Sequera de 1507
Una de les primeres grans sequeres registrades al nostre país és la que afectà les Illes Balears al tombant entre el segle XV i el XVI. Segons explica l’investigador Joan Caldentey a la seva tesi doctoral, els anys 1500 i 1503 foren tan secs i hi hagué tanta mancança de gra que s'habilità la possibilitat de menjar carn durant la Quaresma. L’any més dur, però, sembla ser que va fer el 1507. “Fou el més estèril de tot aquest període, a causa de la secada. Molt de bestiar morí de set i s’eixugaren les fonts i els pous”, diu una referència de l’època recollida al a l’estudi de Caldentey. La tradició popular diu que el 1507 fou també “l’any del miracle” perquè la llegenda diu que la imatge del Sant Crist d’Alcúdia suà sang i aigua per acabar amb la sequera.
Sequera de 1566
A mitjans del segle XVI, una gran sequera va impactar tota Europa. En alguns indrets la data se situa al voltant de 1540, però a Catalunya es parla de la sequera d’entre 1566 i 1567 que va esgotar totes les existències de gra. De fet, es va arribar a importar gra de Sicilia. Així ho explica un informe del Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín. Segons el mateix informe, entre “el 22 de febrer al 6 de maig de 1566, període que coincideix en bona part amb la primavera, hi va haver dues seqüències seques que van durar una mica més d’un mes”. Es tracta de períodes de més de trenta dies sense pluja. Unes dades que no s’han repetit fins als nostres dies. El mateix informe també destaca que aquell any es van batre rècords de rogatives, és a dir, de pregàries solemnes per demanar fertilitat dels camps i pluges.
Sequera de 1760 - 1770
Cap a finals del segle XVIII també s’identifica una etapa de fortes sequeres a la península Ibèrica. Així, un estudi de l’investigador Armando Alberola, de la universitat d’Alacant, assenyala com a especialment durs els anys entre 1960 i 1970 en què la sequera va provocar “significatives manques de blat”. Aquestes, exposa, “van ocasionar la consegüent pujada dels preus del pa i d’altres productes de primera necessitat, com també el desencadenament de protestes populars en les quals, al costat de les reivindicacions pròpies de la manca d’aliments, va cobrar especial rellevància el component antisenyorial”.
Sequera de 1817
D’ençà que existeixen mesures per estimar la precipitació, la sequera entre els anys 1813 i 1817 és la més intensa registrada a Catalunya. De fet, segons un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA, de 2019, l’any 1817 ostenta el rècord d’any més sec conegut als registres barcelonins amb només 197 mm, només de l’ordre de la meitat dels anys recents més secs. Els registres assenyalen escassetat de gra i un augment de les importacions. A més a més, l’investigador Carlos Moruno recull que les rogatives “van passar a formar part de la vida diària dels barcelonins durant els prop de cinc mesos que va durar la sequera”. La manca d’aigua també van provocar “conflictes pel dret al seu accés i ús, com a Tarragona”. Dividida entre la part alta de la ciutat i el barri marítim, els habitants d’aquest últim “tenien dret a accedir a la sèquia de la part alta un cop cada cinc dies per regar els seus cultius, fet que va originar tot un seguit de disputes que van acabar amb la mediació de l’Ajuntament quan els habitants de la part alta es van negar a facilitar l’accés a la sèquia als habitants del port”. La fam també va provocar moviments de població. “Molts dels habitants de les zones rurals que havien perdut les seves collites i havien quedat abocats a la indigència es van dirigir a les grans ciutats a la recerca d’almoina”, exposa Moruno que remarca que els fets van generar problemes a les grans ciutats. Aquells anys la sequera també va arribar al País Valencià i les Illes, segons Caldentey, però en menor mesura que al Principat.
Sequera de 1910 - 1915
A principis del segle XX, Caldentey explica que a les Illes Balears s’ha “pogut documentat de manera indirecte un llarg període de sequera entre entorn als 1910-1915”. Al Principat també aquells anys es registren “precipitacions escasses que tot i no ser especialment acusades sí que donen lloc a un episodi relativament extens”, recull un informe de l’ACA. La sequera també va tenir impacte al País Valencià. A tall d’exemple, un escrit de Joan Josep Cardona, cronista oficial de Benissa, explica que “al mes d’abril de l’any 1912 un grup de catorze treballadors del camp es presenten desesperats a l’ajuntament demanant jornals. Els bancals de ceps, per la fil·loxera i per la secada no podien oferir treball remunerat als més necessitats”.
Sequera 1922 - 1929
En aquest anys es considera que hi ha una sequera històrica a tota la península ibèrica. Les dades assenyalen que durant aquests quatre anys el País Valencià va viure una ratxa de quatre anys considerats secs o molt secs entre 1925 i 1929. A la vegada, l’any 1924 va ser especialment dur a la conca de l’Ebre on les dades de pluges són encara ara de les més baixes mai registrades. L’any 1922, l’ACA descriu que “des del mes de novembre a febrer només plou de l’ordre d’un terç de les pluges normals, donant lloc a una sequera curta però d’intensitat excepcional”.
Sequera 1966 - 1967
Aquest any va ser forta sequera, sobretot, a les comarques d’Alacant. De fet, és arran de l’escassetat de pluja d’aquells anys que es va començar a fer el transvasament del Tajo - Segura.
Sequera 1977 - 1978
La Marina Baixa es va veure immersa en una forta sequera durant aquells anys. De fet, la ciutat de Benidorm es va quedar sense aigua i va fer falta organitzar vaixells cisterna que duguessin aigua des d’Alacant.
Sequera 1980-1984
El 1984 es considera un dels anys més secs al País Valencià. En aquell moment, va ser l’any més sec des de feia 200 anys. Entre 1980 i 1984 la majoria dels observatoris van veure’s afectats per episodis de sequeres. En alguns casos, amb quadres extrems els anys 1980, 83, 84 i 86.
Sequera 1988 - 1990
Segons l’ACA, els anys 1988 i 1989 van ser “dos anys consecutius secs i sense treva fan assolir mínims absoluts de les reserves als embassaments d’Aigües Ter – Llobregat, situació que va ser especialment delicada perquè el més afectat va ser la banda Ter, quan habitualment ofereix l’aportació més gran i regular”. De fet, la sequera es va allargar encara durant el 1990. Aquell any, el pantà de Sau va arribar al seu mínim històric, que no havia estat superat fins la sequera actual, quedant només ple en un 5,77%.
Sequera 1991 - 1995
Entre l’any 1991 i el 1995 van dur al País Valencià una de les sequeres més intenses. El periodista Jordi Sebastià explicava a El Temps que “mai les reserves d'aigua no havien estat tan baixes. A la sequera de l'estiu passat, la més dura d'aquests darrers cinquanta anys, n'hi ha seguida una altra, l'anomenada sequera d'hivern, també especialment greu. Els aqüífers no s'han pogut recuperar i els embassaments de les conques del Xúquer i del Segura, les que proveeixen al consum del País Valencià, es troben sota mínims”. Van se també anys complicats a les Illes Balears on el govern autonòmic del PP de Gabriel Cañellas va posar en marxa l’anomenada operació Vaixell de la mà de Josep Borrell que llavors era el ministre d’Obres Públiques. La missió era dur aigua de l’Ebre a Palma Mallorca en vaixell. L’escàndol va ser majúscul després que es descobrís que la bodega d’un dels vaixells estava acabada de pintar. De resultes d’això, trenta mil metres cúbics d’aigua es van haver d’abocar al marc perquè estaven contaminats.
Sequera 1999 - 2000
Es una de les sequeres més fortes de l’època recent a les Illes Balears. Havent pres nota de l’anterior sequera, el Govern va posar en marxa diverses plantes dessalinitzadores mòbils, explica un informe elaborat per aquest mateix l’any 2017. Com que encara no s’havien desplegat prou aquestes infraestructures, però, va caldre intensificar l’explotació d’aigües subterrànies i algunes poblacions de Mallorca i Formentera van tenir restriccions.
Sequera 2008
Les imatges del conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar (ICV), pujant a Montserrat per encomanar-se a la verge són potser un dels moments més icònics del segon Tripartit. El motiu de la visita era demanar a la patrona de Catalunya que portés pluja a les terres catalanes. Entre l’abril de 2007 i el maig de 2008 Catalunya havia viscut un dels episodis més severs de sequera acumulant 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans, segons els informes de l’ACA. L’abril de 2007 es va activar el secret de sequera i va estar vigent fins a gener de 2009. El punt crític és a finals de març de 2008 quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar a estar al 20% de les seves reserves. La sequera va afectar també la Catalunya Nord, des de la prefectura dels Pirineus-Orientals es va limitar l'ús d'aigua potable a conseqüència de l'escassetat d'aigua. Entre les mesures, es prohibeix el rec de les gespes, jardins, horts i estadis durant les hores de sol, també el rentat de vehicles, l'ús de fonts ornamentals o omplir els estanys recreatius.