A l’entrada del pis de la Núria Simón, L’Ona Jou i la Joana Cabratosa fa setmanes que s’hi apilen càmeres, focus i micròfons enfundats. El menjador de casa se’ls ha convertit en un plató de televisió. Bé, realment ho ha estat des de fa temps. Fa tres anys que fa d’escenari de reptes lingüístics, puntuacions d’homes amb mancances hipotètiques i consells de neteja per pisos compartits. Així, de vídeo en vídeo, amb un català garrotxí ben genuí i amb les idees clares, Can Putades ha robat el cor del públic català a les xarxes.
Fa ben poc, aquestes influencers —una antropòloga, una lingüista i una periodista—, amigues de tota la vida, han decidit fer el salt a professionalitzar-se del tot. Qui els ho diria, a l'Ona i la Joana que fa sis anys van obrir un canal de YouTube (Bròquil Is Over, imperdible), que acabarien visquent exclusivament de la creació de continguts! Tot i que l’Ona de seguida s’afanya a apuntar que “de moment sobrevivim, no som riques”. “Ah, no, sí, sí”, reafirmen les altres dues.
El material audiovisual que se’ls apila al rebedor és de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), perquè fa un parell de mesos que Can Putades va estrenar el pòdcast ‘No cardis’ a 3Cat. A més d’això i de crear continguts pels seus perfils de xarxes, també presenten una secció al digital El Nacional.
Del hihihaha a l’empresa
“A partir del setembre ens hi vam posar més en sèrio”, explica la Núria. Tot i que ja acumulaven desenes de milers de seguidors a TikTok, les amigues van decidir que si es quedaven a Barcelona per a dedicar-se a Can Putades, calia fer-ho bé. També va ser llavors que una de les quatre integrants, la Berta Roca, va decidir no seguir amb el projecte.
La constància va començar a donar resultats. Els van anar arribant campanyes amb marques i el Nacional es va proposar una col·laboració regular. “Era la nostra primera font d’ingressos fixos”, explica la Núria. “Tota la resta havien sigut campanyes esporàdiques, però no sabíem quan arribaria la propera”, afegeix. I l’Ona recorda que a més “som tres i ens ho hem de repartir”.
Ara que el flux econòmic és suficient per a viure’n totes tres, comencen a navegar pel món dels autònoms. “Estem aprenent com funciona aquest món d’hisenda”, diu la Joana. I totes tres recorden que tenen factures per cobrar, que les empreses paguen tard i que calen ganes i esforç per viure de tot això.
La professionalització dels continguts
Treballar pel Nacional els ha fet sentir que guanyaven estatus al sector de la creació de continguts. L’estrena del pòdcast —que elles en diuen fastcast, perquè volen que sigui ràpid i amè— també els ha permès desenvolupar la seva feina. Fins ara, els vídeos que publicaven no superaven mai el minut i mig. Ara han pogut construir una narrativa molt més llarga i enfrontar-se a la complexitat de fer un programa sencer per la televisió pública catalana, amb un equip professional al darrere.
Hem preguntat a la Joana, periodista de formació, què en pensa d’estar treballant com a creadora de continguts. “No és el que m’esperava, però estic molt contenta”, respon, sincera. “Quan vaig acabar periodisme no volia ser periodista, volia obrir una casa rural i ser grangera. Però poder fer això amb elles i poder compartir la professió que he estudiat amb elles és massa divertit”, afegeix.
Tot i que mostren orgull per l’experiència acumulada fins avui, senten que tot just comencen.“Sentim que estem molt al principi”, explica l’Ona. “No sé si seguirem fent exactament el mateix que fem ara, però sí que ens quedarem al món digital. Potser en comptes de vídeos a càmera fem vídeos narrats”, diu. “O potser Instagram desapareix, i ens mudem a una nova xarxa social, i ens agrada. O potser ens fem youtubers, o ens n’anem a la ràdio, o marxem a Andorra!”, salta la Joana.
Viure, treballar, estimar
Malgrat que, com diu la Joana, treballar amb les seves millors amigues “és massa divertit”, sovint, compartir amistat, pis i feina també és un repte. “Abans creàvem contingut, però ara ens ho hem començat a prendre com una feina, i amb aquest canvi vam començar a discutir més”, diu l’Ona. I la Joana respon que “al final és com la frase aquella de l’Spiderman: ‘un gran poder comporta una gran responsabilitat’. Fins fa poc no havíem tingut un altaveu tan gran ni el que fèiem era del tot la nostra feina. Ara ha passat a ser la nostra font d’ingressos, tenim una empresa… Òbviament, hi ha més discussions, però perquè a totes ens importa molt més que quan féiem Tiktoks per riure”.
“Quan vam començar a tenir molt volum de feina ens va començar a costar molt separar l’amistat de la feina. Ens vam deixar de preguntar-nos com estàvem i cada conversa es convertia en una conversa sobre Can Putades”, diu la Núria. Però asseguren que n’estan aprenent i que troben, cada vegada més, el moment i la manera de dir-se el que s’han de dir.
El català, un món digital per explotar
Sobre l’espai digital que habita Can Putades, el del contingut en català, les noies en tenen una opinió clara. “És un món que està en creixement, que està per explotar encara. Hi ha molts àmbits, molts nínxols, on encara no hi ha contingut en català”, assegura la Joana. Ella, amant i estudiant de periodisme esportiu, seguidora de creadors castellanoparlants com Mundo Maldini —sobre futbol— o Víctor Abad —sobre Fórmula 1—, garanteix que pràcticament no hi ha contingut sobre esports en català a xarxes.
Tenen ganes de veure coses noves: formats diferents, estils diversos, creadors més joves o més grans. I veuen amb bons ulls la iniciativa d’EVA, la secció de joves enfocada a les xarxes de la CCMA, d’apostar pels creadors de continguts en català. L’Ona considera que els recursos d’EVA permeten que es faci contingut en català de qualitat, i que els creadors puguin dedicar-s’hi.
Naturalment, són conscients que queda molt camp per córrer. “[EVA] acaba de néixer, ha de millorar molt. Tot el que han sortit són primeres temporades, són un embrió”, explica la Joana. I pensa que a elles i a tots els seus companys de professió, la primera generació d’influencers en català, també els queda molt per aprendre i per créixer.
“Les xarxes són un altaveu molt gran i s’han d’aprofitar per arribar als joves que estan deixant el català de banda”, afirma la Núria. “Crec que és l’última opció que ens queda. Com més diners es destinin a això, millor”, sentencia.•