En una de les entrades al municipi d'Onda llueix un cartell anunciador de la primera correguda de la Fira de Magdalena. "Seis Victorinos", diu el cartell a manera de reclam junt amb un dibuix d'un primer pla d'un bou que llueix imponent. Els victorinos són a la tauromàquia el que Taylor Swift a la música pop. No és casual que el cartell estiga ací. La Plana Baixa és el quilòmetre zero de la cartografia bouera i Onda ocupa una posició privilegiada. En la passada Fira (les festes patronals es celebren a final d'octubre) se soltaren 28 bous. Catorze van anar a càrrec de les penyes; per altres catorze que pagà l'Ajuntament.
El fervor taurí no se circumscriu a la tardor, però. També hi ha bous a les festes de barri que se celebren des d'abril a setembre i, sobretot, a la Pasqua Taurina, nou dies d'exhibicions que, des de finals de la dècada dels noranta, tenen lloc en el particular recinte taurí del municipi. Es tracta d'un semicercle que es tanca amb els cadafals de les penyes del municipi. Bous, vaques, embolats, encierros, capeas... Totes les manifestacions taurines es poden gaudir en aquest municipi amb ADN bouer.
L'afició és gran, per aquestes contrades. Només l'any passat se celebraren 235 festejos. L'afluència de públic a cada espectacle evidencia la passió que desperten, com també l'existència d'una desena de penyes. Els bous són omnipresents i han
En campanya electoral, l'alcaldessa, Carmina Ballester, va prometre un parc infantil de temàtica taurina.
esdevingut, de fet, l'eix vertebrador de tot el calendari festiu. Hi frueix la població masculina però cada volta, també, més dones. Per garantir la transmissió intergeneracional, a més, l'alcaldessa del municipi va prometre, en la darrera campanya electoral, un parc infantil de temàtica taurina. I olé!
Per a Carmina Ballester, primera edil del municipi, els bous són "generació d'oportunitats, ingressos econòmics per als pobles, llocs de feina al sector, posada en valor de les nostres tradicions, foment de la germanor i orgull de pertinença a una terra única". Paradoxalment, des que Ballester entrà al govern municipal, hi ha una regidoria de benestar animal.
Per refermar la vocació taurina del municipi, l'Ajuntament té prevista la col·locació d'una escultura d'un bou confegida amb trencadís en una de les redones d'entrada al poble. L'obra tindrà cinc metres de llarg per tres d'alt i forma part de la campanya #OndaBonica amb què, des de la legislatura passada, l'equip de govern tracta d'"embellir" racons degradats d'aquest municipi que té en el seu castell d'origen musulmà el seu gran baluard patrimonial.
Nacionalisme banal
És dins d'aquest programa de renovació urbana que l'Ajuntament va decidir emular a l'Ajuntament de Calp i les seues ja famoses escales pintades amb la bandera d'Espanya. O més que emular, empetitir. Perquè la bandera espanyola d'Onda és, amb els seus més de vuit metres d'amplada, magnificent.
Situada tot just en la zona de transició entre el nucli urbà i l'àrea d'equipaments esportius, l'Ajuntament s'ha mostrat convençut que actuarà com a reclam turístic. La bandera, de fet, està molt prop de la semiplaça de bous, allà on la gernació es dona cita per fruir d'aquesta tradició. La intenció del consistori és que la gent es faja selfies per pujar-los a les seues xarxes socials. Les "fatxaescales" l'han batejat els detractors de l'alcaldessa.
La bandera llueix intacta aquests dies. No fa ni una setmana que els operaris van acabar de donar-li la darrera mà de pintura i els colors són ben vius. El contrast amb els voltants és significatiu. En el lateral dret, un casup desmanegat amb sostre d'uralita. A l'esquerra, els fonaments d'un edifici que, amb l'esclat de la bombolla immobiliària de 2008, no arribà a erigir-se. Un esquelet de ferros que assisteix, immutable, al pas del temps.
El dia de la hispanitat de 2022 l'Ajuntament organitzà una jura de bandera civil. Dos-cents quatre veïns hi participaren.
Siga com siga, la bandera ja ha servit per cridar l'atenció de diversos mitjans de comunicació. "El municipio más 'español' està en Castellón", va publicar el periòdic provincial Mediterráneo. 'Onda embellece una zona de la ciudad pintando unes escaleras con la bandera de España", escrigué ElPeriodic.com.
Per qui haja seguit la trajectòria de l'alcaldessa del municipi, la darrera ocurrència per "embellir" Onda no li haurà pillat per sorpresa. Carmina Ballester, primera edil des de l'any 2019 però amb una llarga trajectòria dins l'Ajuntament, és una supervivent de la política que ha fet de l'exaltació espanyolista una de les seues senyes d'identitat. Amb motiu de la celebració d'un 9 d'Octubre, va hissar una bandera espanyola en la plaça del Mercat, un dels espais més transitats del municipi.
Per al dia de la hispanitat de 2022, organitzà una jura de bandera civil amb homenatge als militars caiguts inclosa. Dos-cents quatre veïns i veïnes van jurar i molts altres assistiren com a públic. "És un honor ser els amfitrions d'aquest emotiu acte per refermar el compromís dels ondencs amb Espanya", va dir l'alcaldessa. "Carmina Ballester ha desplegat una espècie d'espanyolisme pop amb què s'ha guanyat a una part de la població", analitza Pere Álvaro, onder de naixement i un outsider del seu poble molt crític amb el lobby del bou. En seu perfil d'Instagram, amb motiu del darrer 9 d'Octubre, Ballester va esciure, junt a una foto amb la bandera valenciana i l'espanyola: "Perquè, sense dubte, ser valencià és la manera més preciosa de sentir-se espanyola". El debat sobre l'amnistia al plenari municipal -una estratègia promoguda pel PP estatal- es va celebrar, casualitat o no, un 20 de novembre.
La cultura en valencià, a Onda, d'altra banda, és testimonial. Per contra, el consistori gasta a cor que vols per programar concerts en castellà. Per Onda han circulat Alejandro Sanz, el Barrio, Fangoria y Nancys Rubias, Camela, Loquillo, Luis Fonsi, el Último de la fila... Només l'any passat es pressupostaren un milió d'euros per actuacions musicals. Cap altre municipi de la demarcació de Castelló pot rivalitzar-hi. L'últim invent de l'alcaldessa ha estat Onda Flamenca, un cap de setmana de música flamenca que s'afegeix a la Fira d'Abril que la nombrosa comunitat procedent d'altres autonomies celebra des de fa dècades.
La Ayuso de la Plana
La lògica del pa i circ funciona a la perfecció en aquesta localitat de tarannà industrial. De fet, Ballester va convertir-se el passat 28 de maig en l'alcaldessa més votada d'entre els municipis valencians de més de 20.000 habitants. En el rànquing del top 10 a escala espanyola també figura el seu nom. Poca broma. El 66,6% dels i les votants van dipositar la papereta del Partit Popular en les urnes d'Onda. Són quatre punts més que el segon del rànquing, el socialista Carlos Fernández Bielsa, actual alcalde de Mislata.
Els seus extraordinaris resultats a escala municipal els obtingué, paradoxalment, mesos després d'estar a la vora de la defenestració del seu propi partit. La seua pèssima relació amb l'anterior alcalde del PP, Salvador Aguilella, secretari provincial del partit, va desencadenar una lluita fratricida pel poder que acabà amb la imposició d'una gestora local per part
En les darreres eleccions, Ballester, després d'una guerra fraticida dins el PP, es va convertir en l'alcaldessa més votada del País Valencià.
de la direcció provincial a finals de 2021. El torcebraç entre la cúpula del partit a Castelló i Carmina Ballester, tanmateix, acabà en victòria per a aquesta i en un prudent pas enrere de la direcció provincial i, de retruc, autonòmica. Fou, probablement, la crisi més dura viscuda pel PP de Castelló en l'última dècada.
"Ballester ha sabut traure profit electoral de la seua posició de víctima en la seua lluita dins el PP", analitza Silvia Cerdà, portaveu dels socialistes al consistori. El PSPV-PSOE van tenir una posició de domini en el municipi durant molt de temps. Qui fora alcalde socialista entre 1987 i 2010, Enrique Navarro, va saber guanyar-se el favor del veïnat durant vint-i-tres anys, a pesar que, des de meitat de la dècada dels noranta Onda es decantà majoritàriament per les opcions polítiques de dretes en les eleccions autonòmiques i estatals.
Foren aquells uns anys de vi i roses, en què el sector ceràmic -pràcticament un monocultiu en aquesta zona- no parava de créixer, amb tot de fàbriques on s'encadenaven torns i els forns no paraven mai. Amb les hores extres, un treballador ras podia perfectament embutxacar-se 2.500 euros. Un nèctar massa abellidor per als joves, molts dels quals canviaren l'aula per la fàbrica.
Onda, com la resta dels municipis de la Plana Baixa, atragueren durant aquells anys centenars de persones immigrants. En només deu anys, els que van de 1997 a 2007 el municipi passà de quasi 19.000 habitants a un poc més de 24.000. Això és un increment del 28% en només una dècada. Quan la crisi de les subprime va esclatar, el miratge de la prosperitat saltà pels aires i la comunitat migrant (molts romanesos, però també marroquins) esdevingué el boc expiatori.
Pioners ultradretans
Res no és casual. Onda fou un dels dos municipis valencians on, l'any 2007, la formació d'ultradreta Espanya 2000 obtingué un regidor. Sis-cents vint-i-set onders li donaren suport, pràcticament els mateixos votants que Compromís. El novembre de 2011, la formació de José Luis Roberto, convocà una manifestació contra la construcció d'una mesquita i "l'islamisme invasor".
L'anàlisi de les dades electorals indica que el gruix de votants de Vox optaren per donar suport a Ballester.
Aquell mateix any, en plena crisi econòmica i amb el sector tauleller encadenant expedients de regulació d'ocupació, en les eleccions locals, retingueren el regidor. El pòsit ultradretà del municipi es consolidava, mentre el PP aconseguia, després de vint-i-tres anys, foragitar l'esquerra de l'Ajuntament durant una legislatura.
"Un dels grans avantatges que ha tingut Ballester durant la seua primera legislatura ha sigut que ha recollit els fruits de tota la feina que nosaltres vam fer durant quatre anys", critica Silvia Cerdà, en referència a la legislatura entre 2015 i 2019 en què les forces d'esquerra es van aliar per governar el municipi. La inauguració, l'estiu de 2022 del centre logístic d'Amazon a la localitat fou, durant la campanya de la primavera passada, una de les seus basses. Tot i els greus problemes del sector ceràmic, la diversificació en els polígons industrials (programats durant les etapes socialistes) ha permés mantenir certa vitalitat econòmica en el municipi.
La casa gran de la dreta
L'anàlisi de les dades electorals evidencia, en tot cas, l'habilitat de Ballester per atraure cap al Partit Popular als votants de l'extrema dreta. L'actual alcaldessa, de fet, va maniobrar per evitar que, el 2019, Vox presentara candidatura pròpia. "Ací no ens cal Vox perquè el votant de Vox està perfectament integrat en el PP", diu Rubén Sánchez, regidor de Compromís. Així, en les darreres eleccions locals -sense candidatura de Vox-, Ballester va obtenir 8.213 paperetes, quan quatre anys abans n'havia aconseguit 5.014.
Tant en les eleccions generals de 2019 com en les de 2023, la formació d'Abascal va aconseguir a Onda al voltant de 2.200 vots, això és aproximadament el 17% dels vots. Tant en les autonòmiques com en les generals, de fet, Vox superà els registres de Compromís. El transvasament de vots des de l'extrema dreta cap al Partit Popular, en els comicis locals, és innegable.
EVOLUCIÓ DEL VOT A ONDA
Per a aquesta legislatura, Carmina Ballester somnia en gran. Al marge de continuar amb el seu programa d'embelliment de l'espai urbà, entre les seues propostes estrela hi ha la creació d'una gran zona verda de més 90.000 metres quadrat en l'entrada al poble des de la carretera que l'uneix a Castelló i l'habilitació d'una zona urbana per a la construcció de 716 habitatges. El seu equip ha batejat la iniciativa com el "Central Park d'Onda".
Aquest pulmó s'unirà a un altre que va veure la llum el passat novembre: el Bosc Olímpic Espanyol, un projecte amb la col·laboració del Comitè Olímpic Espanyol per promoure la plantació d'arbres per captar CO2 i lluitar contra el canvi climàtic. Allà, de moment, brosten els primers arbres.
El temps dictaminarà si esdevé un embornal de CO2 o, si per contra, és una 'carminada' més, l'apel·latiu despectiu amb què els detractors de l'alcaldessa es refereixen a les propostes de qui alguns han batejat com 'l'Ayuso de la Plana'. Ella, amb bona dosi de populisme i un espanyolisme desfermat, avança amb pas marcial per convertir-se en un dels referents del Partit Popular a les comarques del nord.