Ja és una realitat comprovada i no una deducció. El PP balear usa la mateixa retòrica turística que l’esquerra. Fins i tot assumeix una part del discurs ecologista i ataca la socialista Francina Armengol, presidenta del Govern en els últims vuit anys -entre 2015 i 2023-, per ser la responsable de la «saturació actual» que cada temporada alta experimenten les Illes.
Així ho va manifestar l’actual presidenta illenca, Marga Prohens, durant els debats organitzats pel lobby sectorial Exceltur -Aliança per a l’Excel.lencia Turística- com a actes previs a la inauguració de la fira turística de Madrid -del 24 al 28 de gener-: la cap de l’executiu baleàric es mostrà orgullosa perquè l’arxipèlag sigui una «comunitat que viu del turisme» i que porti tantes dècades fent-ho de manera positiva per al conjunt social, tanmateix advertí que avui el turisme té plantejat un problema greu: «el creixement desmesurat» durant «les dues últimes legislatures» de «governs d’esquerra» de les places turístiques de pisos i cases de vacances. Segons Prohens la xifra total arriba a 115.000 i considera que «això no és sostenible».
La presidenta illenca insistí en que aquest creixement provocat pels dos governs d’Armengol «no és quelcom que conflueixi amb els objectius d’aquest Govern», el qual té per nord de la seva actuació turística «créixer en valor i no en volum». Posà èmfasi especial en això en diverses ocasions i explicà que davant de «dels problemes de saturació» que pateixen les Illes el que cal és «gestionar» bé la situació i a tal efecte anuncià una «nova llei turística» perquè «gestionar no passa per l’intervencionisme ni per prohibir», com feia l’esquerra, sinó per donar altres «solucions» que es concretaran en la futura norma.
Malgrat que troba que s’ha crescut en excés en places turístiques durant els últims vuit anys, per mor de l’esquerra, la presidenta baleàrica també anuncià que vol aixecar la moratòria que imposà Armengol. O sigui, que es podran fer més places des del moment en que s’aixequi la moratòria. No obstant, al seu parer l’aixecament «no significa que es pugui créixer sense límits, hi ha d’haver límits».
Pel que va dir Prohens és pertinent suposar que que la futura nova llei turística serà la que imposarà aquests «límits» que no identificà.
El batlle de Palma, Jaime Martínez, també participà en els debats d’Exceltur a Madrid i, com Prohens, es mostrà convençut que el principal problema de l’oferta turística illenca en general i palmesana en particular és l’excés de places que va aprovar l’esquerra.
És curiós que el balear PP hagi assumit del tot la retòrica que desplegà l'esquerra a l'hora de parlar de turisme. Així, com es veu, Prohens es mostra a favor de la «sostenibilitat», de «gestionar» la «saturació», de posar «límits», de no créixer «en volum»... que són exactament les mateixes paraules que usaven els esquerrans. I exactament igual que feien, ella també fuig de definir-les concretament. En definitiva les usa, tal i com denunciaven aleshores els ecologistes -com Terraferida- que feia Armengol, com una forma de retòrica pseudo verda buida de contingut real.
Passen els anys i passen els Governs de la «sostenibilitat» i de no «créixer en volum» però la quantitat de turistes no para de créixer: el 2023 hauran estat al voltant dels 17,7 o 17,8 milions -a l’espera de les dades oficials de tot l’any que encara no s’han publicat, a 30 de novembre ja superaven els 17,5- i a Fitur els empresaris i polítics s’han mostrats molt optimistes sobre l’evolució d’enguany, tot indica que seran tant o més que l’any passat.