Amb l'explosió del grup parlamentari de Vox podria parèixer que el Govern de Marga Prohens queda en una situació límit. Amb el PP amb 25 diputats sobre 59, amb el de Formentera que no se sap si li seguirà donant suport i amb el partit ultra que només queda amb 2 escons, atès que 5 són els rebels i un altre, el sisè, ja està en el grup mixt des del mes d’octubre i davant d’una esquerra (PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem) que compta amb 25 diputats, a primer cop d’ulls podia semblar clar que Prohens té un greu problema.
Tanmateix, el dia que esclatà tot, el dilluns d’aquest setmana, tant Prohens com la líder dels rebels del grup parlamentari de Vox, Idoia Ribas, manifestaven una curiosa coincidència: totes dues asseguraren que allò més important era complir l’acord de juny entre PP i Vox i la necessitat que el Govern tengui estabilitat. En contrast, cap dels dos diputats que li queden a Vox -la presidenta del partit, Patricia de las Heras i el president del Parlament, Gabriel Le Senne- deien res per l’estil, no feren cap menció ni al pacte ni a l’estabilitat governamental. L’únic que va interessar a la cap orgànicaultra fou deixar clar a Prohens que «no seria ètic» suportar el Govern sobre «cinc trànsfugues i traïdors» i que s’hi ho fes «tendria conseqüències».
Des del Govern s’ha demanat públicament a Vox -així ho va fer el portaveu, Sebastià Sagreras- que «acabi amb aquest lamentable espectacle» i que «es posin d’acord internament». Tanmateix, extraoficialment el PP no transmet cap preocupació. Més aviat tot el contrari. I hi ha raons per pensar que la crisi pot afavorir la posició de Prohens.
Els cinc rebels de Vox no són ni més ni menys ultres que els oficialistes. Ni tampoc queden enrere amb la seva intensitat anticatalanista. Però no volen fer caure el Govern ni posar-lo entre l’espasa i la paret. Almanco de moment. Són favorables a negociar i a esperar a veure què passa amb l’inici de la segregació lingüística a les escoles, prevista per al proper setembre. Els oficialistes, en canvi, volien -d'acord amb les ordres de Madrid- pressionar al màxim ara mateix al Govern de Prohens.
Està ben clar que la presidenta baleàrica en surt bé de la crisi del soci. Per si qualcú ho dubtava, la líder rebel, Ribas, ho deia ben clarament despús-ahir: «nosaltres garantim l’estabilitat del Govern de Balears». Fins i tot així seria, assegurà, si finalment el president del Parlament, Gabriel Le Senne, quedàs en el càrrec o si fos substituït per algun altre del PP. Avançà que proposarà que un company rebel seu sigui el president del Parlament -si finalment, com pareix, Le Senne és obligat a deixar el càrrec, tal i com preveu el reglament de la Cambra- però si no, no en farà casus belli. «No estam aquí per cadires, sinó en defensa del que votaren els ciutadans, a diferències dels dos expulsats» del grup parlamentari. Per tant, està clar que Prohens pot estar tranquil.la. Té 25 diputats i amb els 5 rebels es pot assegurar la majoria absoluta, que són 30. A més, compta amb un ex de Vox, ara en el grup mixt, que li dona suport i amb el diputat de Formentera que no ha trencat amb el PP.
Davant l'evidència que els dos únics representants de Vox podrien quedar fora de joc, Santiago Abascal va ordenar el dijous intentar una negociació de mínims entre les parts, que cercaria evitar justament que seu partit quedi sense capacitat d'influència davant d'un Govern de Prohens suportat sobre els cinc rebels.
Una derivació certament cridanera de la crisi de Vox és la proposta del PSOE i Més per Mallorca de canviar de forma urgent el reglament del Parlament per ajudar Le Senne a mantenir-se en la presidència institucional. És curiós que l’esquerra, que ha demanat moltes vegades a Prohens que trenqui amb els ultres, ara s’ofereixi a canviar a corre-cuita la norma interna del Parlament per intentar convertir en realitat l’aspiració de Vox de mantenir la presidència del Parlament.