Lluís Solà signa uns assaigs A La paraula i el món: Assaigs sobre poesia Catalana, publicats per Edicions de 1984, sobre 14 poetes, des de Ramon Llull fins a Maria Mercè Marçal, Màrius Sempere i Miquel Bauçà. Al capítol “Jacint Verdaguer: Geologia i filologia” escriu: “La mirada de Jacint Verdaguer era capaç de percebre el més petit detall, la fulla en la flor, la pedra en la muntanya, l’astre en el firmament, i d’inserir-lo amb tota l’efectivitat dins el conjunt al qual li esqueia de correspondre, o bé de comprimir en un sol vers tota l’extensió i la densitat de l’univers".
Un fragment que recorda el poema “Plus ultra” de Verdaguer, que han musicat Enric Casasses i Pascal Comelade, primer, i Roger Mas, després:
“L’univers és infinit
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.”
