AGRICULTURA

Paella amb denominació d'origen Myanmar

La Unió Llauradora denuncia que les grans marques arrosseres amb seu al País Valencià importen arròs mentre les vendes als productors autòctons estan paralitzades. En només una setmana, pel port de València, han entrat 36.000 tones d’aquest cereal produït a Cambodja i Myanmar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan ara fa un mes el camp va sortir al carrer per protestar per la seua situació una de les reivindicacions que van posar damunt la taula va ser la de donar preferència a la producció local respecte de les importacions. En aquest sentit, de raons per queixar-se'n, als agricultors valencians no els en falten. I més concretament, als arrossers. Segons denuncia la Unió Llauradora, en l'última setmana, grans marques valencianes han importat 36.000 tones d'arròs procedents del sud-est asiàtic. Això passa, segons denuncia el sindicat agrari, a pesar que en aquests moments, hi ha milers de quilos d'arròs autòcton acumulat en els magatzems.

Dilluns de la setmana passada, a través del port de València, es van descarregar 11.000 tones d'arròs procedents de Myanmar que tenien com a destinació els magatzems que la multinacional Herba té entre Silla i el Romaní. Segons el sindicat, aquests 11.000 es destinaran a la marca La Fallera, propietat d'Herba. Aquesta entrada de cereal forà se sumà a les 25.000 tones que la setmana passada van entrar a través del port de Sagunt. Aquest vaixell procedia del sud-est asiàtic i, sempre segons el sindicat, les empreses receptores eren La Fallera, Arroz SOS (totes dues propietat d'Herba), Arroz Dacsa i Arcesa (que comercialitza el seu producte sota la marca La Perdiz).

"Els arrossers valencians estem farts d'aquesta situació -explica a EL TEMPS Nando Durà,

Nando Durà: "Els arrossers valencians estem fats d'aquesta situació"

responsable de la sectorial de l'arròs de la Unió-, mentre les importacions augmenten, a més per part d'empreses d'ací, la campanya està parada amb preus que van a la baixa i els costos de producció del cultiu continuen pels núvols, la qual cosa es tradueix en una minva important de la nostra rendibilitat.

Arròs importat de Myanmar //UNIÓ LLAURADORA

La compra d'arròs forà, a més, entra en contradicció amb l'estratègia 'De la granja a la forquilla', amb què la Comissió Europea, d'ençà de la pandèmia, vol promoure una alimentació sana, justa i mediambientalment sostenible.

D'acord amb les dades del ministeri d'Agricultura, El País Valencià és la segona autonomia amb una superfície arrossera més important, amb 16.262 hectàrees, només per darrere de Catalunya (22.571 ha.). L'any 2022 es van produir 117.700 tones d'aquest producte. Si bé a la marjal de Pego-Oliva i a la d'Almenara s'hi cultiva, és l'Albufera on es concentra pràcticament el 90% de la producció. Principalment, es produeix la varietat d'arròs redó mig perlat.

Arroz Sos i La Fallera tenen, en l'actualitat, una posició de domini en aquest mercat. Totes dues marques, d'origen valencià, formen part d'Herba Ricermills, una companyia multinacional que, alhora, és propietat d'Ebro Food, un mastodont de l'alimentació.

La Unió Llauradora critica aquestes importacions per part de grans empreses que "es vanten de la seua valenciania" en anuncis, patrocinis i imatges icòniques, però compren productes de fora en perjudici dels llauradors locals. "Mentre els nostres magatzems estan plens perquè les grans empreses arrosseres no volen pagar un preu digne i just ací per l'arròs, amb aquestes importacions el que pretenen i aconsegueixen és pressionar a la baixa el preu de l'arròs local", lamenta Nando Durà.

El sindicat agrari posa l'èmfasi, també, en la manca d'informació que es proveeix als consumidors. Denuncien, en aquest sentit, que en els lineals de les tendes i els supermercats es detecten arrossos d'aquestes marques en els quals no s'especifica l'origen del producte. "Els supermercats haurien de ser els primers a exigir als seus proveïdors l'origen i no només el lloc d'embassat. Han de fer una aposta clara pels productes de proximitat i per les denominacions d'origen".

Aquestes importacions procedeixen, sobretot, de Malàisia, Cambodja i Myanmar, els quals, segons la Unió Llauradora, no compleixen els estàndards europeus de producció ni la normativa pel que fa a l'ús de productes fitosanitaris.

Des de fa cinc anys, la UE aplica clàusules de salvaguarda a les importacions d'arròs. D'acord amb aquestes clàusules, cal pagar aranzels per les importacions, un mecanisme amb que la UE busca entorpir la compra a països tercers. Tanmateix, aquestes clàusules havien caducat, circumstància que han aprofitat les companyies valencianes per comprar arròs procedent del sud-est asiàtic. Des d'ahir, la clàusula torna a estar activa. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.