A La passadora (Columna, 2024), una novel·la sobre les dones que van contribuir a la fugida, pels Pirineus, de centenars de persones que fugien de l'expansió nazi, Laia Perearnau reivindica de passada un heroi francès, Jacques Allier, que, durant la Segona Guerra Mundial, es va encarregar de fer desaparèixer els últims estocs d’aigua pesant, un element imprescindible per fabricar bombes nuclears:
“Aeroport d’Oslo. Noruega. Març de 1940.
En Jacques Allier va treure’s un feix de bitllets de l’abric i el va allargar al pilot.
—Així, quant triga el vol fins a Amsterdam? —va preguntar-li.
—Ambel temps d’avui, i si els alemanys ens deixen en pau, unes tres hores, lloctinent Allier (...).
El pilot es va encaminar tot seguit a la cabina d’una avioneta i va començar a activar els controls. Mentrestant, del camió que hi havia aparcat al costat d’aquell hangar de l’aeroport en van baixar els mateixos homes amb què havia sortit de la central de Vemork i van carregar a l’aeronau uns bidons buits com si treballessin contra rellotge. L’Allier es va encendre un dels seus Gauloises. Fumava clavant llargues pipades, com sempre. Va tirar la punta, que es va apagar amb el contacte amb la neu embrutida.”
La feina d’Allier era la primera fase d’una guerra contra la producció d’aigua pesant. La segona estaria centrada en les operacions Grouse i d per destruir l’única planta que produïa aigua pesant, la de Vemork (Noruega). És l’argument d’Els herois de Telemark (l’última pel·lícula dirigida per Anthony Mann), la sèrie noruega de 2015 Operación Telemark (a Filmin) i algun còmic recent, com La Bomba, d’Alcante, Bollée i Rodier (Norma, 2023), una autobiografia de l’urani de la bomba atòmica.