus poemes: l'amor, la vida, el pensament, el capitalisme, la religió i fins i tot temes que no superarien la censura. La lectura del llibre és molt plàcida gràcies a l'autor, Ortells, capaç d'explicar la complexitat dels poemes de Fuster amb un nivell molt elevat de precisió, així com pel seu encert a l'hora de contextualitzar cada poema i cada obra dins del moment -personal, editorial o polític- puntual en què es va escriure i/o publicar.
Suzuran d’Aki Shimazaki (Empúries, 2024)
Recomanat per Laia Marín
Aki Shimazaki és una escriptora i traductora japonesa que va decidir establir-se a Montreal (Canadà). Des de llavors escriu les seves novel·les en francès.
L'autora de l'elogiada obra 'Lluna plena', ara ha publicat 'Suzuran' (editorial Empúries, 2024), on Anzu, una noia jove i aclamada es dedica al món de la ceràmica tradicional japonesa. Malgrat les insistències de les seves amigues, prefereix no tornar a enamorar-se, ja que està divorciada i viu amb el seu fill preadolescent. La seva tranquil·la vida quotidiana a una ciutat costanera prop de la muntanya Daisen es veu interrompuda quan la seva germana gran, Kyoko, revela els seus plans de casament. Malgrat la manca de proximitat entre les dues germanes, amb personalitats gairebé oposades, Kyoko s'afanya a presentar el seu promès a la família, tot viatjant des de Tòquio.
'Suzuran' pertany a un grup de 5 novel·les on cadascuna se centra en un personatge diferent, les quals es poden llegir indistintament en l'ordre escollit pel lector, proporcionant cadascuna una experiència ben diversa.
Amb cor de foc. Correspondència (1950-1991) de Joan Brossa i Antoni Tàpies. Ed. a cura de Manuel Guerrero Brullet (Galàxia Gutenberg, 2024)
Recomanació d'Ariadna Mas
Un llibre excepcional i necessari per conèixer la intensa relació entre dos grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX: Antoni Tàies i Joan Brossa. Un estudi rigorós i profund de la mà de Manuel Guerrero, expert en Brossa-Tàpies, que ens ofereix una nova imatge de Tàpies i Brossa que trenca amb l'històric distanciament entre ambdós creadors per mostrar-nos quaranta anys d'una relació complexa d'amistat i admiració mútua, plena d'afinitats i inquietuds compartides entre el poeta i el pintor. Una relació llarga, sostinguda i prolífica a partir de la qual van brollar multitud de projectes. Tàpies va entrar en el mercat de l'art i fou ben acollit pel sistema, mentre que Brossa, amb un llenguatge de revolta, fou més reticent. En aquest epistolari és fabulós resseguir com la tensió s'intensifica en els darrers anys, quan Brossa deixa de ser únicament poeta i per fer poesia visual, entrant de ple en el terreny artístic del seu amic...
Guanyaràs una mar llisa. De Miquel Martín i Serra (Periscopi, 2024)
Recomanat per Àlex Milian
L’últim llibre de Miquel Martín i Serra és un prodigi de llengua i imaginació. Per l’habilitat que demostra per rescatar velles llegendes de l’Empordà i fer-les reviure i per la sensibilitat a l’hora de traslladar una història familiar a una aventura literària universal i meravellosa. Una història autèntica -que no real- de pescadors de corall de l’Empordà, que van existir durant segles i tristament tothom havíem oblidat, i de dones valentes i homes que arrosseguen alegries i tristeses per tota la Mediterrània, des de Begur a Corfú.
Un far a tres minuts de casa d'Òmnia l'Bakkali Tahiri (Columna Edicions, 2023)
Recomanat per Júlia Net Valiente
Sovint col·lapsem. Ens movem entre la voràgine tot intentant trobar de nou l'alè. La vida ens xucla i quedem assedegats. Però, per fortuna nostra, hi ha petits fiblons que deturen les presses poc abans d'aquest col·lapse. "Un far a tres minuts de casa" es presenta com aquesta fíbula. Es tracta d'un llibret que visibilitza una realitat poc qüestionada entre el jovent català, però que alhora s'alça com un far identitari per a tot aquell que decideix llegir-lo.
L'Òmnia fa un exercici de subversió superlatiu amb el que trenca aquell exotisme innat que rau en molts de nosaltres. És un llibre que demana atenció tot i la seva senzillesa; un relat que, a través d'una prosa delicada i virtuosa, s'atreveix a posar interrogants en els costums morals més assidus.
"Un far a tres minuts de casa" és sens dubte una de les millors opcions que hom pot regalar(-se) en dies en què la negror no fa fuita.
Això no és un western de Xavier Aliaga (Crims.cat, 2024)
Recomanat per Moisés Pérez
Assassinats, l'ombra de la màfia russa, policies amb l'aigua al coll, velles relacions que emergeixen i desapareixen com el Guadiana... 'Això no és un western' és una novel·la addictiva, amb una narració gamberra i uns jocs literaris que no deixen indiferent al lector. Allunyant-se del focus de la política, la continuació de la nissaga protagonitzada per l'inspector Oyono retrata un personatge madur, atacat pel pas inexorable del calendari, l'energia justiciera de la seua companya al cos i un crim rere el qual s'amaga una trama de creus gammades i delinqüents professionals. I tot, amb el pòsit d'aquelles obres sobre criminalitat i negocis tèrbols que han triomfat a la geografia valenciana. Una de les lectures obligades per aquells que són amants del gènere i, fins i tot, per aquells que heu optat sovint per altres històries.
La nit ovípara (Documents Documenta, 2024) - Maria Sevilla Paris
Recomanat per Xavier Puig
"Mamífer no pràcticant", la poeta Maria Sevilla segueix, amb La nit ovípara, guiant-nos pels racons més ombrívols de l'existència humana com ja havia fet en els seus anteriors treballs. En aquesta ocasió, amb un vers directe i àgil, a base de múltiples fiblades que pertorben la nostra pau lectora. Amb la plasticitat que la caracteritza, s'enfanga en el món del consum de fàrmacs o destripa les violències darrere l'imperatiu procreador: "Feixuga com l'escrot d'un pura raça / cau la nit, i el pleniluni esclata / com la demografia: / és intestí / el rebuig coagulat que m'insemino / és uterí / i és l'abolicionisme que practico". Un bon llibre per regalar a qualsevol d'aquells que diuen que la poesia és carrinclona.
Els suïcides de la fi del món (Saldonar, 2024) de Leila Guerriero
Recomanat per Laura Tapiolas
Las Heras, un poble de la Patagònia argentina que és lluny de tot arreu, pateix, en un període de tres anys, una quinzena de suïcidis de joves que no passen dels vint-i-cinc. La periodista Leila Guerriero (Junín, Buenos Aires, 1967) decideix viatjar aquest cau recòndit per entendre l’onada de morts aparentment inexplicable. Parla amb familiars, amics, coneguts, habitants d’aquest poble, en recorre els carrers i els racons desèrtics i recull records, documents, teories i suposicions.
De la cerca d’aquest per què, Guerriero n’escriu una crònica magistral, que recull el color gris, l’aire feixuc i el nus a la gola d’un poble que ha viscut una tragèdia, que podria ser ben bé una novel·la sobre l’horror. ‘Els suïcides de la fi del món’ ha estat traduïda a una desena de llengües i amb aquesta edició de Saldonar, de Francesc Gil-Lluch, l’obra de la periodista argentina es publica per primer cop en català.
Les absències, Irene Klein Fariza (editorial Bromera)
Recomanat per Violeta Tena
Pot un llibre tractar d’allò que no hi és físicament? Irene Klein Fariza ens proposa un conjunt de relats sobre les absències, la soledat i el dolor pel buït. Ho fa, a més, amb un domini portentós de la tècnica narrativa i amb una capacitat innegable per tocar l’epidèrmis i l’ànima del lector. Relats curts i -en ocasions- durs que inviten a la reflexió. Una veu, la d’Irene Klein Fariza, a tenir en compte en el panorama literari valencià, que té ben merescut el Premi València Nova Alfons el Magnànim de Narrativa. En definitiva, una descoberta prometedora.