Carlos Flores Juberías té molta més activitat en la xarxa social X, fins fa poc coneguda com a Twitter, que al Congrés dels Diputats. Així, si més no, s’entén si s’observen el nombre d’iniciatives en què el diputat de Vox, número u per la demarcació de València en les últimes eleccions espanyoles –poc abans havia encapçalat la candidatura a la Generalitat Valenciana–, ha participat fins ara.
En total en són 96, però cap no porta el seu segell propi, sinó que el seu nom figura al costat d’altres companys de partit. I curiosament, només cinc tenen relació amb el País Valencià. Dues d’aquestes corresponen a preguntes que parlen, amb intenció evident, sobre successos protagonitzats per immigrants–un homicidi a Alzira i un triple assassinat relacionat amb un cas de tràfic de drogues a la Gola de Pujol, a València. Les altres tres es refereixen a les “queixes rebudes en relació amb l’augment del temps del trajecte en línia ferroviària Madrid-Alacant”, al “nombre de places que es van oferir els anys 2022 i 2023 per a agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil a la Comunitat Valenciana” i a l’afluència massiva de vehicles a les autovies de la demarcació d’Alacant.
Obsessió amb Catalunya i altres iniciatives
Allò que sobta és que Carlos Flores Juberías, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de València i conegut, abans d’implicar-se en política, per participar en les tertúlies emeses en mitjans valencians, és que sí que ha protagonitzat moltes altres iniciatives que no tenen res a veure amb el territori pel qual va ser escollit.
Com calia esperar, un dels temes que més inquieta al diputat és la situació a Catalunya, i per això va enregistrar una pregunta oral al Govern espanyol sobre les “reunions mantingudes” entre l’expresident Carles Puigdemont i “diplomàtics o exdiplomàtics russos, alemanys o italians en el marc de les seues activitats de promoció del secessionisme català”. D’iniciatives com aquesta, o relacionades amb la Llei d’amnistia, Flores n'ha signat un total de set.
Tot i que aquest no és l’únic tema que li desperta atenció. Un altre afer menys polemitzat, però realment existent, és el de la manca d’infraestructures al País Valencià. Com s’ha vist, el diputat ultradretà només ha participat en dues iniciatives d’aquest tipus relacionades amb el seu territori. En canvi, Flores ha demostrat més interès, en aquest aspecte, per la mateixa problemàtica en altres demarcacions. De fet, la de Sevilla o la de Cadis apareixen en cinc i quatre iniciatives respectivament, la de Valladolid i la de Múrcia en tres i les de Màlaga, Còrdova, Corunya, Pontevedra i Madrid, en dues.
En el cas de Sevilla, Juberías pregunta al Govern espanyol pels retards en la línia de Metro i en les obres per a construir el tram nord de la mateixa línia; o també per la connexió en alta velocitat entre aquesta capital provincial, la de Huelva i la ciutat portuguesa de Faro. Més curiosa és la seua preocupació pel projecte del Corredor de la Costa del Sol, sense que iniciatives valencianes com ara el Tren de la Costa no desperten cap interès parlamentari per part seua; o fins i tot la seua exigència per a culminar les obres del Corredor Mediterrani a Múrcia, però no al País Valencià. També era poc esperat el seu clam per l’arribada de l’Alta Velocitat a Múrcia i que aquesta demarcació connecte amb Albacete –i, per tant, amb Madrid–, però no entre Alacant i València, ciutats entre les quals encara no es pot viatjar en AVE. La situació del projecte de la Ciutat de la Justícia a Valladolid o els retards de les obres ferroviàries a Almodóvar del Río, Còrdova, sí que li han llevat part del seu temps. Més cridaner, en aquest sentit, és la seua sobre la "perillositat" del pas a nivell de Matapozuelos, Valladolid, tot just quan a la seua demarcació, concretament a Alfafar (Horta Sud), han mort 76 persones en quaranta anys en un d'aquests encreuaments sense que hi haja hagut cap actuació per millorar-ne la seguretat, tal com reclamen les autoritats locals i valencianes.
“Gibraltar espanyol” i altres hits
Carlos Flores també ha intentat revifar un conflicte inexistent entre l’Estat espanyol i el Regne Unit per la sobirania de Gibraltar. És en aquest sentit que, al desembre, el diputat preguntava al Govern espanyol sobre “els punts en els quals encara no existeix acord entre el Regne Unit i Espanya en relació amb Gibraltar, així com les condicions que està defensant el Govern en el marc de les negociacions bilaterals amb el Regne Unit”. Pel que fa a la Gran Bretanya, distingida en època franquista com “la pérfida albión”, Flores també ha tingut temps per a preguntar sobre les “maniobres amb munició de foc” per part de l’exèrcit d’aquest país en aigües de jurisdicció espanyola.
No podien faltar, tampoc, les preguntes adreçades a menysprear la memòria històrica –una relacionada amb Mallorca i un altra amb una exposició sobre els republicans de La Nueve, que van contribuir a l’alliberament de París–, les dedicades a qüestionar la reconfiguració dels partits judicials per a millorar l’atenció dels casos sobre violència contra la dona o les relacionades amb Ceuta i Melilla. O fins i tot la que serveix per acusar la ministra de Joventut, Sira Rego, d’haver participat en activitats “organitzades per un grup terrorista”, en referència a una manifestació favorable a Palestina.