Milena Duch, LA SAL (Suport i Autonomia Lesbofeminista)
Fer un balanç dels darrers tres anys de Govern és indestriable de fer evident que, a Catalunya, travessem un dels moments més complicats en quant a representació de política institucional. Per una banda, el projecte independentista, enquistat en aquest mandat, es troba dretanitzat o, el que és el mateix, completament diluït i abandonat. Ens uns Països Catalans copsats per l’extrema dreta, viure la Catalunya més autonomista sense un projecte independentista, d’esquerres i feminista sense complexos s’està fent verdaderament complicat. Per altra banda, en un context en el qual a l’Estat espanyol s’ha legislat en matèria feminista com mai, el regust a Catalunya és contradictori, l’existència de la Conselleria s’ha de defensar i les accions dutes a terme recentment contra la pobresa menstrual són evidentment positives, però es queden molt curtes. Es fa evident que caldrà enfortir el carrer, perquè sense aquest no hi ha institució que valgui. Joan Fuster deia que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, i aquest, ara per ara, és l’estat de la qüestió.