Finalment hi ha acord entre el PP i Vox a Balears per derogar la llei de Memòria Democràtica. Val a dir que a les illes les normes memorialistes són dues: l’esmentada i la de Fosses. El PP va donar suport a la de localització dels enterraments i recuperació de les restes de les víctimes republicanes assassinades durant la Guerra Civil i del franquisme. Però no a l’altra.
A l’acord de governabilitat entre el PP i Vox, signat el juny passat i que permeté la investidura de Marga Prohens perquè governés en solitari -amb el suport extern ultra-, ja es contemplava la derogació de la llei de Memòria però no es concretava quan ni com es faria. Durant deu mesos els dos partits han parlat i negociat i finalment han arribat a un acord. Vox presenta la iniciativa i el PP li donarà suport en el Parlament.
Ha estat aquesta setmana -dimecres- quan finalment la formació d’extrema dreta ha registrat la seva proposició per a derogar la Llei de Memòria i reconeixement democràtics de les Balears, aprovada el 2018. Segons Vox la norma «no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la Transició» i acusa l'administració pública de voler penetrar «al'esfera de la consciència dels espanyols» amb l’objectiu de«modelar-ne la memòria individual, impedir la llibertat d'opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan certs partits polítics».
El PP no ha fet valoracions sobre la iniciativa legislativa del soci ultra sinó que s’ha limitat, lacònicament, a recordar que «complim els compromisos» pactats en l’acord de governabilitat. L’esquerra s’hi ha oposat frontalment i ha demanat al Govern espanyol que recorri la derogació davant del Tribunal Constitucional i les entitats internacionals que calgui.
La derogació que persegueix Vox no és només de la citada norma, també exigeix la de totes les comissions, organismes i institucions autonòmiques que s’han creat a partir de l’aprovació de la dita llei. És a dir, s’acabaran totes les subvencions públiques a la investigació en matèria de memòria històrica, així com desapareixean també totes les ajudes a les associacions memorialistes i de víctimes del franquisme.
Val a dir que fruit de la derogació quedaria sense efecte l'expedient obert per par del Govern al membre de Vox del Consell de Mallorca David Gil per haver dit que el cop d'estat franquista i la guerra fou «l’última croada d’alliberament». Segons la ultradreta l’enaltiment del franquisme no pot ser castigat de cap manera perquè és part de la llibertat d’expressió i, per tant, l’administració pública ha de vetllar pel «dret a defensar pensaments, idees i opinions de paraula, escrit i qualsevol altre mitjà de reproducció». Per a Vox cal evitar «la intromissió dels poders públics en la fixació d’una determinada visió dels esdeveniments» del passat, com és el cas de tot el que passà durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.