El protestantisme, en el conjunt de les seves diverses denominacions, voreja els 400.000 creients als Països Catalans i compta amb un miler de centres de culte propis. Quant a la xifra de locals, constitueix la segona confessió religiosa en importància, si bé el nombre de protestants és lleugerament inferior al de musulmans i representa un 3% del total de la població. La història del protestantisme, com ocorre amb totes les altres religions presents de segles ençà al nostre país, també forma part de la nostra història nacional, com succeeix també amb la història de la cultura, la ciència, el pensament, l’esport, el transport, l’agricultura o qualsevol altra activitat humana desenvolupada per una col·lectivitat en un àmbit territorial concret. El coneixement d’aspectes sectorials i, en ocasions, minoritaris en el si d’una societat, com és el cas del protestantisme, pot contribuir a comprendre millor determinats episodis o certs comportaments col·lectius ja que permet de tenir una mirada global més sòlida i completa sobre la pròpia història. Les dades commemoratives dels aniversaris i efemèrides del món protestant que presentem a continuació, tant a nivell nacional com general, poden ser d’interès cultural per als lectors, al marge de les seves conviccions religioses o de pensament.
1519
500 anys
Entre els rebels locals de les Germanies, alçament popular que esclata al País Valencià i a Mallorca, amb alguns aldarulls a Catalunya, circulen els escrits de Luter. La revolta, amb un clar contingut social, com en el cas de la guerra dels pagesos alemanys, és protagonitzada per l’artesanat urbà, gremis tèxtils i pagesia, sectors socials molt sensibles a la Reforma a Flandes, França i Itàlia.
El cardenal de Tortosa Adrian Floriszoon, conegut com Adrià d’Utrecht pel seu lloc de naixença i futur papa Adrià VI, redacta el pròleg de la condemna de les tesis luteranes feta per la Universitat de Lovaina, on havia ensenyat teologia. Dos anys després, com a inquisidor general del Regne promulgarà un decret obligant a lliurar a la Inquisició els llibres luterans dels quals en prohibirà la lectura, la possessió i la venda. Serà la primera mesura antiprotestant efectuada als Països Catalans.
1544
475 anys
La Universitat de la Sorbona, de París, publica un catàleg que conté una llista de llibres prohibits perquè s’aparten del dogma i la moral catòliques o bé perquè els combaten directament.
Thomas Cranmer, arquebisbe de Canterbury i personatge capdavanter de la reforma anglicana, publica una Exhortació i lletania amb els sufragis per ser recitats o bé cantats a les processons, primera forma de culte públic en anglès, autoritzat oficialment, que adquirirà repercussió universal.
1569
450 anys
La ràpida expansió de la Reforma protestant per Europa accentua la vigilància de la Inquisició per impedir-ne la penetració als territoris de la seva jurisdicció. Els cònsols de Puigcerdà acorden proveïment i suport militar a la gent d’Acs, a la regió occitana de l’Arieja, per la proximitat de Tarascó, on habiten els hugonots “enemics de nostra santa fe catòlica”, amb l’ajut també de gent de l’Urgellet. Aquest any, una quinzena de francesos, un dels quals morirà a la foguera, compareixen en acte de fe davant d’aquest tribunal, juntament amb un mallorquí, acusats de protestantisme, a Barcelona. Quatre francesos més i un castellà seran també processats, sense acte de fe, pel mateix motiu. Un sacerdot també francès és desterrat fora de Catalunya, en haver-se-li descobert un llibre luterà. Per als capellans de l’església de Sant Jaume, a Perpinyà, els dos perills més importants que té el rei Felip II són els moriscos de Granada, al sud dels seus regnes, i els “aganaus” (hugonots, protestants) al nord de Salses. 
El Sant Ofici projecta d’introduir-se a les valls d’Andorra i d’Aran, mantingudes al marge de la seva jurisdicció. L’Aran farà valer la seva pertinença a la diòcesi de Comenge (Occitània), sense Inquisició, i Andorra, amb el comte de Foix, la rebutjarà en tant que tribunal estranger. Un comerciant francès és arrestat a l’Aran, després d’haver-se-li trobat llibres prohibits. En represàlia per aquest fet, representants de la Generalitat a la Vall són capturats a França. El rector del poble aranès de Vilac n’informa l’autoritat a Barcelona, planyent-se que l’Aran està “amb tots els perills del món pels luterans”. El bisbe Pere de Castellet intenta visitar l’indret, però ha de tornar-se’n precipitadament atesa la situació d’alarma a la zona.
El combat contra el llibre, el control estricte del material bibliogràfic que circula pel país, serà una prioritat per al Sant Ofici, atès que la impremta esdevindrà la gran aliada de la Reforma protestant. La Inquisició reconeix que el nombre de llibres que entren per la frontera catalana és tan elevat que encara que hi hagués molts inquisidors no podrien donar a l’abast per exercir el control de tants volums. L’inquisidor de Mallorca, Miquel Gual, informa la Suprema Inquisició sobre les funcions de vigilància a la mar, com ara reconèixer els vaixells que arriben de fora del Regne per tal de comprovar si transporten llibres prohibits i altre material sospitós. Misser Andreu Ferrer, jurista barceloní, és arrestat durant tres setmanes en ser sorprès amb un Nou Testament de Luter i se’n disculpa dient que desconeixia el caràcter herètic del reformador alemany, afirmació que irrita el Sant Ofici atesa la seva condició de persona il·lustrada. L’inquisidor Francisco Hurtado de Mendoza, actuant “contra la depravació herètica”, inspecciona les llibreries de Perpinyà i Girona, on no troba llibres protestants i escorcolla també les botigues de roba per detectar possibles teles amb imatges considerades herètiques. Després de força anys sense cap inspecció a les llibreries barcelonines, els mateixos llibreters, s’ofereixen a assumir les despeses d’inspecció. A la capital catalana, s’hi localitzen molts llibres prohibits amb pròlegs, epístoles o afegitons escrits per heretges, mentre els llibreters es queixen que la manca de catàlegs els impedeix saber quins llibres són bons i quins herètics i estan preocupats per les dificultats que tindran els professionals més modestos a l’hora de pagar la sanció que se’ls imposi. Els llibreters catalans es neguen a adquirir l’índex de llibres prohibits per la Inquisició, a causa del seu cost elevat i tot i voler-ne castigar la infracció, la pobresa d’alguns llibreters i la relaxació dels anteriors responsables inquisitorials fa que el tribunal es qüestioni una aplicació rigorosa de les penes. La Facultat de Medicina de Barcelona sol·licita autorització als inquisidors per a la utilització de diferents obres prohibides d’autors com els alemanys Cornelius Agrippa (filòsof i metge, protofeminista), Janus Cornarius (editor erasmista i traductor de textos mèdics grecollatins), Leonhart Fuchs (metge i botànic protestant inspirador del color “fúcsia”) i el suís Conrad Gesner (botànic protestant, bibliògraf i fundador de la zoologia moderna).
Les relacions entre la Inquisició i les diferents institucions dels Països Catalans van ser sempre tibants i complicades ja que no va tenir bona acollida i sí clara oposició en el seu establiment en els territoris de la Corona d’Aragó, més per motius polítics i culturals que religiosos. A la pràctica, el tribunal mai no comptarà amb el suport popular ni una simpatia clara per part dels catalans, ans serà vist sempre com la ingerència d’una institució forastera, al marge de les lleis, constitucions i costums del país i en conflicte permanent amb altres jurisdiccions civils i eclesiàstiques. La tradició catalana, de defensa de les constitucions pròpies, xocarà amb el capteniment centralista i absolutista de la monarquia hispànica. Aquest any, un jutge del Sant Ofici reconeix les dificultats que té a l’hora de trobar catalans col·laboradors de la Inquisició i que la població catalana odia els membres del tribunal, a qui té per “enemics capitals”. Els diputats de la Generalitat abandonen l’església de Santa Caterina de Barcelona, en protesta perquè el prior hi havia reservat seient als inquisidors i manifesten que els catalans no volen que els castellans siguin inquisidors i demanen que el tribunal de Barcelona s’independitzi de la Suprema, després d’haver-se publicat en castellà els edictes de visita dels inquisidors. Els inquisidors espanyols establerts a Catalunya, si bé mantindran sempre sospites sobre la religió dels catalans, en reconeixen el catolicisme, malgrat la proximitat geogràfica amb terra d’heretges. Aquest 1569 arriben a Barcelona uns memorials, des de Roma, presentats al papa pel procurador fiscal del Sant Ofici, acusant d’heretgiaels catalans per haver-se negat a pagar al rei un delme per continuar la guerra contra els turcs, gest pel qual el rei ja havia fet empresonar els diputats catalans rebels, ja que, en el fons, el monarca creia que la causa catòlica es veia amenaçada a Catalunya.
Mor a Londres Miles Coverdale. Protestant i antic bisbe d’Exeter, el 1535 havia publicat la primera versió completa de la Bíblia en llengua anglesa, a partir de treballs contemporanis del seu amic William Tyndale, també protestant, el qual va ser cremat prop de Brussel·les el 1536.
1619
400 anys
Les restes del bandoler de Ripoll Joan Escuder, acusat d’heretgia luterana, són cremades a Barcelona en un acte públic.
1844
175 anys
Sir George Williams funda a Londres la Young Men’s Christian Association (YMCA), Associació Cristiana de Joves, organització protestant per a la promoció física, moral i religiosa del jovent. A la mateixa ciutat, William Harris Rule, missioner metodista britànic, publica Memoir of a Mission to Gibraltar and Spain, recordatori de la seva activitat evangèlica al penyal, amb informacions d’interès per als Països Catalans.
En vista de l’expansió de les entitats protestants destinades a la difusió de la Bíblia en diferents llengües, Bartolomeo Alberto Capellari, papa Gregori XVI, a la seva encíclicaInter praecipuas, condemna les societats bíbliques i totes les persones que hi col·laborin o les afavoreixin, en la línia dels seus predecessors.
1869
150 anys
Aprofitant una certa obertura amb els canvis polítics que es produïren a finals de l’any anterior, a l’Estat espanyol, comencen a arribar als Països Catalans missioners europeus de diferents branques del protestantisme, a obrir-s’hi escoles, fundar-s’hi esglésies i publicar-s’hi revistes d’aquesta confessió. El vallenc Antoni Vallespinosa, al carrer de la Riereta, 8, de Barcelona, obre un local amb el rètol públic d’“Associació Protestant”, que després passa al carrer de la Reina Amàlia, 3, on consten ja 700 inscrits. El primer culte és inaugurat amb el casament d’una parella del Camp de Tarragona, davant unes 200 persones. El secretari de l’Associació és l’antic beneficiari de la prioral de Reus, de cognom Grau. El gal·lès George Lawrence obre un local al carrer de Ferlandina, 47, adscrit a les assemblees de germans, que acull escola i sala de cultes. Es farà famós pel seu carro bíblic, amb el qual distribuirà literatura protestant, instrument de propaganda habitual dels germans, en aquesta època, a la Gran Bretanya. William T. Brown, missioner anglès acabat d’arribar de Porto (Portugal), s’estableix a Barcelona i hi obre una escola per a nens i nenes, inicia culte evangèlic en un segon pis de la casa Xifré del Pla de Palau i és nomenat superintendent metodista de Catalunya, mentre l’obra metodista s’estén per Santa Perpètua de Mogoda, Badalona, Sant Andreu del Palomar, Mollet, Montcada i el Camp de l’Arpa barceloní. També a Menorca, es Castell, comença la celebració de cultes metodistes promoguts pel matrimoni de residents anglesos John i Anna Thompson. La difusió de material protestant, entre el qual el titulat Agua tibia y agua clara, fa que Joana Pablo, natural del poble, s’interessi per la nova església i llogui al matrimoni Thompson la casa del carrer Stuart, 2, on tenen lloc els cultes religiosos. A Alacant, un jove de cognom Pierrad és l’impulsor de les primeres iniciatives protestants amb un acte públic, promogut pels baptistes, en el qual predica l’Evangeli al Club Federal d’aquesta ciutat, cedit a l’efecte. Amb la fundació d’un comitè per a l’evangelització a l’Estat espanyol, a Lausana (Suïssa), s’inicien les ajudes regulars a l’església protestant de Reus. És presidit per J. Adrien Neville, amb Adolphe Gautier de tresorer i Agénor Boissier de secretari. A Perpinyà, al seu torn, la comunitat protestant reclama al senat francès la creació d’una plaça oficial de pastor resident a la ciutat o bé una capellania militar que serveixi tant a la població civil com a l’exèrcit, autorització necessària en la legalitat del moment.
Amb l’obertura relativa del nou context polític, Francesc Tudurí de la Torre, amb el suport de William Greene, enginyer anglès a les obres de dessecació de l’albufera mallorquina, obre una llibreria protestant a la plaça de Cort de Palma, en un barracot just davant de l’ajuntament, poc després fet malbé per joves integristes catòlics. El material haurà de ser traslladat a cal gravador Joan Anckermman, a la costa de la Pols. A Barcelona, A. Vallespinosa manté al carrer de Robadors, 9, una llibreria amb el rètol de “Dipòsit i venda de llibres protestants contra els errors de l’Església de Roma”, a càrrec del seu cosí Sendra, i també un quiosc bíblic a la plaça d’Antoni López, i anirà establint successius dipòsits de llibres a Reus, Valls, Sabadell, Girona, Figueres i Puigcerdà. Vallespinosa també és el fundador del setmanari barceloní El Eco Protestante, a Barcelona, del qual sortiran 26 números, fins al febrer de l’any següent. Es tracta del primer periòdic protestant aparegut als Països Catalans. Tres mesos després, ja al setembre, Tudurí publica, a Maó, el Boletín Balear de la Sociedad Evangélica de Mahón, de caràcter mensual, del qual sortiran set números. El primer llibre protestant, editat al país, és en català i promogut per W.T. Brown: Catecismes d’els Metodistes.
Els protestants intenten treure rèdit del nou clima de més tolerància i surten al carrer a difondre la seva fe, mitjançant les seves publicacions. Pere Lliteres, procedent de Lió i conegut pel llinatge matern de Marcel, antic frare mercedari nat a Palma, exclaustrat el 1835 i convertit al protestantisme, viatja amb la seva filla a Mallorca, ja gairebé cec, per a una campanya missionera, molt centrada a Alcúdia i a Sóller, on distribueix 6.000 tractats religiosos. Precisament aquest any, la Societat Bíblica Britànica i Estrangera inicia les seves activitats de difusió de les Escriptures, a les Balears, a través dels colportors o repartidors ambulants de textos bíblics i religiosos, entre els quals destacaran J. Rodríguez, A. Barri, F. Ibáñez, J. Calatayud, M. Jiménez, Jordán i J. Ríos. Són aquests els que vendran un important nombre de bíblies i nous testaments a Eivissa. Entre els més actius difusors de literatura protestant cal destacar Cecili Garcia, un cec que tocava l’acordió demanant almoina pels carrers de Barcelona i que, convertit aquest any a la fe evangèlica, adquirirà una gran popularitat a la capital catalana. La presència pública d’una fe cristiana dissident de l’oficial comportarà reaccions contundents en contra per part de la jerarquia catòlica. En són exemple l’exhortació pastoral de Constantí Bonet, bisbe de Girona, davant la profusió de publicacions protestants. Per contrarestar-la fa distribuir, sobretot a l’Empordà on la presència protestant era notable, uns quants milers d’exemplars del catecisme antiprotestant escrit pel cardenal de Santiago de Compostel·la, M. García Cuesta. També, a Menorca, el bisbe Mateu Jaume i Garau, combat el “caduc protestantisme”, els seus cultes i la difusió de bíblies i literatura evangèlica en una carta pastoral adreçada als fidels catòlics.
1894
125 anys
Neix a Barcelona, en el si d’una família treballadora, Antoni Almudévar i Urriens, el dia 1 de desembre. Poeta, rapsode, autor de 18 llibres i president de la Unió Baptista de Joves, els seus himnes per al culte estan traduïts a diversos idiomes. Serà pastor a Sabadell, Binèfar i Lleida. A Pollença, on era pastor el seu pare Joan Capó, neix Samuel Capó i Ferrer. Fou pastor a Maó i a Barcelona i fundà la residència per a gent gran Bet-San, a Santa Coloma de Gramenet. El 9 de gener mor a Caldes de Montbui, on hi ha un carrer amb el seu nom, el missioner gal·lès George Lawrence, introductor de les assemblees de germans al país, fundador de la primera església el 1869 al carrer de Ferlandina, 47, de Barcelona i director de diverses escoles i revistes protestants.
Per primera vegada en la història, un protestant autòcton arriba a bisbe, rang jeràrquic present només en algunes denominacions protestants. Es tracta del valencià J.B. Cabrera, el qual és consagrat bisbe anglicà, a Madrid, catorze anys després d’haver-ne estat escollit durant el VII Sínode de la Iglesia Española Reformada Episcopal, fet que provocarà una gran polèmica, debats parlamentaris i una campanya de protestes com la signada pel bisbe de Girona, Tomàs Sivilla, que en qualifica la celebració com un “insult a la fe d’Espanya i a la dignitat episcopal”. Maçó del grau 33, com molts altres pastors, seran nombrosos els maçons que assistiran a la consagració episcopal de Cabrera.
A Perpinyà, el pastor Achille Araud funda a l’entitat Assistència pel Treball, amb l’objectiu de combatre la mendicitat i les pràctiques de rodamón. Compta amb el suport polític del prefecte, el protestant Adrien Bonhoure, i econòmic de Justin Bardou-Job, l’industrial perpinyanès propietari de la marca de paper de fumar Job, el qual posa a disposició d’Araud l’antic convent dels caputxins, al carrer de l’Arsenal. La colònia alemanya de Barcelona, amb un centenar d’infants en edat escolar, hi funda la seva pròpia escola, de confessió protestant i a Figueres té lloc la celebració de la Tercera Conferència Baptista, amb representació de les esglésies de Catalunya i del País Valencià. Noves esglésies van constituint-se, com la de Sant Andreu, a Barcelona (metodista), la de Palafrugell (baptista) i la d’Alcàsser (baptista), la qual és promoguda des de la ciutat de València. A la cerimònia d’obertura hi parlen els missioners C.A. Haglund, E. Lund i Vicent Mateu, el qual fa la seva intervenció en la llengua del país.
Les dificultats de tota mena per a l’expansió del protestantisme no decauen enlloc del país. El missioner suec J. Uhr obre un local per a reunions i conferències, destinat al punt de missió baptista a l’aleshores poble de la Creu Alta, però l’ajuntament n’ordena el tancament i els cultes han de fer-se en domicilis particulars, mentre des de Sabadell s’atén també l’obra evangèlica a Santa Perpètua de Mogoda i Caldes de Montbui, on els predicadors es desplacen a peu, i s’intenta estendre-la a Piera. La repressió antiprotestant de l’Ajuntament de Capdepera durà al tancament del temple metodista del carrer de Ciutat i, més tard, a la clausura del situat al carrer de Sant Pere, així com a l’expropiació del solar adquirit pels protestants per bastir-hi un nou temple i una escola, a l’espai conegut com el Pla d’en Cosser, de manera que la comunitat haurà de reunir-se en cases dels creients. També tanca el temple metodista d’Artà a causa de les pressions dels integristes catòlics locals i el responsable de la congregació artanenca, Joan Castell, passa a Menorca, a fer-se càrrec de les esglésies allí existents. Allí, un brot de diftèria ha obligat que cessés l’activitat a les escoles des Castell. El bisbe de Mallorca, J.M. Cervera, organitza a Pollença una “santa missió popular” contra el protestantisme, que culmina amb una manifestació de 2.000 persones al crit de “Morin els protestants!”, amb els intents de saqueig del temple metodista i l’assalt al domicili particular del pastor Joan Capó i Pons, fins que els republicans locals hi restableixen l’ordre. Les protestes del superintendent F.G. Smith, davant les autoritats de Madrid, no reben cap mena de resposta. El mestre i predicador protestant Rafael Miguel Preto, dirigent de la Unió Obrera Balear, en denuncia el clima repressiu a l’article “Peripecias de los protestantes de Mallorca” al periòdic de la UOB, La Voz del Pueblo. Mentrestant, té lloc la vista amb judici oral contra el conseller municipal de Figueres A. López Rodríguez, protestant, acusat d’escarni a la religió catòlica, per haver citat una frase de Francesc Pi i Margall, a la sala de sessions de l’ajuntament de Girona. Defensat pel prestigiós advocat republicà Josep M. Vallès i Ribot, és absolt del pretès delicte.
Els cementiris continuen sent un nou escenari de conflicte, arreu. A Perpinyà, el pastor A. Araud es queixa al batlle de les condicions deplorables de manteniment que pateix l’apartat reservat als protestants al cementiri de Sant Martí. I mentre a Alcàsser es crea un cementiri civil, gràcies a les pressions dels protestants alcassers, a Mallorca el governador prohibeix la construcció d’un cementiri civil a Pollença reclamat pels protestants.
1919
100 anys
El montpellerí Camille Leenhardt, pastor a Perpinyà, hi crea la Lliga Rossellonesa de Famílies Nombroses. Leenhardt era amic de Tony Fallot, representant d’un socialisme protestant, i havia publicat La vie de J. F. Oberlin, 1740-1826, pastor protestant i filantrop alsacià i de gran preocupació social com ell mateix.
El pastor Julio Nogal, després de 14 anys de treball pastoral a Santiago, Camagüei i Veguitas (Cuba), es fa càrrec de l’església baptista de València, durant tres anys. L’andalús Luis Hombre Ponzoa, que ha estat a Madrid col·laborant amb el prevere anglicà Joan Baptista Cabrera, de Benissa, torna a Alacant, on ja havia treballat amb Francesc Albricias també com a mestre. S’integra a l’església baptista local de la qual esdevindrà pastor durant anys. A Barcelona, l’assemblea de germans establerta al carrer de Sant Gabriel, 9, des de 1870, es trasllada al carrer de Santa Àgata, 45, al mateix barri de Gràcia.
1944
75 anys
L’any comença amb la notícia luctuosa de la mort, el 7 de gener, a Barcelona, ciutat on havia nascut el 1882, d’Ambròs Celma i Chertó, pastor baptista a la capital catalana des del 1911 i també a Figueres i Sabadell. Antic secretari general de la UEBE, havia representat els protestants de tot l’Estat espanyol en diferents congressos internacionals i era un referent emblemàtic de les esglésies protestants, sobretot de les baptistes. La seva filla Noemí Celma i Ripoll es casa, aquest any, amb Pere Bonet i Such.Josep Capó torna de l’exili i s’instal·la a Barcelona, on ocupa el seu lloc de superintendent de l’església metodista de Catalunya i Balears, i el seu germà Joan Capó, també pastor, s’estableix a Mallorca i s’hi fa càrrec de la congregació metodista. A Capdepera, hi organitza l’escola dominical, un culte quinzenal i el reviscolament de l’entitat juvenil Esforç Cristià. El darrer secretari local d’aquesta entitat, Miquel Serra, havia estat afusellat pels franquistes per la seva condició de protestant i membre de les Joventuts Socialistes Unificades.
L’exèrcit espanyol ocupa el temple baptista de Manresa, en un edifici inaugurat deu anys abans, n’impedeix els cultes i l’activitat religiosa habitual i passa a utilitzar-lo com a simple dependència militar. A Vilafranca del Penedès, el 14 d’octubre, la congregació baptista compra un solar al carrer d’Amàlia Soler, 155, on comença a construir el seu temple, bastit personalment pels creients. Dues noves publicacions, amb un tiratge reduït i una circulació semiclandestina, distribuïda entre els cercles protestants, apareixen aquest any. Es tracta, a Mallorca, del butlletí protestant Rayos de Luz y de Vida, promogut per Joan Capó i el seu fill Humbert, editat en una multicopista adquirida pels membres de l’església mallorquina. Destinat a l’ús intern, coneixerà una certa difusió més enllà de l’àmbit insular. I, a Barcelona, pel maig, reprèn la publicació la revista baptista Proa, dirigida per Samuel López. Aquell mateix estiu ja recull diners per a l’adquisició de queviures per als refugiats republicans establerts a Perpinyà i també en algunes ciutats occitanes com Tolosa, Montpeller i Besiers.
1969
50 anys
El 26 d’octubre, s’inaugura la residència d’ancians Bet-San, a Santa Coloma de Gramenet, promoguda pel pastor metodista Samuel Capó. I, a Barcelona, es celebra el IV Congrés Evangèlic Espanyol al ja desaparegut Gran Price, del 29 d’octubre a l’1 de novembre, amb una assistència de 2.500 persones. El darrer dia del Congrés es duu a terme la col·locació de la primera pedra del nou edifici consultori de l’Hospital Evangèlic, per al qual Ricard Giralt-Miracle dissenya uns segells singulars amb la venda dels quals es recapten fons addicionals per al centre sanitari. El 8 de novembre té lloc, a Girona, la celebració de la XIII Conferència regional de les esglésies baptistes de Catalunya, sota la presidència de Benjamí Planes. També es constitueix el Centre Evangèlic d’Estudis Bíblics (CEEB) a Barcelona, sota la presidència de Santiago Giordano, escola bíblica nocturna, vinculada a les assemblees de germans i a FIEIDE, que inicia els seus cursos per primer cop aquest any.
El 23 de març té lloc l’ordenació del pastor Octavi Abril i Victori, responsable de la congregació protestant de Menorca i, el 29 de juny, a Sabadell, el fins llavors pastor baptista alacantí Isidre Amat i Llopis, antic pres polític antifranquista, és ordenat prevere de l’església anglicana per Ramón Taibo, bisbe de la Iglesia Española Reformada Episcopal (IERE). El barceloní Pere Bonet i Such continua fent-se càrrec, un any més, de la presidència de la Unión Evangélica Bautista de España (UEBE), mentre s’inicia el culte protestant a Anglès (la Selva), en un local del carrer del Carme, i la primera església baptista de Sabadell obre dos punts de testimoniatge evangèlic a Ca n’Oriac i als Merinals. I, al setembre, la missionera suïssa Yolanda Büchher, visita Catalunya i el País Valencià, per encàrrec de la Missió sense Fronteres del seu país i, durant uns mesos, s’instal·la a Barcelona per col·laborar activament en la tasca de difusió dels populars calendaris de bloc, amb motius evangèlics, editats per l’impressor protestant i independentista Salvador Salvadó.
L’Església de Crist de Vilanova i la Geltrú emet periòdicament programes de caràcter religiós, a través de l’emissora local. La progressiva presència pública del protestantisme va obrint-se camí, també, amb la fundació, a Barcelona, de l’Associació Cultural d’Estudis de Literatura Reformada (ACELR), a càrrec del pastor valencià Ricard Cerni; la tasca de cantautors protestants com Jordi Roig i Josep Meseguer, aquest darrer en català i molt influït pel moviment de la Nova Cançó; la reaparició a la capital catalana de la revista El Embajador Cristiano, dirigida per Joan Cots i promoguda per joves de les assemblees de germans, fins al 1974; l’arribada de Selecciones Cristianas, publicació editada per joves de l’església de la Florida (Hospitalet de Llobregat), dirigida per Josep Solà, així com d’Impacto Evangélico, butlletí de l’assemblea de germans de la barcelonina avinguda de Mistral, dirigida per Eduard Vidal. També s’edita la tercera edició de Cants de glòria, himnari evangèlic català que amplia dos reculls anteriors i ja conté 116 himnes, promogut, bàsicament, per Benjamí Planes. Per primer cop en una editorial convencional, apareix l’històric títol El protestantisme a Catalunya, de Joan Gonzàlez i Pastor, a la popular col·lecció “Quaderns de Cultura” de l’editorial Bruguera. El títol original havia de ser El protestantisme als Països Catalans, però va ser censurat i substituït “Països Catalans” pel corònim Catalunya, malgrat que el contingut de l’obra abasta tot l’àmbit territorial. I surten també a la llum dos títols vinculats a l’antic pastor luterà a Barcelona, Dietrich Bonhoeffer, executat per Hitler el 1945, acusat de conspiració. Es tracta de Resistència i submissió. Lletres i apunts de captivitat, a l’editorial Ariel, en versió catalana d’Helena Alegre de Ferrer, amb revisió de Manuel Balasch i la biografia Dietrich Bonhoeffer. Testimoni de Jesucrist entre els germans, de René Marlé a l’editorial Claret.