Cinema

La petjada més internacional del talent català

Com ha anat el cinema d'autoria catalana d'aquest 2018? De grans produccions a obres menudes, de J.A. Bayona a Eva Vila, passant per Elena Trapé, Marc Recha, Alba Sotorra i Jaume Collet-Serra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qui ens hagués pogut dir, fa només uns anys, que un director català seguiria l'estela de Steven Spielberg com a director d'un dels grans blockbusters de l'any? O que el talent català seria sinònim de perfecció estilística en els cànons del thriller més genuí? Del documental compromès a la ficció més brillant, del thriller a la poesia i el realisme generacional, aquí teniu les cinc pel·lícules que han fet brillar més el talent del país, aquí i enllà del nostre territori.

Jurassic World II: El regne caigut - J.A. Bayona, un pas més en el seu «més difícil encara»

L'obra de J.A. Bayona parla per si mateixa. No només no decep en la seva primera aventura en el cinema de gran superproducció, sinó que se’n surt amb nota, amb els galons d’un ofici que ja té ben guanyats a pols. I aconsegueix apujar el nivell de la saga juràssica fins al punt de partida original, aquell esclat convertit en història del cinema que va ser Jurassic Park (1993). Paraules majors.

Les distàncies - Amics, crisi i distàncies letals

Elena Trapé aconsegueix sorprendre’ns lluny de la comèdia predictible, del costumisme encarcarat i del melodrama ple de tics simpàtics que pretén dibuixar un retrat generacional amb regust agre. Les distàncies no és res d’això. És un molt bon film, dirigit amb pols i intenció, capaç de capgirar prejudicis i expectatives, com per exemple allò que esperem de Alexandra Jiménez o Miki Esparbé, emmarcats en l’imaginari de la comèdia i aquí traspuant obscuritat.

La vida lliure - Marc Recha en territori pirata

Marc Recha ha forjat, amb el temps, una obra que viu sempre lluny del caos i del traç gruixut, orquestrada des d’un minimalisme de puresa irrompible que esdevé un agent més de l’acció i de l’elenc de personatges. La vida lliure és una recreació pràcticament mítica de les històries de pirates, d’aquelles de tota la vida, però ara ben tamisades per la imatgeria pròpia d’un autor que no abarateix una manera de dir i de recrear mons, pla a pla.

El pasajero (The Commuter) - Collet-Serra, entreteniment internacional amb segell català

El cineasta català estrena la seva quarta col·laboració amb Liam Neeson, convertits ja en parella de fet, i consolidant la seva relació professional com el que és: un segell autoral propi dins de les coordenades d’allò que més agrada al públic. I la nova prova que Collet-Serra sempre dota d’alguna cosa més el que sembla un passatge ja vist i ens ofereix un extraordinari entreteniment de línia senzilla, però rotund en la seva solidesa.

Comandante Arian - La resistència de les dones lliures

L'ànima del film es concentra al lema “dones, vida, llibertat!” que criden les companyes a l'emocionada comandant en una de les escenes del darrer documental d’Alba Sotorra. Comandante Arian és un film fet d’intimitats i de victòries, però també de ferides, tan necessàries per donar valor a allò aconseguit i lluitat, i tan visibles des de la primera escena en el cos de la mateixa protagonista.

Penélope - I què hi ha quan arribes a Ítaca?

Penélope se centra en l’astorament de dos personatges —actors no professionals—, en el detall de les mans, ungles, rostres, la màquina de cosir, a fer punxa al llapis. En la incredulitat d’allò que s’esfondra. Matèria primera d’una pel·lícula que apama les pulsions d’aquest nou cinema català que fa del documental creatiu el motor d’una ficció contemplativa.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.