Durant els mesos de febrer i març els ametllerars de les Illes floreixen de blanc. Una típica imatge —explotada turísticament des de fa molts decennis- que podria estar amenaçada. Perquè cada cop hi ha menys ametllers. Aquests arbres, sobretot els de Mallorca —on hi ha el 90% del total que existeixen a l’arxipèlag— encaren cap a un futur incert en el millor dels casos. En el pitjor, negre com la nit.
Els preus massa baixos del bessó i l’implacable atac de la xilel·la que mata els arbres des de fa més de trenta anys estan portant el negoci de l’ametlla illenca a la irrellevància. Encara queden productors professionals que venen el producte a les cooperatives que el comercialitzen. Però sense les ajudes públiques seria impossible que sobrevisquessin. I amb elles no tenen assegurat l’avenir.
La situació és greu. El Govern balear posà en marxa el 2021, a través de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, un pla de sis anys per repoblar parcialment les hectàrees perdudes per mor de l’atac de la xilel·la. A partir d’ajudes pròpies i d’altres dels fons europeus del programa Next Generation es pretén “reforçar estructuralment el sector, augmentar la superfície i el valor de la producció”, tal com es llegeix a la pàgina web de la Conselleria sectorial.
L’actual executiu manté vigent el pla d’ajudes que si tot anàs bé i els resultats fossin òptims permetria recuperar aproximadament una quarta part de les extensions perdudes d’ametllerar. Es calcula que es poden estar perdent entre 2.000 i 3.000 hectàrees anuals. Els ajuts arriben de mitjana al 60% de la inversió —si bé poden pujar en alguns casos al 75%—, mentre que la resta ha d’anar a compte del productor. Això implica una aposta arriscada, sobretot perquè es tracta d’una activitat econòmica molt deficitària. Basta veure els preus del bessó —vegeu el gràfic adjunt— per entendre fins a quin punt el productor d’ametlla illenca depèn de les ajudes regulars que s’obtenen de la famosa PAC, sigles de la política agrària comuna. Sense elles el futur seria negre absolut. No n’hi hauria de cap mena. I, a pesar dels ajuts, “la situació és molt complicada” reconeix el secretari general de la Unió de Pagesos, Sebastià Ordinas.
El negoci de l’ametllerar
No sempre va ser així. Existí un temps no molt llunyà en què l’ametllerar assegurava un bon rendiment econòmic. Els torroners alacantins i valencians arribaven cada final d’estiu o principi de tardor a Mallorca buscant la preuada ametlla de secà de l’illa. Fins i tot per a molts productors no professionals suposava un gran ingrés econòmic familiar. Eren els petits terrenys de mitja quarterada, una sencera (7.103,1 m²) o poc més que podien albergar prou arbres que els permetien tenir una important font econòmica anual per a la família propietària. Així va ser fins als anys seixanta i setanta del segle XX.
Segons es llegeix a “El cultivo tradicional del almendro en el Mediterráneo: Baleares en el contexto español (1770-2017)”, publicat a la revista Historia Agraria —agost 2021—, d’Antònia Morey i Jaume Fornés, l’ametlla es convertí en una important via econòmica per als productors illencs des de finals del segle XVIII. Està documentada l’exportació, durant les últimes dècades d’aquella centúria, a mercats com Barcelona, Cadis, Càller, Gènova, Livorno, Marsella...
En aquells moments la decidida aposta dels pagesos per l’ametllerar, auspiciada per la Societat Econòmica d’Amics del País en un context de crisi de l’oliverar, suposà un progressiu increment de la superfície ocupada per aquest arbre. Però no va ser fins un segle més tard quan s’esdevingué el gran desenvolupament: cap a l’any 1830 amb prou feines hi havia 2.000 hectàrees plantades; el 1883 ja eren 7.600, que produïren 48.670 quintars, i el 1902 se situaren al voltant de les 30.000 amb una producció de 170.000 quintars. El salt qualitatiu i quantitatiu havia esdevingut d’ençà de l’aparició de la fil·loxera, que a partir de 1891 va acabar amb gairebé tota l’extensió de vinyes, que eren la producció més rendible fins llavors. Els propietaris de terres agrícoles canviaren les parres per altres arbres, en part per l’ametller. La producció es multiplicà i, com sol passar, els bons rèdits actuaren com a reclam perquè altres productors apostessin pel mateix.
Fou durant les tres primeres dècades del segle XX quan l’ametlla va viure la seva edat d’or a les Balears. Segons asseguren els autors citats en la seva obra referida, “l’ametlla balear gaudí d’una bona acollida comercial. La major part s’exportava (..) a Alacant i València per (...) a la producció de dolços” i a les Illes també es produïa una quantitat significativa doli (d’ametlla) que s’exportava als mercats americans”.
En els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil, també fou un producte molt preuat. I així va ser durant una vintena d’anys més: a la dècada de 1960 hi havia unes 50.000 hectàrees de producció d’ametlles destinades a la comercialització. El 2021, en el moment en què es posava en pràctica el pla esmentat del Govern balear, s’havien reduït a unes 13.000.
Les principals raons que expliquen la caiguda és l’atac de la xilel·la, el preu baix del bessó i l’abandonament durant les últimes dècades.
Xilel·la i preu
A partir dels anys noranta, la xilel·la començà a infectar ràpidament els arbres. Fou detectada, però, molt de temps després, el 2016. Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears, el 2021 afectava al voltant del 80% dels ametllers, amb grau divers. Des del primer moment que són infectats poden viure fins a una quinzena d’anys, però acaben morint.
El resultat de l’atac durant les últimes tres dècades és desolador. Danielle Mascolino és l’encarregat dels Vivers Binissalem, que fa part de la cooperativa de comercialització Grup Fruits Secs que agrupa productors d’ametlles de Mallorca i Eivissa, i coneix prou bé el resultat dramàtic: “A les Illes ha afectat moltíssim més que a la Península. I això ha passat perquè en una part important els ametllerars estaven mal cuidats o directament abandonats. A un arbre vell i sense cuidar és molt fàcil que l’afecti una malaltia. Si el cuides és molt més resistent. I si deixes una plantació abandonada durant vint anys o més, com n’hi ha moltes a Mallorca —que és l’illa més afectada per la xilel·la— pots tenir per cert i segur que l’afectarà aquesta o qualsevol altra malaltia, o més d’una al mateix temps, i que es moriran els arbres. Això és el que ha passat”.
Per què es deixaren de cuidar? Doncs per la combinació de diversos factors. Sobretot dos: preu de venda del bessó a la baixa i costos de producció a l’alça. Amb l’afegit del boom turístic que des dels anys seixanta va provocar un vertader èxode des de la mà d’obra del camp cap a l’hoteleria i la restauració. Els arbres es debilitaren i la xilel·la es va entendre ràpidament. El resultat ha estat, segons assegura Mascolino, que “entre el 60% i el 70% de l’ametllerar de més de vint anys ha desaparegut”.
A parer seu, també ha influït un tercer aspecte que sovint no es vol tenir en compte, sobretot des del món polític: la picaresca. “Hi havia plantacions que eren falses, en el sentit que només es van plantar per rebre subvencions europees, i un pic cobrades... ja t’ho pots imaginar. Aquesta picaresca ha fet molt de mal perquè el resultat ha estat grans extensions d’ametllerars que no s’han cuidat com toca o directament s’han abandonat, els arbres descuidats han envellit i s’han tornat molt fàcilment atacables per les malalties”.
Xilel·la a banda, l’evolució dels preus del bessó demostra —vegeu el gràfic al respecte— que avui en dia resulta heroic dedicar-se a la producció d’ametlla. L’última dada consultada, del 8 de gener, a la Llotja de Reus, marcava una mitjana —entre les diferents variants i deixant a banda l’ecològica, la més cara, però poc explotada a les Illes perquè és molt sensible a malalties— de 2,70 euros el quilo. “Aquest preu del bessó és ridícul, baixíssim; amb aquesta quantitat la veritat és que no es paguen ni els costos de producció”, lamenta el secretari general de la Unió de Pagesos. Explica que encara “segueixen existint cooperatives que compren l’ametlla al pagès i comercialitzen el bessó. Però és vera que, amb aquests preus la situació, malgrat les ajudes, no és bona, com és fàcil d’imaginar”. No dubta a avaluar que “aquest és un problema molt greu” que omple d’incerteses el futur.
I a això se suma un altre problema, gens menyspreable: el canvi climàtic. Ordinas diu que “l’estat dels ametllers cada cop és pitjor per mor del canvi climàtic, que els debilita i, per tant, els fa més fràgils davant de la xilel·la i altres malalties diverses. Has de pensar que un ametller, encara que sigui de secà, necessita aigua de pluja i fred per estar sa. I si no plou ni fa fred com passa ara, és més fàcil que l’ataquin tot tipus de plagues i malalties. Afegeix-li a tot això el preu massa baix del bessó i tens un retrat fidedigne de la situació actual”.
Mascolino, per la seva banda, incideix en la mateixa visió força preocupada: “Entre una cosa i l’altra l’explotació comercial de l’ametlla és complicada i per això quan qualque propietari planta ametllers sol ser més per autoconsum que per a negoci. Es tracta de famílies que volen mantenir la tradició de tenir ametllers per recollir el fruit i tenir el bessó per fer el torró de Nadal o el gelat de l’estiu, entre altres menjars, com feien els seus pares i padrins”.
Com s’ha dit, el Govern vol ajudar a recuperar si més no una part de les explotacions comercials de l’ametlla perdudes. La replantació s’està fent amb arbres del tipus híbrid. “Són els tractats genèticament per ser més resistents a les malalties. El problema és que necessita prou més aigua que el tradicional, sobretot els primers 3-4 anys, cosa que és incongruent amb la necessitat d’estalviar aigua, però així són les coses”, exposa l’encarregat dels vivers.
Sebastià Ordinas veu el mateix problema i aposta per cercar noves vies per assegurar el futur de l’ametllerar: “Els híbrids necessiten molta més aigua que els tradicionals, i això és un problema, perquè amb el canvi climàtic, com veim ara, els recursos hídrics estan baixant. El futur ha de passar per poder usar aigua depurada, que no se’n perdi ni un litre i que serveixi per regar els camps, en general, i, en particular, els ametllers. Per altra banda, s’ha de pensar com es pot fer les explotacions rendibles. Una opció és la mecanització per a plantacions noves, amb els ametllers alineats i preparats per a les màquines”. Però reconeix que tot dependrà de si el preu s’eleva fins a uns nivells acceptables per al pagès, perquè, si no, “serà molt difícil” que l’ametllerar baleàric resisteixi.