Una part de l’independentisme està desencantat amb els partits tradicionals. S’estima que, en les darreres eleccions al Congrés espanyol del 23 de juliol, uns 300.000 independentistes que havien anat a votar el 2019 van decidir no fer-ho. És la mostra numèrica d’un desencant per part de diferents sectors de l’electorat vers la proposta dels tres principals partits sobiranistes: ERC, Junts i la CUP.
Davant d’això, hi ha qui hi ha vist una finestra d’oportunitat o la necessitat, segons es miri, de crear una nova candidatura independentista que impugni l’estratègia desplegada per les formacions que van capitanejar el referèndum de 2017 des de les institucions. Malgrat que la remor ve d’enrere, el cert és que fins fa poc no s’han començat a clarificar els actors que podrien emprendre aquesta missió.
Els primers a obrir la cursa van ser els líders de l’ANC proposant la creació d’una llista cívica impulsada per l’entitat —no sense discrepància interna—, que a hores d’ara està pendent de ratificació per part dels socis de l’Assemblea. La darrera setmana, però, se’ls ha sumat un competidor per ocupar aquest espai, Alhora. Es tracta d’una candidatura impulsada per l’exconsellera i represaliada política Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, i que està previst que es presenti en societat la diada de Sant Jordi.
Des de l’ANC el seu vicepresident i exdirigent de Solidaritat per la Independència, Uriel Bertran, creu que aquesta candidatura és necessària perquè entre “els que ja hi són no tenen la independència com a prioritat. S’han posat d’acord per donar suport a Pedro Sánchez més de pressa que per fer un pla per la independència al Parlament de Catalunya”.
Al seu torn, Graupera nega la major: “El marc del quart espai independentista és un marc creat per Junts i ERC per parlar de podi. Si muntem aquest moviment és perquè aparegui el primer espai que neix amb l’objectiu d’alliberar el país. Junts és un espai dels partits de l’autonomia que van intentar surfejar l’aparició de la voluntat autodeterminista a Catalunya”.
Cap dels dos actors, de fet, és el primer cop que intenta construir un espai polític al marge dels partits tradicionals. Durant les municipals de 2019, tots dos van impulsar processos de primàries, Graupera a Barcelona i l’ANC a altres municipis del principat, per plantejar una alternativa als partits independentistes tradicionals. L’èxit, en aquest cas, va ser relatiu. Graupera es va quedar per sota del 5% a la capital catalana i no va aconseguir cap regidor, mentre que Primàries, a l’empara de l’ANC, va aconseguir un nombre discret de regidors.
Saltar la tanca del 3%
Ara, però, confien que pugui ser diferent, malgrat que podrien trobar-se en un escenari de competència entre tots dos actors per ocupar el quart espai —una cursa on, tot i no significar el mateix, també els podria treure suports la candidatura que prepara l’extrema dreta independentista.
“Amb Solidaritat vam demostrar que era possible, a més en un entorn competitiu on també hi havia Reagrupament”, explica Uriel Bertran. Creu que “el país és dinàmic i capaç de generar noves alternatives. Estem en un moment semblant, perquè s’ha evidenciat un nou esgotament de l’autonomisme i creiem que és viable”.
Graupera sap que la fita és complicada perquè “la llei espanyola està pensada per generar estabilitat i no llibertat. Hi ha barreres pensades perquè sigui difícil entrar-hi”. Remarca, però, que el projecte actual no és com el de Primàries i que l’objectiu i el context són diferents. Per exemple, perquè el llindar passa del 5% al 3% en les eleccions al Parlament, i a les municipals Primàries sí que va superar aquestes dades. “No es pot extrapolar, però si mires els que sí que hi van entrar, Solidaritat, amb Laporta com a cap de llista, van treure tres diputats i a Barcelona van treure un punt menys que jo [2,8% Solidaritat 2010 i 3,8% Primàries 2019]”, recorda l’impulsor d’Alhora.
Afirma, a més a més, que “la província barcelonina és més independentista que la ciutat. Si es reproduís el vot del 2019 a Barcelona i també el de la província, entraríem de molt llarg. A més, amb la participació més baixa que tenim és més barat entrar”.
No hi ha gaire diferència. En les darreres eleccions al Parlament, la suma d’ERC, Junts i la CUP a la ciutat representava el 43,86% dels vots, mentre que a la demarcació era del 44,62%. Tal vegada, Oriol Bartomeus, director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), considera que “extrapolar el 3% a la ciutat en unes municipals a la circumscripció en unes autonòmiques és, com a mínim, arriscat”.
No obstant això, el politòleg considera que “hi ha un espai d’independentisme dur que pot veure amb mals ulls el moviment de Junts en relació amb el Govern central” i que seria susceptible de sentir-se atret per una nova oferta independentista. Creu, de fet, que “la manera com actua Junts en relació amb el Govern central respon a la presència d’aquest espai” i la por que pugui prendre’ls base electoral.
A partir d’aquí, Bartomeus pensa que les opcions d’èxit d’un quart espai “depenen molt dels suports amb què comptin. Quins mitjans li donarien suport?”. Entrant al camp de l’elucubració, considera que es tracta “d’una operació que va en contra de Junts i potser, no ho sé, a ERC li interessa potenciar-la i podria comptar amb el suport que vingués d’aquest partit”. Recorda que l’operació de Solidaritat per la Independència “parteix d’un descontentament propulsat mediàticament en contra d’ERC després del tripartit, i és una opció a la qual donen suport Convergència i totes les palanques econòmiques, socials i mediàtiques que té”. Tampoc és el mateix el nivell de coneixença social que tenia Laporta —després dels anys bons del Barça com a president— que la que podrien tenir Jordi Graupera o Clara Ponsatí.
Afegeix que per a les campanyes electorals “calen molts diners” i que, amb l’independentisme menys mobilitzat que fa uns anys, “no tindràs les riuades de voluntaris que abans et podien aixecar una campanya per sota el radar”.
Finalment, cal tenir en compte un altre factor: la llei d’amnistia. Segons el director de l’ICPS, “si és un fracàs, el grup disposat a donar suport a un nou partit serà més nombrós. Potser Junts intenta aconseguir-lo, però si no ho fa, hi haurà un espai de possible suport a una opció més radical”.
De la mà?
Per ara, però, amb les dues candidatures sobre la taula, la de l’ANC i Alhora, una de les preguntes és si arribaran a competir, s’aliaran o bé si una de les propostes caurà. En el cas de l’ANC, per exemple, podria sortir de l’escenari si els socis s’hi oposen en la votació telemàtica iniciada el dia 1 i que s’allargarà fins al 14 de març. Públicament, veus de pes vinculades a l’entitat, com Lluís Llach o Jordi Pesarrodona, s’hi oposen. La direcció, en canvi, és ferma defensora del projecte.
En el cas que les dues opcions quedessin vives, Jordi Graupera afirma que Alhora “no té cap vocació de confluir amb l’ANC” i que, tot i que respecten “molt que els activistes de l’ANC busquin solucions, creiem que és una mala idea perquè la llista cívica treballa sobre la idea que els nostres polítics són massa professionals i el problema és el contrari, que els polítics són poc professionals”. Graupera afegeix que, “els últims anys l’ANC ha donat suport a l’estratègia governamental i no s’ha responsabilitzat dels errors comesos” i que “és una eina importantíssima si fes la feina de fer d’espai lliure de competició electoral”.
En canvi, des de l’ANC, Bertran diu que no estan preocupats per l’aparició de la llista de Ponsatí i Graupera perquè “el plantejament de l’assemblea és molt generós. Parlem d’un model, d’un projecte, on no hi ha líder. És un plantejament que fa fàcil dialogar amb altres propostes que es creïn”. Encara més, celebra que “l’independentisme agafi aquest dinamisme de plantejar-se nous reptes com no passava des de fa anys. Segur que el fet que l’Assemblea presentés una llista cívica ha fet que altres grups s’esperonin i defineixin respostes” i demana que, arribat el moment, hi hagi “un diàleg sincer amb totes les propostes i caldrà veure quin és el comú denominador”. Deixa fora, això sí, l’extrema dreta.
Més enllà d’això, Bertran afirma que si els socis aproven definitivament la llista cívica “no es retirarà, potser farem que es retirin altres candidatures”.