A la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi, Confeti, (Proa, 2024), Jordi Puntí parla per boca d’un periodista musical que coneix Xavier Cugat. En aquest fragment recorre Nova York i es troba amb Machín. “Quan tots aquests músics començaven a sortir del seu racó del barri per colonitzar Manhattan, un dissabte d’abril del 1930, vaig anar al Palace a veure l’orquestra del Casino de l’Havana, que dirigia Don Azpiazu, i se’m va obrir el cel. Antonio Machín duia la veu cantant i intepretava clàssics com ‘El manisero’, o ‘Mamá Inés’, però el que em va deixar sense alè era l’aposta d’Azpiazu amb l’orquestra”.
Al gran llibre d’entrevistes Los rostros de la salsa (Tusquets, 2021), el cubà Leonardo Padura parla amb el clarinetista Mario Bauzà sobre Machín: “Quan jo arribo [a Nova York], la primera orquestra que havia portat música cubana a aquesta ciutat és Don Azpiazu. És el moment en què ‘El manisero’, cantat per Machín, triomfa en Brooklyn, i Víctor el contracta perque l’enregistre, i es prepara un quartet per a fer el disc amb la gent de l’orquestra d’Azpiazu, entre ells Daniel, que li fa la segona veu, i Remberto Lara, que toca la trompeta.
Després el quartet va seguir fins que Remberto Lara ha de tornar a Cuba amb Azpiazu. Llavors és quan coincidim amb Machín en una festa en què estava tocant (casualment havíem viatjat en el mateix vaixell) i veig que té problemes per trobar un trompetista que pugui acompanyar-lo i jo m’hi acosto i li dic: ‘Escolta, Machín, jo te puc tocar la trompeta aquesta que et fa falta a tu...” i ell em diu que no soc trompetista, i aleshores va ser que li vaig dir: ‘Compra’m una trompeta i veuràs si la toco o no’. I Machín em va comprar una trompeta de quinze dòlars i em vaig tancar amb ella no més de dues setmanes... Aquell va ser el meu primer treball a Nova York com a trompetista d’Antonio Machín”.